Transcripció

(Escrita en llapis)

A Josep Vila Closas

Campanya a 12 d’Agost de 1938

Molt volgut amic: Et torno a escriure sense haver rebut cap carta teva; ho faig em l’esperança de que, aquesta vegada, tindré el goig de poder llegir una carta teva.

Desitjaria que el rebre la present es trobessin amb bon estat de salut, així com la teva germana i pares, com és la meva fins avui i amb esperances que també ho serà la de demà.

Quan m’escriguis diguem, si ho saps, la sort que han corregut els nostres companys Lluís, Isidre, Rosendo, etc., que des de que van marxar que no en se noticies de com es desenrotlla la vida per l’enyorada Manresa; encara que hi ha molt em figuro d’avorrida. Tu deus continuar igual com antes, passant-te el dia treballant i els pocs ratos de descans pintant i dibuixant quadros com aquells que m’ensenyaves i que ara pogués veure com han prosperat amb la teva afició ¿veritat?

Jo, el meu curs de vida que passat hi ha tens deuràs haver enterat per les cartes que escric a casa, no obstant t’explicaré un xic. Encara que et sigui una mica confús hi ha em dispensaràs, perquè son poques les coses aptes per dir-te amb carta i moltes si et pogués veure.

De la guerra Josep digues sempre mal, que per més que en diguis no et pensaràs el que és fins que tinguis la desgracia d’haver-hi d’anar.

Jo de la guerra, quan de vegades en parlàvem nosaltres hi hem feia un horror, però no em pensava que sigues tan criminal.

La meva Brigada, ara estem de repòs; però es de les que ha operat en l’ofensiva del Ebro que tant bon resultat a dat i per lo tant també hem passat (lo nostra) i fins en aquesta ofensiva no sabia què era guerra. Lo criminal de la guerra no has pas d’anar els camps de batalla per veure-la, perquè en ells és la guerra; però en els pobles és allà on es veu. Hi ha pobles que estan un xic conservats, però els que per desgracia són al abast de l’aviació i artilleria faccioses, talment semblant una pila de rocs.

La guerra no és més que fam, destrucció i tot el mal que hi pugui haver.

Creu Josep que si no fos pel que va dir Negrín en el seu últim discurs en el front no hi hauria ningú. I España. A si no sigués per la seva independència, ni una gota més de sang.

Ara com te dic estem de repòs i creu que estem bé, de menjar no ens en falta perquè si no volem ranxo anem a un poble que tenim a mitja hora d’ací a buscar patates i oli i tot el que ens falta i noi ni a casa es troba a faltar pel menjar. Tenim de tot menys aigua i la família, que és el que ens falta més.

Fa cosa de una hora he vist un combat d’aviació que ha costat un avió els feixistes; però noi aquesta gent les eines per destruir es veu que no els en falta. L’aviació es sempre permanent volant quant no hi ha cent aparatos n’hi ha 5 o 25 i sempre cargant en els pobles que només hi ha que runes i a cada cantonada Franco retratat i arriba España.

Jo per ara estic molt bé sóc soldat gastador i la meva feina es guardar la comandància tot fent 4 hores de guàrdia de dia i 4 de nit.

Quan m’escriguis ja em diràs com va la teva quinta.

Anima força els de casa i digues-los que demà els donaré la direcció d’un company meu de Manresa.

Res més per avui.

Molts records els companys nostres si en queden per aquí i companyes, i els teus pares i germana i tu rep una forta estreta de mà del teu amic

Pere Calvet

Salut i República   12-VIII-38