Aquest treball vol estudiar alguns anys de la vida d’un petit poble de la comarca del Bages i dels nois que, havent nascut l’any 1917, al Pont de Vilomara i Rocafort, van participar com a soldats de lleva en la Guerra Civil espanyola. Concretament, des del setembre de 1937, quan van ser cridats per l’exèrcit, fins als anys immediatament posteriors a l’acabament del conflicte. La majoria d’aquestes persones havia sortit poc del poble, treballava al camp o les fàbriques locals o dels voltants, vivint amb més o menys preocupació l’esclat de la guerra i es va veure, de cop, transportada a un altre món. A través de viatges penosos per mitja Espanya, van viure un món de misèria, de fred, de mort.

Durant molts anys de la meva vida havia sentit parlar de fets curiosos, anècdotes referides al poble del Pont de Vilomara, d’on eren originaris els meus pares. Sovint pensava que la visió que se m’oferia d’aquells anys era molt limitada, per a mi era com veure el món per un forat. No donava massa valor a aquells fets que considerava restringits a un lloc tan concret i creia que eren difícilment extrapolables a d’altres pobles i a d’altres situacions.

Amb el temps, els estudis, la feina, algun viatge, m’he anat adonant de com n’estava d’equivocada. La visió que té la gent d’un poble del món és tan vàlida com la de qualsevol altra. I en el període concret que he analitzat, les turbulències que es produeixen a la capital i, en general a les ciutats, diguem-ne, importants del país, es donen amb molta intensitat en aquest poble del Bages.

Per tot plegat, considero que pot ser interessant saber com va ser la guerra civil i què va representar per alguns dels seus protagonistes. N’he restringit la recerca a la que es va anomenar lleva del 38 per dos motius principals: un que el meu pare en va formar part i l’altre, que un dels supervivents conserva el cap clar i té ganes d’explicar les seves vivències de l’època, al llarg dels anys ha escrit amb la seva pròpia mà un recull del que en podríem dir les seves batalles i ara les ha volgut compartir per a la realització d’aquest treball.

El meu pare, mort fa gairebé trenta anys d’una malaltia que venia arrossegant des de la guerra, mai havia estat partidari de parlar gaire de les seves vivències al front davant de la família. A més, volia evitar que ens interessés la política, mantenia una por terrible a que qualsevol de nosaltres es fiqués en res que destaqués en cap sentit. Volia en nosaltres discreció en els ideals, en les creences. I és que les atrocitats que va veure realitzar a gent dels dos bàndols que van combatre a la guerra i les repercussions al poble li van donar entenent que aquesta postura de neutralitat era més segura. No tots els combatents de la guerra civil van mantenir aquesta postura acabada la guerra i, molts d’ells veieren reforçades les seves conviccions polítiques, tant en un sentit com en l’altre. Com a tants d’altres llocs, però, només van poder demostrar la seva ideologia els d’un bàndol, la resta si tenia conviccions diferents, no ho va poder demostrar o bé en va patir les conseqüències.

El procés per a la realització del treball m’ha portat a reorientar-lo al llarg de la recerca. El primer problema va ser constatar que, dels deu nois que van formar aquesta lleva només tres eren fills del poble, la resta hi havia anat a viure, provinent de diferents llocs. Inicialment, la pregunta girava entorn del què va suposar el fet de participar a la guerra, com a combatents, pels membres de la lleva del 38. A partir d’aquí, la hipòtesi, potser massa òbvia, era que aquesta circumstància havia canviat les seves vides. Un cop començada la investigació, em vaig adonar que l’afectació no era només per als combatents sinó que tenia tanta o més influència en la gent que va viure la guerra a la reraguarda i que les conseqüències per als soldats supervivents van ser relatives, pel què fa a canvis a les seves vides i que la influència del conflicte podia afectar més aviat la seva visió del món o les seves conviccions que no pas la seva vida quotidiana. Fins i tot m’ha sorprès la naturalitat amb la qual, després d’estar uns anys a l’exèrcit, tornaven a les seves antigues feines, a les mateixes empreses. En canvi, la població, entesa globalment sí que va veure afectada la seva vida quotidiana tant durant la guerra com després en la postguerra: restriccions de tota mena, canvis en els hàbits socials i en les relacions veïnals. Evidentment, els antics combatents també van patir aquestes conseqüències però sembla que amb la mateixa intensitat que la resta de la població i no pas més. Potser hauria estat diferent si algun soldat hagués participat en el bàndol guanyador, però no va ser el cas, tots ells hi van anar com a soldats de lleva del govern republicà i, encara que no van ser represaliats a nivell local, tampoc no van rebre mai cap reconeixement ni agraïment. En tot cas, malgrat no ser considerats perillosos per part del règim franquista sí que es van veure obligats a tornar a l’exèrcit un cop acabada la guerra, per complir amb el servei militar obligatori, la mili, ja que el nou règim no els va reconèixer la participació a l’exèrcit de la República.

Aquest treball es refereix a un punt de vista local però que és similar al que va passar a d’altres poblacions petites catalanes i, evidentment a la recuperació de la memòria històrica d’uns fets que, hores d’ara, encara causa recels entre determinats sectors socials. L’any 1936, vivien al poble unes 1.230 persones i l’any 1940 eren 1.107. Entre assassinats i represaliats per part d’ambdós bàndols i amb el temps que van passar a l’exèrcit o fugits un bon nombre de joves, les repercussions per al poble devien ser importants. Aquest mateix fet es repetí arreu de la geografia catalana. És per això que, es pot matisar i enriquir la història oficial que, a vegades, només té en compte els grans fets i els grans personatges que hi intervingueren, oblidant-se dels peons d’aquest gran joc d’estratègia on han de prendre part vulguin o no vulguin.

La visió que ens ofereix la llicenciatura d’Humanitats pot ser diferent que si el treball es plantegés només des d’un punt de vista històric tot i que, com és evident, aquest és el que orienta el conjunt de la recerca. Aportacions i conceptes d’altres disciplines estudiades al llarg de la carrera m’han ajudat a enriquir el treball, com per exemple, tècniques sociològiques, l’estudi dels sistemes polítics, l’evolució cultural de la població o l’anàlisi antropològica d’uns fets concrets.

El present treball gira entorn al tema de la guerra civil espanyola de 1936 a 1939. Aquest tema, que és el principal, és també molt ampli i convé concretar que s’aborden d’altres temes col·laterals. Així, s’analitzen possibles causes dels fets descrits, s’estudia la vida a la reraguarda republicana, es descriuen alguns fets bèl·lics concrets, s’expliciten les conseqüències de la guerra per a la població civil i s’enriqueix la història local del Pont de Vilomara i Rocafort.

En ser un estudi tan estretament relacionat amb el poble del Pont de Vilomara i Rocafort, és clar que pot interessar els propis vilomarencs que vulguin conèixer part de la història del seu poble. El treball té un caire més aviat divulgatiu i, en aquest sentit, també pot ajudar el jovent a fer-se una idea més acurada del què va passar uns anys enrere. Sempre cal recordar com n’és d’important que les noves generacions coneguin el passat i crec que tots els esforços en aquest sentit, són interessants.

Montserrat Espinalt i Sellarés