Octubre 1938
Dia 5 d’Octubre del 1938
Mare i germana meves: Avui m’han donat la vostra lletra amb data 21 del mes passat, en la qual dieu fa dies no rebeu noves meves, no es pas perquè no us escrigui sovint, com sempre, deprés de la que anomeneu del 24 del mes d’Agost, us n’he adreçades, una amb data 30 del mateix mes, una amb data 5 de Setembre i 10, 18 i 28 del mateix mes passat; aquesta darrera vaig tardar, com vosaltres esperant d’un dia a la’ltre carta vostra. De segur però que a hores d’ara en teniu ja tres o quatre a les vostres mans. Que hi voleu fer si va tot així!
I sobretot no feu mals pensaments ni us cregueu cap nova, ni féu cas dels rumors que sempre hi ha qui hi troba un gaudi en fer-los còrrer. A aquest front no hi ha passat res de nou. Seguim amb la mateixa tranquilitat de dies endarrera. Hi ha la mateixa calma de gairebé sempre. Portem la mateixa vida, un xic avorrida d’ençà que som en aquest poble evacuat, sense poder sentir el cant del gall, ni a la tarda la cançó d’aquella noia rentant roba…
Però com us deia amb una de les meves darreres ens ho sabem prendre amb molta filosofia, i fins disfrutem i tot amb les nostres partides de futbol, escacs, etc.
Després tenim forces probabilitats de tornar al poble on estavem els mesos de Maig, Juny i Juliol, quan torni aquell metge que ara està amb permís. No cal dir-vos l’alegria que tindriem de poder retornar a la vora de l'”abuelita” i les nétes que tant bé es portaren amb nosaltres.
Com ho fareu sense cap home! Hauràn de parar la fàbrica ben parada no? El Piques, Jepet, Blai, majordom, son fóra ja? On han anat? On els han destinat? Haurà tocat marxar també al Rosendo Cases, oi? I qui més? Aquests tindràn la sort de fer la guerra poc temps, puix s’acabarà aviat. Tothom ho diu oi? Veiam si ho endevinen aquesta vegada.
Us ho vaig dir ja que el Mores havia escrit i que treballava de valent fent ponts i carreteres? En fa tres o quatre que vaig rebrer carta de la cosina Angelina d’Argensola també. Son les darreres cartes de fa ben bé tres setmanes. Paciència i no amoinar-s’hi.
Havent-nos-en anat a prendre el sol aquesta tarda amb un company, hem trobat el carter i ens ha donat les vostres cartes, i com ja érem força lluny del poble, i ell té una estilogràfica, però que guixa, no gaire bé., he pensat d’escriure-us des d’aci aquesta muntanya on som, això es la causa de que potser no entendreu les lletres aquestes.
No sé pas que ho fa però cada dia escric mes malament oi? Fem com els de Jerusalem, com mes anem, menys valem. Ja escriurem amb mes atenció acabada la guerra. Avui que no ens molestin gaire i ens deixin contemplar, com en aquests moments, des d’aci a dalt, aquest poble que si hi hagués la noia de gipó i faldilles i esclopets, una allau d’oques i un ramat amb el seu pastoret, semblaria un pessebre. Que ens deixin contemplar, allunyats de la cançó del canó, aquest cel sense cap avió i aquests maravellosos núvols!… No volem res mes avui…
Records al Mosoll, i que conta d’allà?
Seguiu cobrant les vint i cinc pessetes setmanals del Radium? Ho dic perquè ara tinc forces quartos i us faria algun gir, puix se’n poden fer igual que abans.
Records a les teves amigues i fins a la vostra propera. JGriera.
Dia 8 d’octubre del 1938
Mare i germana estimades: Avui m’han donat la vostra lletra amb data 25 del mes passat, resposta a la meva del dia 10 del mateix mes. Abans que aquesta del 10 us n’havia adreçades dugues una amb data 30 d’agost i l’altra amb data 5 de setembre. Com veig no les heu rebudes s’hauran perdut a la millor. Si es així que hi farem! Es perden tantes coses en aquesta època!…
Seguim en el mateix poble però a ben segur que dintre dos o tres dies ens n’anirem al que us deia amb la meva abans que aquesta. No cal dir-vos com desitjariem que aquesta vegada se’ns acabés la guerra!
