Salvador Farrés Oliveras

Salvador Farrés Oliveras. 4/07/1920. Manresa.

«Una guerra és molt dolenta, però més dolenta és una guerra civil»

El Salvador Farrés va sortir de Manresa el 27 d’abril, festa de la Mare de Déu de Montserrat, a qui explica que es va encomanar. Com a primera estada després del corresponent pelegrinatge iniciàtic i desgavellat per Barcelona, Vic i la Segarra, el van dur al Pirineu de l’Alt Urgell a l’espera d’integrar-se al gruix de l’exèrcit republicà que es preparava per a l’ofensiva franquista en el front que anava del Delta de l’Ebre fins els Pallars.

De l’idíl·lic paisatge pirinenc de les Bordes de Bedet i d’uns dies de tranquil·litat desconcertant que li fa preguntar-se : «això és la guerra?», en queda una carta-poema datada el 13 de juliol de 1938 titulada L’estiu. D’aquesta carta n’extraiem el següent fragment:

«Quan de fruit estiuenc no hi ha,

tot sembla quiet amb despresa,

per un enemic gens llunyà

que prop les portes tindrà obertes»

Del poblet de Taus, Alt Urgell, al cap de pont de Serós «on tots els que pujaven, s’hi quedaven». Va fer cap a l’Ebre: a Móra la Nova, a Tivissa, a la Bisbal de Falset on el va fer presoner un destacament de moros comandat per un oficial amb xurriaca; explica que sort en van tenir de l’oficial per salvar la pell, això sí, els ho van prendre tot. Del Priorat cap al camp de concentració d’Astorga on va estar tres mesos fins que li arribà l’aval que havia demanat per carta a la seva família amb data del 25 de gener del 1939.

Del camp en va sortir l’11 de març però se’l van quedar per fer de soldat, aquesta vegada del bàndol franquista. Destinat a la Corunya, el duen a Àvila i a Ciudad Real en el marc de les preparacions per a l’assalt definitiu a Madrid, però s’acaba la guerra i torna a Galícia; a la caserna de Pontevedra s’hi estarà un temps llarg. Finalment, ingressat al regiment d’infanteria Jaén 25 de Barcelona, seria llicenciat definitivament el 5 d’octubre del 1945.

Imatges i documents

Video