Dia 5 de Setembre del 1938

Mare i germana meva: He rebut les vostres lletres del 20 i 23 del mes passat, juntes. Celebro que pogueu seguir així durant tot el temps que queda de guerra. No faltant-vos pà, patates, oli, etc. en aquesta època que ja no hi ha gairebé res de res, es pot dir que ja es té de tot. Nosaltres com hem tingut la sort d’anar a parar en pobles, encara que rònecs, però que hi ha força teca, i després que no trobaria el metge, que com no n’hi ha en cap poble d’aquests, es l’amo.

Podem ben dir que hem portat una vida de prínceps fins avui, llevat d’unes petites temporades.

De ben segur que mengem i hem menjat mes bé que no vosaltres, però ja ens toca oi? Només ens faltaria que després de les calamitats i estones dolentes que porta la guerra, que no poguéssim atipar-nos!…

Tinc de dir-vos avui que fa dos dies que estem descansant en un bell poblet. Ho deuen mirar això perquè cada vegada que ens porten a descansar ens porten en uns llocs magnífics. Encara que el poguer-nos estar sempre en els pobles, i la poqueta feina que hi solem tenir podem dir nosaltres sempre que hi estem de descans.

Hi ha rumors que tota la Brigada hi estarà un mes, i després cap a Madrid, que amb la quietud que hi ha ara, i després la Sanitat està a la capital en uns bons edificis, no cal dir-vos que ho canviariem desseguida per l’Alcarria, la serra i tota la “provincia” del crim” plegades. Serà veritat això? Qui sap!

Ah! com cada vegada que la Brigada va a descansar, com està a la comandància, ens trobem amb el Subirana, anem a passeig cada dia, i comentem les coses que passen al poble i les d’altres temps… Records a casa seva, i digueu-los-hi que està molt bé.

El batalló que va el Pintor, es aci al poble del costat. Crec que l’han ascendit a sargent, avui o demà l’anirem a veure. El que va en Vilà, en Reig i d’altres companys també estan a la vora. Qualsevol dia hi anirem també.

Podeu estar tranquils tots que estem lluny del front tota la Brigada. Dieu que potser hi tornarà haver servei de paquets a aquest front i que em fa falta. Doncs si es que això es fassi, podeu enviar-me una mudada, una samarreta i uns calçotets curts, i no de llana, no, puix s’hi posen polls desseguida. Tinc els pantalons i la caçadora de vellut ben nous encara per a tot l’hivern i atura el fred com sabeu. Uns mitjons i una boina, i unes espardenyes (el nº 42) i res mes, ho sentiu? perquè només fa que nosa i a la millor ens ho tornen a pispar tot. De menjar res, perquè anem tips de tot.

He rebut carta, junt amb les vostres de’n Cases, dels germans Planes i Gudaiol, del cosí Lluís i del Riera Puig (marmota petit) Tots trempats!

Un petó a la Rossa i una abraçada ben forta del vostre Joan

(Records a tots)

Dia 10 de Setembre del 1938

Mare i germana meva: Tinc a les meves mans la vostra lletra datada a 29 del mes passat. Estic content de que seguiu amb bon estat de salut i que no us manqui gaire res en aquest temps. Jo fins avui la meva salut es immillorable i no ens manca tampoc res, sobretot de fruita.

Anem tips de raïm, figues, melons i préssecs. Han portat tota la Brigada a reposar i nosaltres estem en un poble petitet però boniquet que com us he dit hi ha fruita abundant, i mengem i dormim en una casa de les que poquetes se’n troben. Bona gent, que ens mira com si fóssim fills seus, mengem del nostre i del que tenen ells, i dormim en un llit que no té res a envejar al de casa.

Hi  ha aci junt amb mi En Vilà, En Subirana i el Pintor, en fi els únics del poble que ens trobem en aquesta Brigada. Cada dia ens veiem, i ahir anàrem a passeig els quatre, com feia molt temps no haviem pogut anar. Com hi estem tant bé no cal dir-vos que ens doldria de que ens hi deixéssin pocs dies i de que ens hagessim de separar altra vegada. Tots trempats i bons. Ja donareu records de tots a casa seva.

De la roba d’hivern com en aquest poble els matins i els capvespres no hi son tan frescos, no l’hem de menester, però si teniu ocasió de poder enviar un paquet com dieu, nomes vull, com ja vaig dir-vos en la meva anterior, una samarreta i uns calçotets -de llana no eh!- (els polls hi nien) unes espardenyes i uns mitjons.

El gersei tinc encara el de l’any passat si per cas envieu-me un sueter sense mànegues. I res mes ho sentiu? Fa nosa gaire roba i els paquets com mes lleugers mes bé van. Si per cas em fa falta alguna cosa, ja us ho diria, i amb una altre m’ho podrieu enviar. Tinc tres camises noves. De menjar res, eh!

Avui junt amb la vostra m’han donat una carta del oncle Tonet, que avui li contesto, n’he rebut darrerament de’n Cases, Llorenç, Gudaiol, Riera Puig i cosí Lluis. Tots bons.

En Cases ja em conta el seu enamoramen: Una noieta senzilla, sense pretensions, tota sensibilitat diu; i que només te vint anys… Ja li corresponia una noia així oi?

Jo per ara faig força bondat, de tant en tant, al nostre pas, ensopeguem amb una mosseta angelical que es fa estimar, però llevat d’unes paraules a mitja veu, i d’un bes que s’escapa… res mes.

I tu Agnès quina mena de vida portes al costat del xicot? No me’n contes mai res. Bé. Records i una abraçada ben forta del vostre Joan.