Veig que m’aneu preparant el paquet ja. Sobretot no m’envieu gaire cosa. Ens donaran una mudada d’hivern ara aviat i amb poca roba en tindrem prou, doncs ara faràn com a moltes Brigades cada deu dies ens portaràn una mudada neta, i entregarem la bruta i es cuidaràn de rentar-nos-la tota, i com us he dit mes amunt cada deu dies ens la portaran neta. Així amb una mudada sola en tindrem prou. Serà una bona manera per a que no portem porqueria i no tinguem de fer miracle amb el sabó.
Si això fos ben veritat fins us diria que no m’enviéssiu res doncs tinc dugues samarretes, tres calçotets, tres camises, i dieun si ens ho faran donar tot, doncs que n’hem de fer de tanta roba fent-ho d’aquesta manera; cada deu dies donant-nos-la de neta. Però per si de cas, el sueter, un parell de mitjons i un parell d’espardenyes i una boina si que ho podeu enviar, perquè això com no s’ha de rentar tant sovint, es fàcil que ens ho deixin quedar.
He rebut avui una lletra de la cosina Antonia i del amic Muntades junt amb la vostra, i ahir en vaig tenir del Masplà. Està trempat com sempre, diu que està fent vida d’ermità en una muntanya ja plena de neu, però està molt bé. Enxufat de carter del batallò.
Aquests desertors que dieu a quin front els han portat? Serarols, Llimargues i Devesa que corrien rumors de que havien desertat també han sortit?
La guerra s’acaba! La guerra es acabada! diu tothom, fins els de l’altra banda. Però el que dieu vosaltres: s’ha dit tantes vegades? Però vaja, hem d’esperar esperançats que un dia s’endevinarà.
Em dius tu Agnès que si fa o no fa aneu seguint com abans. Que no es prou això de poder seguir com abans? Molts, moltes poguessin dir-ho així. Et desitjo que puguis seguir dient-ho així fins el dia, que no deurà tardar, que podrem retornar tots a les llars enyorades amb la pau i la tranquilitat d’abans.
Bé, records a les teves amigues i als amics que encara tinguin la sort de quedar-se a aci, i a vosaltres totes l’abraçada ben forta de sempre del vostre
Joan
Si per cas podeu enviar-me en comptes de la samarreta i calçotets aquell mono o granota dolent que tenia per a la fàbrica. Estalvia molt d’embrutar-se els pantalons i la camisa; però vaja si cada deu dies ens podem canviar ja serà una altra cosa. Feu el que us sembli. Els paquets millor que no pesin gaire. JGriera
Dia 12 d’Octubre del 1938
Mare i germana meves: M’han donat avui la vostra lletra del 29 del mes passat en la que em dieu que ja heu rebut per fi les meves endarrerides lletres del 30 del passat mes i la del 5 d’aquest. Encara mentre arribin totes! mentre arribi tot rai! Es clar que enreda i fa posar de mal humor, el no rebrer noves durant molts dies, però hi ha la guerra i ja ho sabeu, paciència!
M’assabenteu que dintre de poc m’enviareu el paquet, amb els calçotets, la samarreta, el gersei, mitjons i les espardenyes. Com us deia amb l’altra carta, si es fa realitat això de que cada deu dies ens donaran una mudada neta, haurem de menester poca de roba, però no sé si serà veritat, es diu que només es farà per als que estan a les trinxeres. Ja ho veurem. Si m’arriba el paquet aquest, ja estaré arreglat per a tot l’hivern.
Tinc els pantalons de vellut encara ben bons, el gersei que m’enviàreu amb els pantalons, els guants, samarretes, calçotets, mitjons d’aquests gruixuts que filen les velles d’aci, camises, encara tinc per estrenar aquelles d’hivern que em vàreu enviar l’any passat.
Amb això podeu veure que si es que tenim de passar tot l’hivern per aquesta Alcàrria, no tindré pas fred. No sé, tothom diu que no l’hi passarem. Ho endevinaràn? No ho sé, jo em penso que ens ho fa dir les ganes, la fam que tenim tots de que s’acabi d’una vegada. Bé la questió és que ho poguem contar tot oi?
