Arxius de Uncategorized - Pàgina 15 de 23 - Memoria.cat

Vint anys de la massacre de Srebrenica

Aquest dissabte es compleixen 20 anys de la massacre de Srebrenica, que va tenir lloc davant la passivitat internacional. Us recordem que un dels webs allotjats al nostre portal es titula “Srebrenica, la vergonya d’Europa” i inclou notícies, informes, testimonis i vídeos sobre aquells terribles fets, que un magistrat del Tribuna Penal Internacional va qualificar d’”escenes de l’infern, escrites en les pàgines més fosques de la història humana“:

https://www.memoria.cat/srebrenica

Memoria.cat presenta 28 fotografies inèdites de Francesc Boix a Manresa

El “fotògraf de Mauthausen” va ser momentàniament a la capital del Bages durant la Guerra Civil

Us presentem 28 fotografies inèdites que Francesc Boix, conegut com el fotògraf de Mauthausen, va enregistrar a Manresa durant la Guerra Civil.

Efectivament, Boix va ser a Manresa un o dos dies amb la seva càmera i va retratar el col·legi dels Infants, un acte celebrat al Teatre Kursaal i unes competicions esportives a la Piscina Municipal.

Els clixés de Francesc Boix no tenen anotada cap data. Podria tractar-se de l’agost de 1938, però demanem la col·laboració ciutadana per ajudar a identificar les persones i els actes que hi apareixen retratats.

Dimecres: Audiència Memorial a Monistrol de Montserrat

Aquest dimecres, 6 de maig, se celebrarà a Monistrol de Montserrat una Audiència Memorial. L’acte donarà veu als veïns i veïnes de Monistrol que patiren la Guerra Civil i la Postguerra perquè exposin públicament el seu testimoni personal i familiar sobre aquests fets.

Noves entrevistes a testimonis manresans de la guerra civil, el franquisme i la transició

Els darrers mesos l’Associació Memòria i Història de Manresa ha enregistrat diverses entrevistes a manresans i manresanes que van viure la Guerra Civil, el franquisme i la transició. Les seves vivències, d’un període cabdal de la nostra historia, han quedat àmpliament recollides en vídeo.

Aquesta activitat ha comptat amb el suport de la Direcció General de Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya.

Dimarts 21 d’abril, presentació del llibre-entrevista “Una vida al caire de l’holocaust”

L’obra recull les vivències de Jaime Vándor

L’acte és organitzat per la Comunitat de Sant’Egidio

 

La Casa de la Pau (plaça de Montserrat, 1) acollirà dimarts que ve, a les 7 de la tarda, la presentació del llibre Una vida al caire de l’holocaust. Diàlegs amb un supervivent.

En format d’entrevista, l’obra recull les vivències i reflexions del filòleg, assagista i poeta Jaime Vándor (1933-2014), exprofessor de la Universitat de Barcelona, que quan era un nen -juntament amb la seva mare i el seu germà- va poder salvar la vida al Budapest ocupat pels nazis gràcies a l’actuació del diplomàtic espanyol Ángel Sanz Briz i el seu auxiliar Giorgio Perlasca.

9 d’abril: Navàs tindrà les primeres plaques Stolpersteine de l’Estat espanyol, en record de les víctimes als camps nazis

El proper 9 d’abril l’Ajuntament de Navàs col·locarà 5 plaques Stolpersteine, en record dels 5 navassencs que moriren a Mauthausen o Gusen. Seran les 5 primeres que s’instal·len a l’estat espanyol. A Europa n’hi ha unes 48.000.

Les Stolpersteine són unes plaques individualitzades que recorden als deportats als camps nazis. Stolpersteine significa pedra que fa ensopegar. Es tracta de llambordes de 10cm x 10cm fetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó on es graven les dades de cada persona i que es col·loquen al paviment de davant dels edificis o llocs on les víctimes van viure o treballar lliurement abans de ser empresonades i deportades. És un projecte de l’escultor Gunter Demnig que relaciona art i memòria.