Dia 18 de Setembre del 1938

Mare i germana meves: Tinc a les meves mans la vostra lletra datada a 5 d’aquest mes, en la qual no em podeu contar  gaires coses, puix tot va seguint si fa o no fa tan avorrit i monòton com sempre, i ara un xic mes amb tota la joventut fora, a fer la guerra oi? Però aquests soldats d’aci no hi posen la seva nota de colr en aquest viure gris?

Nosaltres (modèstia apart) anem on anem, arreu on passem hi deixem un rastre de joventut i d’alegria, fins a fer exclamar a les noies: “Sou molt millors que els joves que hi havia abans aci”.

L’altre dia mateix vaig tornar amb l’ambulància jo i dos companys mes al poble que ja fa una setmana que en som fora. I les amistats, aquelles noies que venien a passar l’estona al botiqui deien amb paraules sinceres: No sabeu pas com us trobem a faltar!

I mireu com són, que una d’aquestes no podent passar sense la companyia d’un company nostre que li havia dit que l’estimava, fugí amb ell, i ara es la nostra cuinera. Son així gairebé totes les noies d’aci.

Mai ningú els hi havia parlat amb parlar dolç, mai ningú els hi havia fet bategar el cor. Que quan un amb un ull humit i una miqueta de tremolor a la veu se’ls hi acosta, escolten amb tota l’ànima, giren els ulls en blanc i es colltorçen com una canya de pescar… Per aci al poble, n’hi deu haver d’aquestes també eh?

Com us he dit, després de reposar una setmana, ens han portat a aquest poble d’ara, que tant temps hi haviem viscut ja. Fins quan encara hi havia tota la gent. Però avui es trist, amb les cases enrunades, i aquest silenci i solitud que hi ha, menys mal que de tant en tant podem fugir amb l’ambulància a buscar tiberi i passar uns quants dies millors.

Seguim veient-nos cada dia amb en Vilà i Subirana. Trempats. En Comelles (Pintor) ha tingut la sort de poder anar uns dies amb permís a Valencia. S’ho mereixia després dels dies que havien passat. Nosaltres ho tenim una mica lluny això del permís. A la nostra secció primer en donen als que poden anar a casa. Es clar que passes uns dies mes divertits que no pas aquests d’aci, però no l’esperem amb l’il·lusió d’abans quan podiem venir a la nostra terra, al costat vostre…

He escrit darrerament al Cases i a la Roser, puix l’amic Reig m’ho encomanà. Ja em diràs si ho han rebut tu Agnès, i si té de partir en Cases amb aquestes lleves cridades darrerament. Bé que s’acaba el paper. Records a totes les amigues, i una abraçada ben forta a vosaltres del vostre Joan

Us envio aquesta carta posant-hi: “Per avió via Albacete” Diuen que arriben mes aviat. Ja m’ho direu. Fins a la vostra propera! El vostre Joan

Dia 28 de Setembre del 1938

Mare i germana meves: Aquestes lletres son per dir-vos que seguim en el mateix lloc que us parlava amb la meva darrera. Una mica avorrits, això si, però hi ha tranquilitat i salut que ja es el millor. Després també disfrutem a la nostra manera: futbol, pilota basca i escacs, son els nostres divertiments de qui sap-les hores del dia.

Anem també dugues hores cada dia a Escola. Així no oblidarem el que haviem après abans. Com tenim un bon mestre de segur que hi aprendrem coses noves també. Com podreu veure doncs tenim moltes hores ocupades amb una cosa i l’altra. Encara son poques, puix ja sabeu que els ocis son la mare dels vicis. I si estem una temporada sense saber que fer, amb que emplear les hores llargues del dia, el tedi se’ns apodera de nosaltres i no som bons per a res. Jo crec que si no tinguessim unes poques hores cada dia ocupades, després acabada la guerra encara que volguessim no podriem ni serviriem per a res. Si no es fa servir, es rovella tot, fins el cervell, i un es torna un ninot…

Seguim també fent algunes excursions de les amistats dels pobles veïns i als que hi hem viscut alguna temporada. Sempre en cau alguna cosa. L’altre dia, com no hi tenim cap dona en aquest on estem, vaig anar a portar la roba nostra a rentar, i m’hi vaig estar dos dies. Mes bona gent també aquesta que ens renta la roba!

Figureu-vos que, després de rentar-nos-la sense portar-los-hi sabó, no en volen cobrar res. Es clar que nosaltres no ho podem acceptar de cap de les maneres, i ens portem bé amb ells, però l’altre dia mateix pensava ens barallariem amb la dona i vaig haver-los-hi de deixar el bitllet per allà terra.

No recordo si us ho vaig dir ja, vaig tenir carta del Mores. Em conta la seva vida per allì l’Ebre, construint ponts, treballant com un dimoni; em donà molts records per a vosaltres i per als contramestres, i diu que enyora tant les estones passades a la vora de vosaltres, Carmeta, Roser i tu, i acaba dient: “Hi podrem tornar aviat a posar-les-hi peces?” A mi em sembla que si.

Ahir en vaig rebrer de’n Gudaiol, està bé com sempre i em diu que va parlar amb el “cambrai petit, que com acampaven a aquell lloc on estava ell, dos dies van poguer-los passar junts.

Seguim estan bé al mateix lloc amb l’amic Subirana. Records d’ell a casa seva.

Bé, acabo; doncs ha sonat l’hora d’anar a l’Escola com quan érem petits… Records a les amigues, i a vosaltres una abraçada ben forta del vostre Joan

Fins a la vostra propera! Tarden molt en venir! Paciència oi? Que es la guerra!…

Guardeu les meves lletres? Em plauria que ho féssiu, per a rellegir-les després… JGriera