Nascut l’any 1902, en el si d’una família vinculada a la cultura i a l’art (el seu germà Antoni fou decorador i pintor; en Josep fou advocat, poeta i periodista i en Celestí es dedicà també al conreu de la literatura), Ramon Martí i Farreras fou un personatge de perfil polifacètic i polièdric: dibuixant, pintor, periodista, escriptor, cineasta, caricaturista, actor…

Fundador –juntament amb altres membres de la seva generació- de la Joventut Nacionalista de Manresa, a principis dels anys 20 establí el seu propi estudi artístic a la capital del Bages, on realitzava treballs diversos: dibuix artístic, decoració, dissenys, impresos, pirogravats…

Fugint de la dictadura de Primo de Rivera, el 1923 s’instal·là a França. Treballà com a decorador a Perpinyà i es traslladà més endavant a Tolosa de Llenguadoc, París i Brussel·les. Durant aquesta etapa va fer amistat amb intel·lectuals i artistes com Luis Buñuel i Pablo Picasso. El 1925 tornà a França, es casà amb Francine Gervreau i es domicilià a Carcassona.

Vinculat a Estat Català, arran la seva implicació en els fets de Prats de Molló, el 4 novembre de 1926 fou detingut per la policia francesa i deportat poc després a Bèlgica, juntament amb altres activistes. Retornat a Carcassona, en esclatar la Guerra Civil Espanyola es traslladà a Catalunya i s’integrà a les Brigades Internacionals. Tot i resultar ferit, un cop acabada la guerra, de tornada a França, es traslladà a l’àrea de Llemotges, des d’on s’incorporà a la resistència contra l’ocupació alemanya. Finalitzada la Segona Guerra Mundial, s’establí definitivament a Carcassona, on viuria la resta de la seva vida i on participaria plenament en la vida cultural de la ciutat. D’ençà de 1945 inicià les seves col·laboracions amb el diari Midi Libre, on va arribar a publicar més de 3.600 articles, que ofereixen una autèntica crònica de la cultura local. També escrigué per a altres publicacions periòdiques, com L’Indépendent, Le Courrier de la Cité i La Dépêche du Midi.

El 1957 guanyà el Festival de Cinema Amateur de Cannes amb el film Le voleur chaussé du 42. El 1959 la seva pel·lícula Le sourcier resultà premiada a Katowice (Polònia).

Morí a Carcassona el 7 de juny de 1989. Poc després la seva figura fou inclosa al llibre Les Audois: Dictionnaire biographique, de Remy Cazals i Daniel Fabre.