Un opuscle reivindica Amat-Piniella com a escriptor i supervivent

Editat per la Institució de les Lletres Catalanes, en són els autors Josep Alert i Joaquim Aloy

La Institució de les Lletres Catalanes acaba d’editar l’opuscle Joaquim Amat-Piniella (1913-1974), signat conjuntament per Josep Alert i Joaquim Aloy, ambdós membres de l’Associació Memòria i Història de Manresa.

Dimarts 10, presentació del llibre “Les set caixes”

L’impactant llibre Les set caixes serà presentat per la seva autora, Dory Sontheimer, el proper dimarts, 10 de març, a les 20:00 h, al Centre Cultural el Casino de Manresa (Passeig de Pere III, 27).

Després de la mort de la seva mare, Dory Sontheimer va trobar set caixes plenes de documentació que revelaven les seves arrels jueves i la terrible persecució que la seva família havia patit a mans dels nazis. Una història que els seus pares li havien amagat sempre.

L’acte, obert a tothom, és organitzat per Angle Editorial, editora del llibre, i l’Associació Memòria i Història de Manresa.

Dimecres 25, lliurament del 15è premi Joaquim Amat-Piniella

Aquest dimecres dia 25, a les 20 h., es lliurarà el quinzè premi Joaquim Amat-Piniella. L’acte tindrà lloc a l’Espai Plana de l’Om, de Manresa (La Plana de l’Om núm. 5).

El jurat premiarà una de les tres obres finalistes d’enguany (Les llavors del silenci, d’Alvar Caixal; Dos taüts negres i dos de blancs, de Pep Coll, o El nét del pirata, de Manuel Cuyàs). Al llarg de la cerimònia, es farà una lectura dramatitzada de textos de Manuel de Pedrolo, a càrrec d’actors del Casal Familiar Recreatiu dels Carlins.

El premi, convocat per Òmnium Bages i l’Ajuntament de Manresa, vol reconèixer la millor obra narrativa de temàtica social contemporània publicada entre la tardor de 2013 i la tardor de 2014.

Un nou web de memoria.cat: els noms de més de 2.300 refugiats que va acollir Manresa durant la Guerra Civil

Des d’avui podeu consultar el darrer web de memoria.cat: Cens de refugiats a Manresa durant la Guerra Civil. Els protagonistes d’una història oblidada.

La investigació, impulsada per l’Associació Memòria i Història de Manresa, ha anat a càrrec de Josep Alert.

El nou web inclou les dades de 2.378 refugiats que -procedents de diferents punts de l’Estat- van fer estada a la capital del Bages durant la Guerra Civil.

Divendres 13: presentació a Manresa del llibre sobre la República, la guerra i el franquisme a Navàs

El llibre Silencis. República, Guerra Civil i repressió franquista a Navàs (1931-1945), que va ser presentat el passat 24 de gener a Navàs, es presentarà a la llibreria Parcir de Manresa aquest divendres, 13 de febrer, a les 8 del vespre.

 

Els seus autors són Jordi Algué, Miquel Arceda, Ester Llobet, Rossend Sellarès i Arcadi Vilà.

 

Vegeu més informació del llibre clicant aquí.

Dijous al matí: acte de record de les víctimes de l’holocaust

Aquest dijous, dia 29, amb motiu del Dia Internacional en record de les víctimes de l’Holocaust i en commemoració del 70è aniversari de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz, tindrà lloc, davant de l’estàtua de Joaquim Amat-Piniella, ubicada al Casino, un acte en record de les víctimes de la barbàrie nazi.

L’acte es desglossa així:

“El franquisme ha mort?”, cicle del Col·lectiu Desvalls i de memoria.cat, els dies 24 i 29

L’Associació Memòria i Història de Manresa i el Col·lectiu Desvalls han organitzat el cicle “El franquisme ha mort?”, coincidint amb el 76è aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Manresa, que va tenir lloc el 24 de gener de 1939.

