S’han fet nombrosos estudis per analitzar les causes de la Guerra Civil i una de les que destaquen diferents autors es refereix als anomenats fets d’octubre del 34[1]. Degut a la importància que van tenir per a la vida del poble durant la guerra, se’n fa una breu exposició amb atenció especial a la incidència que els fets tingueren a Rocafort i Vilomara.

El 1931 s’han de celebrar eleccions municipals, el consistori de Rocafort i Vilomara, en aplicació de les normatives vigents, aprova que el nombre de regidors del municipi ha de ser de nou, sis representants del Pont i tres de Rocafort. Els partits republicans guanyen les eleccions a Espanya, el dia 12 d’abril i el 14, es proclama la República. El dia 15 es constitueix un Comitè republicà al poble i l’endemà es formalitza la seva constitució; estarà format pels regidors electes, però cinc d’ells no arribaran a ser-ho, ja que…

“a juicio de este Comité no ofrecen la garantía necesaria en estos momentos transcendentales para la consolidación de la República recientemente proclamada”.[2]

Finalment el consistori queda format tal i com mostra la taula 2 i els regidors prenen possessió dels seus càrrecs, formalment el dia 9 de maig.

El govern de la República havia tingut oposició des del moment en què neix, l’abril de 1931, i el fet més greu succeí quan hi hagué l’aixecament militar del general Sanjurjo, l’agost de 1932. Si la República va néixer pacíficament després d’unes eleccions municipals, immediatament es va trobar amb moltes dificultats per tirar endavant. La seva obra de govern volia modernitzar un país que mantenia una estructura social antiquada, un país que sortia de la dictadura de Primo de Rivera. Es va modificar l’estat segons els paràmetres d’una democràcia liberal, tot i així la crisi econòmica internacional no ajudava gens a la població a tenir bones sensacions respecte a la República, perquè s’adonaven que hi havia menys feina i més atur. I totes les intervencions que feia la República per mirar de combatre aquesta crisi, eren viscudes com un intervencionisme perillosament semblant al soviètic. També aixecaven recels i, fins i tot por, actuacions polítiques com la separació entre l’església i l’estat, l’estatut d’autonomia de Catalunya o la creació d’escoles, on els infants rebien un ensenyament laic. Un dels problemes que es consideraven més greus per part dels propis governs republicans era l’explotació dels obrers al camp i les primeres mesures provisionals que es van prendre en aquest sentit van ser molt discutides[3].

El gener de 1934, es celebren eleccions municipals, el consistori de Rocafort i Vilomara ha de tenir set regidors i queda constituït com mostra la taula 3. L’afiliació política de cada regidor consta en una acta del 24 d’octubre. Cal remarcar que les actes municipals es comencen a escriure en català a partir de l’arribada del secretari Joan Badia Calderer, la primera de les quals és de data 26 de juny de 1932. Aquest mateix secretari seguirà al poble durant els primers temps del franquisme.

Al llarg de 1934, la Generalitat de Catalunya, governada per partits d’esquerres i el govern de la República, en mans del centredreta, van tenir diversos enfrontaments. El 2 d’octubre de 1934, la República espanyola passa a ser governada, només, per ministres de la CEDA[4], partit que arribava a posar en dubte la legalitat republicana.

Davant el perill que podia córrer l’ordre establert, es va proclamar una vaga general a tota Espanya, amb greus incidents, sobretot a Astúries i, enmig de les mobilitzacions generals, el 6 d’octubre, el president de la Generalitat, Lluís Companys, proclama l’Estat català dins la República Federal Espanyola. La resposta del govern de Madrid va ser contundent: va fer empresonar el govern de la Generalitat, va decretar l’estat de guerra, se suspengué l’estatut d’autonomia i molts ajuntaments democràtics. El coronel Francisco Jiménez és nomenat governador de Catalunya i President accidental de la Generalitat. El govern restà empresonat fins al febrer de 1936.

Al Pont de Vilomara, aquests fets també van tenir repercussió. Així, a les nou del vespre del mateix sis d’octubre de 1934, l’Ajuntament es reuneix en sessió extraordinària a la qual només assisteixen els regidors d’Esquerra Republicana, sota la presidència de l’alcalde electe mesos abans, Francesc Orpina Noguera i, segons consta a l’acta:

“[…] acatant i complimentant les ordres rebudes del President de la Generalitat, es constitueixen en Comitè Local per a proclamar la República Federal d’Estat Català.

En compliment, doncs, de les esmentades ordres, el Comitè Local proclama la República Federal d’Estat Català, i acorda seguidament fer un pregó assabentant-ne al públic, recomanant a l’ensemps la serenitat precisa en aquestos moments.”

L’endemà mateix, arriba un comunicat de la Comandància Militar de Manresa, on es comunica l’estat de guerra a Catalunya i la manca de legitimitat de les autoritats electes. L’Ajuntament es reuneix el dia catorze per tal d’acatar formalment la nova situació:

“Acta de constitución del ayuntamiento y nombramiento de la comisión gestora.

En Rocafort y Vilumara, a veinticuatro de Octubre de mil novecientos treinta y cuatro, reunidos los siguientes Sres. que constituyen el ayuntamiento de esta localidad, Alcalde D. Francisco Orpina Noguera. Concejales D. Pedro Brunet Valls, D. Antonio Puigdellívol Batista, D. Domingo Gallart Torres y Nonito Puig Vila, de Esquerra Republicana de Cataluña, D. Antonio Soler Galés y D. Martín Torras Prat, del Partido Lliga Catalana, se les hizo saber, que por orden de la Autoridad Militar de Manresa, quedaban destituidos de sus cargos.

Acto seguido se notifica a D. José Brunet Playà, D. Juan Plans Prat y Antonio Quer Picó, que quedaban nombrados Alcalde-Gestor el primero y gestores de las localidades Rocafort y Vilumara respectivamente, los otros dos. (Taula 4)

El concejal D. Nonito Puig Vila no pudo comparecer por hallarse en la cárcel de Manresa a disposición de las Autoridades Militares.

Y para que conste […]”

La comissió gestora funciona fins al febrer de 1936. Durant el període en què han estat regint el poble, s’ha produït un conflicte per l’expropiació incorrecta d’uns terrenys que es van atorgar a la Cooperativa Popular Vilomarense i que el seu antic propietari, Martí Torras, reclama. Per tot plegat, l’1 de juliol de 1936, l’alcalde-gestor, Josep Brunet, així com d’altres persones que van intervenir en l’afer són portats als jutjats, perquè es considera la seva actuació molt greu. Però, com veurem més endavant, no es va esperar la sentència.

[1] La bibliografia sobre els fets d’octubre és nombrosa. Podríem destacar:

• Cruells, Mauel (1976): El 6 d’octubre a Catalunya. Barcelona: Pòrtic
• Castells i Venosa, Víctor (2000): El 6 d’octubre a Catalunya. Barcelona: Dalmau

[2] Acta de la sessió del ple municipal del dia 16 d’abril.

[3] Algunes de les causes del malestar de la població en relació al govern de la República les va analitzar el seu propi president a l’exili, Manuel Azaña a Causas de la guerra de España.

[4] Confederación Española de Derechas Autónomas, fundat el març de 1933 i format, sobretot, per partits catòlics de dretes.