Miquel Pecanins Fainé

Miquel Pecanins Fainé. 13-12-1920. Sant Vicenç de Castellet.

De voluntari fent ponts republicans per passar l’Ebre a dibuixant de mapes a la legió

Quan van fer la crida perquè la quinta del 41 s’incorporés a files, el Miquel Pecanins feia quatre mesos que havia fet els disset anys. En aquesta entrevista ja es veu que és una persona viva; de la necessitat virtut. A Sant Vicenç de Castellet hi va fer cap una companyia de pontoners per fer pràctiques a les rescloses del riu Llobregat; s’havien de posar a punt per quan els necessitessin per passar l’Ebre. Es tractava d’uns ponts tipus mecano per al pas de vehicles i armament pesant. El Miquel els va demanar de quedar-se amb ells i li van dir que sí.

Els tres mesos de la Batalla de l’Ebre els va passar fent ponts i amagant-se dels bombardeigs franquistes per tornar a fer ponts i així fins la retirada que segons explica, va ser d’un gran desori. Cames ajudeu-me fins que el van fer presoner. El van dur al camp de concentració de León: gana, cops, amuntegament i insalubritat. L’aval no arribava i va provar sort signant l’ingrés a la legió. Arribà l’aval però li van recordar els tres anys compromesos i cap a l’Àfrica, sinó el deixaven al camp de concentració.

El Miquel sabia llegir i escriure i també dibuixar i retolar; fill del carter del poble, a casa havien tingut una llibreria abans de la guerra. Mort el pare el 1936, va fer també d’aprenent de pastisser. Entre tan analfabet, el Miquel pogué fer valer les seves virtuts i el van fer escrivent i a més a més dibuixava plànols i allò que convingués: poca instrucció i passis per “perdre’s” en argot militar, que vol dir estar lliure de serveis.

Acaben els tres anys a l’Àfrica i al cap de poc temps, el tornen a cridar, ara per fer el soldat a Barcelona. En una visita a Sant Vicenç del populista governador civil de Barcelona, Correa Véglison, la mare del Miquel li va poder explicar la situació familiar i que l’únic home de casa estava un altre cop mobilitzat; el general li digué que l’endemà el tindria a casa, i així va ser.

Imatges i documents

Video