El cicle contindrà aquests dos actes:

– Dissabte 24 de gener, a les 12 del migdia, al refugi antiaeri del Grup Escolar Renaixença (carrer del Canonge Montanyà): “Cultura contra el franquisme”. Lectura de textos relacionats amb la dictadura del general Franco. Amb la participació de Natàlia Barés (violoncel), David Martell (teclat), Lluís Calderer i els grups Lúpulus Emsembla i La Veurem Teatre.

Diumenge 25: l’espectacle de memòria històrica “El meu poble i jo” al Kursaal

El diumenge 25 de gener, l’endemà del 76è aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Manresa, a les 18:00, es podrà veure al teatre Kursaal de Manresa l’espectacle de memòria històrica “El meu poble i jo”, dirigit per Lluís Danés.

El muntatge, molt recomanable, es va estrenar al Teatre Nacional de Catalunya i  parla de la relació de Salvador Espriu i la Guerra Civil. És molt impactant per la música en directe, les projeccions, els testimonis, els poemes…

Aquí trobareu més informació del muntatge.

Presentació d’un llibre sobre la República, la guerra i el franquisme a Navàs

 

S’acaba de publicar el llibre SILENCIS. REPÚBLICA, GUERRA CIVIL I REPRESSIÓ FRANQUISTA A NAVÀS (1931-1945), dels autors Jordi Algué, Miquel Arceda, Ester Llobet, Rossend Sellarès i Arcadi Vilà.

 D’aquest llibre se’n faran 3 presentacions en els propers dies:

– Dissabte 24 de gener, a les 12 del migdia, a la sala d’actes de l’Escola Diocesana de Navàs (carrer Vicenç Vidal Casacuberta 2).

– Dissabte 31 de gener, a les 6 de la tarda, al Teatre Municipal de Palà de Torroella

– Divendres 13 de Febrer, a les 8 del vespre, a la Llibreria Parcir de Manresa.

Publiquem una entrevista a Tomàs Mercadal, “el Tomaset” de la Farmàcia de l’Hospital durant la Guerra (enregistrada el 2009)

Us oferim una entrevista en vídeo que vam realitzar l’any 2009 a Tomàs Mercadal i Fortuny, que durant la Guerra Civil treballava a la farmàcia de l’Hospital de Manresa. L’anomenaven el Tomaset o el nen de la farmàcia, ja que aleshores tenia 13 anys. Mercadal fou un testimoni d’excepció d’un període especialment difícil de la història de l’Hospital.

A l’entrevista, hi explica les seves vivències del temps de la guerra, els serveis que oferia l’Hospital, els metges que hi treballaven, la presència de persones d’Església malgrat la persecució religiosa i com dues monges hi van continuar treballant i fent una tasca extraordinària, amb la permissivitat de la CNT.

El teu suport ens és vital. Gràcies i molt bones festes!

Benvolgut/da,
Aquest any 2014, amb el suport d’algunes administracions i particulars, hem pogut tirar endavant tots aquests projectes, que han ampliat notablement els continguts del nostre portal (300 vídeos, una vintena de testimonis, centenars de documents i fotografies…). També hem obert un compte de Facebook que actualment té més d’un miler de seguidors.

Si ara ens pots ajudar econòmicament, durant el 2015 podrem continuar treballant en la recuperació de la memòria històrica de la República, la Guerra Civil, el franquisme i la transició. Hi ha molta feina per fer.

Projectes de memoria.cat realitzats l’any 2014

Al llarg del 2014 hem pogut tirar endavant tots aquests projectes:
 

Hem creat el web “Vivències del temps de la Guerra (1936/39) a Manresa”, que conté un centenar de vídeos de 15 testimonis.

Hem penjat al web del franquisme 200 vídeos de 16 testimonis.

Hem incorporat més testimonis orals al web dels bombardeigs franquistes.

Hem tret a la llum unes memòries inèdites de la presó de Manresa redactades per Francisco Gros que hi va estar empresonat entre 1939 i 1942.