Amb la nostra n’he rebut una del lluis de Navàs, del Riera Puig i una del Marensi gran. Estan força bé i també trempats. Demà els hi escriuré, perquè com es tard i l’oli del llum s’acaba. Faig aquesta vostra perquè pugui marxar demà al matí o sinó tardaria dos dies. Demà us faré un gir de 250 ptes. hem cobrat el Setembre i els quartos em fan nosa. Quan haureu rebut aquest us en faré un altre, no ens en gastem gaires ara. Després perquè guardar-los si tampoc per ara podem anar amb permís.
El Salvador de cal Magnet, s’ha mort. Déu l’hagi perdonat! I del Joanet no n’heu sabut res mes? I el Peret on es? I el Piques i el Jepet i els d’aquestes darreres lleves on els han destinat?
Bé acabo depressa doncs acabo de quedar a les fosques..
Una abraçada ben forta a totes del vostre Joan
Fins a la vostra propera… i us contaré mes coses!
Records JGriera
Us hi adjunto amb aquestes, el fossar de les moreres i el retrat de l’avi que ens en donaren un paquet a l’11 de Setembre.
Dia 15 d’Octubre del 1938
Mare i germana meva: Aquesta es per dir-vos que he rebut el paquet. He quedat sorprès no l’esperava tan aviat. Avui quan m’han han dit no m’ho creia. I si, si ha esta de veritat. I m’ha arribat tot. La samarreta, els calçotets, el gersei, els mitjons, les espardenyes, els mocadors, el paper d’escriure, els segells, l’agulla i fil, en fi tot, fins el sabó per a rentar-me la cara.
El que, com us deia, cada deu dies ens donaràn una mudada neta i si ho hagués sabut abans, no calia que me’n haguéssiu enviat, perquè a la millor el dia que els pasi pel cap de mirar la roba que tenim tots, ens ho prenen tot el que tenim de sobres. Però no ens agafaràn gaire cosa, no ens trobaràn pas descuidats, per si de cas, hem portat camisa, calçotets, samarreta, un gersei, mitjons, en fi tot el que ens ha semblat ens agafarien, i ho hem portat per a que ens ho guardin, a aci en una casa del poble on vivim ara. Així ho tindrem una mica mes segur.
Amb això ja ho sabeu no m’envieu mes roba, doncs ens en sobra i ja sabeu el que fa al cas. Després l’amic valencià que escriu a la Guillerma ha anat a casa seva amb permís vuit dies i també ens en portarà si en troba, roba, i unes sabates. No he volgut fer-vos enviar aquelles meves que tinc a aci casa perquè son massa bones, per aquestes terres: Uns carrers plens de pedres, punxagudes que cauen totes les tatxes i adéu sabates! Per aci s’ha d’anar amb “abarques” o acabat de goma.
Com veieu, estaré arreglat, per a tot l’hivern, i qui sab! potser fins acabada la guerra! que encara es diu que s’acabarà aviat.
Com us he dit mes amunt tornem a estar a aquell poble, que us parlava amb les meves cartes abans que aquesta. El que haviem estat tant temps. El que, no estem a casa l'”abuelita” doncs tenia ja tres colles de soldats. estem en una casa també amb el mateix benestar i el mateix confort que la de l’abuelita, i també hi ha dugues noies belles com una mare de Déu. Molt bona gent, doncs ja la coneixem tota, tants mesos d’estar-nos en aquest poble. Mengem molt bé, dormim molt millor, i passem unes bones vetllades a la vora d’aquestes dugues verges.
El que faltaria ara que es fés realitat això de l’acabament de la guerra i se’ns acabés aquesta vegada en aquest poble. No desitjem res més.
Abans d’ahir vaig parlar amb en Subirana que segueix aci prop i em digué que esperava un paquet, també l’haurà rebut a la millor. Està trempat. Ahir vaig tenir carta del Llorenç i Ferran i també vaig rebre’n fa poc del Marensi gran. Tots trempats.
Ahir us vaig fer un gir de 250 ptes. Veiam si el rebeu depressa com jo el paquet. Quan l’haureu rebut us en faré un altre.
Els amics que escriuen a la Margarida i Carmeta fa dies no han rebut lletra d’elles, diuen. L’Ibars diu jo em queixo amb raó doncs li escric mes d’una lletra. Que tinguin paciència no?
