16/05/1940 Epistolari Prat-Martí

Transcripció:

Tulle, 16 de Maig del 1940

                  Amic Martí: Aprofitant que m’he quedat al llit, on penso fer-hi uns dies de repòs, et poso unes ratlles. No és que estigui molt malalt, però el cor em torna a fer de les seves i em penso que uns dies d’absència de la Manu no m’aniran malament.

D’ençà de la teva carta han passat coses, certament, i d’aquí que et tornaré a escriure en poden passar encara de més greus. Amb franquesa et dic que no m’hauria pensat mai que l’empenta hitleriana agafés aquestes proporcions angoixoses. Cop darrera cop, els “nostres” no han trobat encara el punt de partida de reaccionar i donar la rèplica. Cal confiar encara i tenir confiança que, per un mitjà o altre, França i Anglaterra s’emportaran la victòria definitiva. De pensar el contrari, se’m posa la pell de gallina; no puc fer-hi més. Tenim alarma gairebé tots els dies i només de veure la infantil organització de defensa i prevenció et fa estar a punt de donar tota la raó al Tomàs Coromines quan feia el seu “número”. No hi ha absolutament res i et vaticino, amb ganes d’equivocar-me, una pròxima aixafada exemplar.

Bé, i prou drama. Diumenge passat em trobava a Brive en el moment que en Torrens rebia la teva carta i junt amb en Pujol la celebràrem degudament. Per puntualitzar degudament, et diré que no he cregut mai que Brive fos com Sabadell. Però Tulle és molt millor, encara que tothom digui el contrari. Jo et parlava, i ho sostinc, de la diferència que hi ha entre “proporcions degudes” entre les dues poblacions de la Corrèze.

Seguim cobrant el mateix del primer dia i en les mateixes condicions. Prometences i elogis a desdir. Què vols fer-hi? Hem caigut de mal costat, encara que, com que hi ha coses que em preocupen molt més que la meva situació econòmica –la guerra, per exemple-, deixo a darrer terme les condicions personals de vida.

La meva dona em diu en una carta, a més de records per [a] tu, que els teus pares i germans van a viure a Barcelona i suposo que ja deus estar-ne assabentat.

Torrens et donarà l’adreça de Gallofré, el qual treballa en un poblet pirinenc i sembla que, finalment, ha estat de sort. […]

Bé, i si algun dia una tomba ens envia a l’altre barri ja tornarem a dir-nos algun pensament literari. Una estreta [abraçada] del teu

Vicenç Prat

P.S. T’adjunto una factura que et correspon.