Diumenge 14, a Barcelona, homenatge als afusellats al Camp de la Bota

Hi intervindrà la filla d’Agustí Soler, alcalde de Sant Joan de Vilatorrada executat el novembre de 1939

El Memorial Democràtic i l’Ajuntament de Barcelona organitzen, amb la col·laboració de l’Associació Pro-Memòria als Immolats de Catalunya, un homenatge en record de les víctimes republicanes afusellades al Camp de la Bota, tot coincidint amb el 75è aniversari de l’inici de les execucions sistemàtiques.

Editem les “Vivències” de Lluís Soldevila i Mominó (Manresa, 1931)

 

Des d’avui mateix les “Vivències” de Lluís Soldevila es poden veure a Memoria.cat. Aquest text, guardonat l’any 2008 amb el Premi Jacint Carrió –dins el Premis Bages de Cultura-, ofereix un fresc de la vida manresana a través de fets dels quals el mateix autor va ser-ne testimoni durant la seva infantesa.

Divendres 28: acte de record, homenatge i reivindicació de l’escola de la República i els seus mestres

Aquest divendres, 28 de novembre, a les 7 de la tarda, a l’auditori de La Plana de l’Om, se celebrarà un acte sobre la rellevància de l’ensenyament durant la Segona República i de record i homenatge als seus mestres. Aleshores, l’educació a Catalunya i a l’estat espanyol vivia el millor moment de la seva història i el sistema de formació estava basat en l’escola activa i en les teories pedagògiques més avançades.

 

Divendres 21: “Joaquim Amat-Piniella. La veu de l’infern nazi”, a Igualada

L’exposició Joaquim Amat-Piniella, la veu de l’infern nazi arriba al Museu de la Pell d’Igualada, on es podrà visitar del 21 de novembre al 21 de desembre.

Aquest divendres, 21 de novembre, a les 19:00 h, tindrà lloc al mateix museu (carrer Dr. Joan Mercader, s/n) una conferència sobre Joaquim Amat-Piniella i la seva estada al camp de concentració de Mauthausen, a càrrec de Josep Alert i Joaquim Aloy.

Dissabte 8: homenatge de Sant Joan de Vilatorrada a Agustí Soler i Fosas, l’alcalde afusellat pel franquisme

Aquest dissabte, 8 de novembre, a les 11 del matí, se celebrarà, a la Sala de plens de l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, un homenatge a Agustí Soler i Fosas, alcalde republicà d’aquest municipi entre 1936 i 1938, en motiu del 75è aniversari del seu afusellament al Camp de la Bota.

L’acte consistirà en uns parlaments, la descoberta d’una placa i una lectura de poemes.

Memoria.cat mostra cent fotografies de la reconstrucció del Pont Vell de Manresa

 

Des d’avui el nostre portal de webs ofereix cent imatges de la reconstrucció del Pont Vell de Manresa després de la Guerra Civil Espanyola.

97 d’aquestes fotografies procedeixen de l’Archivo General de la Administración, d’Alcalá de Henares. Mostren l’estat en què va quedar el monument després que el 1939 fos dinamitat per les forces de l’exèrcit republicà durant la retirada (per dificultar l’avenç de les tropes franquistes) i les obres de reconstrucció, que no es van dur a terme fins a l’any 1960.

Memòria.cat publica l’acta original del segon casament de Lluís Companys

El document procedeix del Registre Civil de Barcelona

Des d’avui mateix el portal telemàtic Memòria.cat incorpora una nova aportació dins el web Documents inèdits de Lluís Companys i Carme Ballester. Es tracta de l’acta del segon casament de qui fou president de la Generalitat. D’aquest document, fins ara se’n mostrava la traducció francesa, realitzada amb motiu de la tramitació de la sol·licitud d’indemnització que la vídua de Companys adreçà a les autoritats alemanyes l’any 1969, poc abans de morir.

Buscar a tot memoria.cat