Bé. Esperant la vostra propera carta, acabo aquesta d’avui. Doneu records a les amigues i demès, i a vosaltres l’abraçada ben forta del vostre Joan
Dia 20 d’Octubre 1938
Mare i germana meves: Ahir vaig rebrer la vostra lletra amb data 9 d’aquest mes, amb la que us torneu a queixar per l’escassedat o mes ben dit per la tardança en rebrer les meves lletres. Ja us he dit moltes vegades que no cal fer-ne cas ni amoïnar-s’hi. La guerra s’ho porta i no s’hi pot fer res. Jo en rebo amb regularitat i també amb molt de retard. El que em deixà parat fou el rebrer el paquet tant aviat. No m’ho pensava pas. Com us vaig dir amb l’altra abans que aquesta ho vaig rebrer tot. I ho tenim gairebé tot, el que ens sobra, a aquesta casa d’aci que ens ho guarden. Així anirem mes lleugers i estarà unamica mes segur tot.
El que, us torno a repetir que no féssiu la tonteria d’enviar-me cap mes paquet de roba, ni boina, ni espardenyes em fa falta ara. Ahir va arribar l’amic Suchs, -el valencià que sosté correspondencia amb la Guillerma- i ens ha portat tot el que li encomanàrem. A mi m’ha portat sabates, baixes, de cama no en trobà, pantalons, boina, mitjons, sabó per la cara, espardenyes, colònia i brillantina i fins una pipa. No us vull dir el preu de tot perquè us esgarrifarieu. Ja deveu saber mes o menys com va tot, i encara se’n trobés.
Per lo tant tinc de tot, per a tot l’hivern, i com la guerra no deurà durar molt temps, he de dir per a fins acabada la guerra doncs. I us torno a dir no m’envieu mes paquets de roba. Ara si algun dia teniu el gust d’enviar-me’n un, amb una llangonissa o bé alguna llaminadura, podeu fer-ho, puix ja sabeu com m’agraden, i tant temps fa que no hem menjat res vostre que en començo de tenir ganes…
Veig que us van traient tota la joventut i fins els que no ho son. On anirem a parar amb aquest pas? Veieu com no pot durar molt temps aquesta guerra d’aquesta manera? Veiam si pel Nadal d’aquest any, ja que no pogué ésser el de l’any passat, podrem menjar-nos els torrons a casa, acabada tota aquesta m….
Nosaltres per això seguim esperant aquest dia tan esperat i cobejat per tothom, de la millor manera que podem. I que podem dir fins avui, -ja ho sabeu- que ens l’hem passada i ens la passem quisap-lo bé, comparat a d’altres companys nostres.
De poblet en poblet gairebé sempre, i moltes vegades com ara que hi ha tota la gent: un xic de gresca amb les mosses, algún ball de tant en tant, l’espera aquesta no és tant llarga i es resisteix millor.
Diumenge passat organitzàrem un ball, i com us havia dit tenim amistats de l’altra vegada que visquèrem a aci, i hi tinc una noia jo, que durant tot aquest temps que hem estat fóra d’aci ens escriviem i tot. Hi ha una miqueta mes que d’amistat i com podeu suposar vaig ballar tots els balls amb ella, i podeu ben creure que vaig disfrutar. Ara que no penseu mal ni us esparvereu que no m’hi casaré pas.
I no és que sigui una mala noia no, ni allò que se’n diu lletja, però es mes grossa que jo, i no té el perfum gaire olorós. Li he regalat avui una capseta de tocador. Veiam si des d’ara s’agença una mica mes, i puc passar-hi a la seva vora estones mes perfumades que no fins avui.
Ja ho veieu no ens estem pas a mirar el cel ni a contemplar la lluna, tot esperant que aquest dia arribi. Ens hem tornat un xic mes entremaliats i un xic mes pocavergonyes. Que hi voleu fer?
Els amics també esperen carta de les amigues teves. Que tinguin paciencia oi?. En Suchs al arribar n’ha trobat una de la Guillerma, i en Zacarini, aquest dia va escriure que com estava mes enfeinat que no pas abans havia suprimit molta correspondencia que tenia. De xicota jo no n’hi sé cap i si no n’ha conquistat ara una per allà Valencia no en tenia. Això si, sostenia correspondencia amb dotze o quinze noies, que ens les deixava llegir i puc dir que no passaven d’una correspondencia amical totes.
Records a totes i una abraçada ben forta del vostre Joan
Dia 23 d’Octubre del 1938
Mare i germana meva: Acaben de donar-me la vostra lletra datada a 13 d’Octubre d’aquest mes. em dieu que per fi heu rebut carta meva la del 18 de setembre. Veieu com per fi tot arriba? No heu de desesperar mai, ni posar-vos malhumorades. Allò que diuen sabeu? “Al mal temps bona cara”. Nosaltres sort n’hem tingut de prendre’ns ho tot a la fresca, o sinó qui-sap on seriem ja. Estariem arreglats!
Hi ha el mateix avorriment i monotonia de sempre? Doncs nosaltres podem dir que ho passem quisap-lo divertit, en aquest poble que ja sabeu. Al matí solem anar a ajudar a les noies de la casa a fer herba pels conills, tot prenent el sol sabeu? Als vespres com fa un xiquet de fresca ja, no ens movem de la vora del foc. Hi passem unes vetllades mes divertides! hi ha de tot, contes, acudits, cançons que de tot això en saben un cabàs aquestes dugues mares de Deu de que us parlava.
Ah! després tenim un joc de “parchessi” i de l’oca que fem unes partides mes interessants! Ahir l’afortunat que perdia com a penyora tenia de besar al que guanyava. No cal dir-vos que tots voliem perdre. Com podeu veure pot anar durant la guerra. Allò que direu també: Si això es guerra? Es resisteix millor d’aquesta manera. Ja s’acabarà aviat per això que us sembla? Aquest any? Quina alegria mes grossa si el Nadal podiem passar-lo al costat de vosaltres! Tindrem aquesta sort?…
La “Marrinxa” es morta? Devia sentir la guerra no? la manca de subsistències i devien agradar-li les llaminadures… i ja ho veieu un mal de ventre i a l’altre barri…. I a aquest fill raquític i enmascarat només li mancava això perdre la mare. Tot son desgracies!
Dieu que el paquet deurà tardar, doncs al contrari, arribà depressa. Veiam si quan m’envieu la llangonissa arriba igual, que ens la menjariem a la vora del foc…
Dius que la Roser quedà sorpresa al rebrer lletra meva. No la devia pas renyar el xicot oi? No li degué saber greu? Ja perdonarà -diga-li- la mala lletra. No hi podem fer mes. Com els de Jerusalem, com mes anem menys valem.
I es ben veritat. Si durava un parell d’anys mes la guerra ni cinc cèntims valdriem. Ara ens aguantem una mica amb aquesta vida que portem, però no sé… Amb un parell d’anys mes com aquests! … com quedarem, si teniem la sort de poder-ho contar. Però no serà. Això no pot durar, s’acaba tot, i també s’acabarà la guerra.
Ara fan una crida que avui al vespre hi ha ball. Una guitarra i un morter d’aquests de picar l’all i l’oli, però que hi voleu fer? No hi ha res mes.
I esgarrifeu-vos! Tinc de ballar tots els balls! Jo que no sabia, ni sé de ballar, però mireu! anem marxant… No ens estem de res.
Records a les amigues. Un petó a la Rossa i una abraçada ben forta a vosaltres del vostre Joan
(L’Ibars ha rebut lletra de la Margarida)
Dia 30 d’Octubre del 1938 (tarja del socorro rojo internacional)
Mare i germana meva: Com fa dies no rebo tampoc lletra vostra us adreço aquestes ratlles, per a que en rebeu també vosaltres, i no feu comentaris ni suposicions dolentes. Segueixo bé, en aquest mateix poble que ja sabeu.
Avui torna a ésser diumenge i hi tornarà haver ball. Aquests balls de tant en tant se’ns posen quisap-lo bé. No se sent tant el fred en aquests vespres que ja comença a fer-se sentir. Aquest any ha començat a venir aviat. Ens hem posat ja d’hivern i ja pot fer el que vulgui que no ens trobrà descuidats. Veiam si aquest hivern que hem començat, podem acabar-lo al costat vostre!… Ho esperem tots.
Com podeu veure estem tranquils i divertits. Us desitjo que per aci ho pogueu dir també així. Records a tots i una abraçada ben forta del vostre Joan.
Fins a la vostra!