Agost 1937
El Pinar de Canredondo, 2 d’agost del 1937
Volgudes mare i germana: Acabo de rebrer fa poca estona la vostra carta del dia 23 del mes passat i veig que a tots us fa molt estrany el que no hagi rebut cap carta fins ara. Mes patia jo, doncs em pensava que estaríeu malalts i no em podíeu escriure. M’aconsolava el que cap de nosaltres en rebés cap. Però per fi em sembla s’haurà acabat perquè tots n’hem rebudes. Jo he rebut la vostra certificada i aquesta d’avui. També he rebut una postal del Llorenç, una de l’amic Cases i carta dels amics Muntades i Llimargues. També m’ha escrit la Conxita i el Pepet, tots em diuen igual que ho estranyaven molt.
El Vilà com ja debeu saber es quedà al Quarter General. Avui també m’ha escrit dient-me que n’ha rebut sis, de cal Massó, potasses i de casa seva. Ja era hora que tots n’he rebéssiu oi? Les que s’hauran perdudes seran les adreçades a Jaen, doncs encara no n’hem rebudes cap. Ja les podeu enviar sense certificar, doncs aci ho reberem tot.. Els dos altres segells que m’envieu a dins la carta també els he rebut. El paquet ja me’l podeu enviar desseguida doncs aquí cada dia n’arriben i gairebé es segur que el reberé. No m’envieu el paquet gaire gros ñerquè em penso que no poden fer mes de quatre kilos i com queus debeu imaginar que patim molt, serieu capaces de posar-m’hi el pernil sencer i tot el que hi ha a casa, i amb una mica de cosa que tinguem per barrejar amb el que ens donen en tenim prou. Els paquets arriben aci amb un segell de pesseta, certificats, poseu-hi al darrera el remitent o sigui la vostra adreça a les cartes també, doncs si es perdia alguna cosa ho reberieu vosaltres.
Tu Agnès pots enviar-me a dins la carta que m’escriguis una pedreta d’encenedor, que amb un paperet embolicat estan en una capsa de sabó Heno de Pravia que em penso que son damunt dels llibres del meu quarto, perquè aci on estem no hi ha res. De diners ja se’ns acaben, però no me n’envieu, perquè aviat deurem cobrar els dos mesos i encara en tinc per anar fent.
I aci estem molt bé, som vuit companys sanitaris, tots gairebé d’aquesta comarca del Bages, tots bons xicots i trempats. De feina no en tenim gaire doncs es molt quiet això. Vosaltres us debeu pensar parlant de Guadalajara que tot es de morts i ferits, doncs no es això, en tenim molt pocs que com us he dit no ens donen gaire feina. Tenim un metge jove com nosaltres molt bon xicot també. De calor no en tenim gens al contrari de nit ens hem d’abrigar del fred que hi fa. Si contiunua així ens hauran de donar roba d’hivern i tot. Amb això ja ho veieu no podem estar millor. No patiu per mi perquè us repeteixo estic bé.
Del que em dieu dels companys que ja son al front d’Aragó i a Barcelona, com us vaig dir els companys Pintor i Subirana em donareu l’adreça del Joanet i Peret de cal Magnet i ja els hi he escrit. També he escrit al Mosoll i a la Conxita, i no cal dir-ho als amics Planes, Muntades i Llimargues, aquest diu que està a una caserna de Barcelona. El qui m’estranya que no m’hagin escrit son els companys contramestres, digues al Mores que si no m’escriuen quan tornaré els hi estiraré les orelles.
Quan em contesteu conteu-me forces coses doncs cada nova que sabem d’aci i de vosaltres tenim una alegria com ni us podeu pensar. Ja em direu també si vàreu rebrer el retrat i que us va semblar que encara no m’ho heu dit. Si aci hi hagués fotògraf en faríem una altra de mes bé. El dia que en trobem un ho farem desseguida, doncs veuríeu la pinta que fem tots.
…. A veure si em dius si la colla d’amigues que anaves tenen xicot. Si la Guillerma (diga-li que no s’enfadi) està “encara” seca, si la Margarida va amb el “Pepe” “encara”., si la Mercè també “encara” va amb el “Pastelero”, si la mes petita de la colla “encara” li agrada el forner aquell i si la Roser reb “encara” cartes de xicots.
I les de E.C. que feu? Suposo que sabreu ja curar ferits. Si en voleu venir alguna només heu de fer que dir-ho, perquè n’acabarieu d’aprendre. Hi ha un metge de les nostres quintes molt “guapo” i bon xicot. I els ferits els agradaria mes que els cuidessin noies, es posarien bons desseguida. Digues-ho a la Guillema i demés per si volen venir també. Hauran de dormir amb una barra feta de troncs i rames, com nosaltres, per això.
Dona’ls-hi records. Doneu-ne als amics i vosaltres junt amb la Rossa, rebeu una forta abraçada del vostre fill i germà que pensa molt amb vosaltres. Joan
-L’adreça ja la sabeu escriviu-me sovint-
-Ja em direu si en queden gaires de joves aci que no vulguin venir. Ara amb la del 31 deu tocar al Lluís de Navàs i el Lluquet.
El Pinar de Canredondo 8 d’Agost del 1937
Estimades mare i germana: Al rebrer aquesta gairebé segur que ja haureu rebut les tres darreres escrites des d’aci el Pinar, com també el Llorenç, Cases, Llimargues i Muntades que els vaig contestar les seves. He rebut una tarja de la Conxita i una del Pajarols que també els he contestat. He escrit al Mosoll i als de cal Marquet però encara no han contestat. Ara potser s’haurà acabat el no rebre cap nova vostra doncs em penso rebre-ho tot. Avui fa una mica he rebut la vostra tercera carta del dia 29 del mes passat amb la que em deieu que us fa encara estrany que no rebi res. A veure si a l’altre que m’escriviu em dieu que ja esteu contents perquè ho rebo tot, doncs com ja us he dit n’he rebut tres de vostres fins la certificada i tot, he rebut dues tarjes del Llorenç, una del Cases i una dels amics Muntades i Llimargues que ja em direu si han rebut les meves d’ara. Jo cada dia espero resposta d’ells doncs ja fa dies que els vaig contestar. Em sembla que demà o demà passat les hauria de rebrer. Quan les rebré us contestaré desseguida. (He rebut els tres segells també).
El paquet ja el podeu enviar desseguida, doncs tarden molt a venir, i sobretot no m’hi poseu ous ni Tocino tendre puix es faria mal bé. Vosaltres mateixes ja ho veureu el que no es farà mal bé, perquè aquí n’hi ha que quan reben el paquet l’han de llençar, i em penso que com ja us vaig dir no pot fer mes de quatre kilos. N’arriben molts de paquets i em fan delir. El xicot de cal Amió o sigui el Subirana fa pocs dies en va rebrer un. A mi envieu-lo desseguida perquè el pugui rebrer aviat i el pugui rebrer encara aci. Si quan rebeu aquesta no l’heu fet, poseu-m’hi a dins uns quants sobres d’aquells de la tauleta perquè com us vaig dir aquí no hi ha res. Res de menjar ni res de res, no hi ha.
Em dieu que a l’hort de baix hi heu fet tomàquets, esbergínies i pebrots, a veure si al temps de collir-ho puc venir a menjar-ne, si no es així feu-ne molta conserva perquè si venim a l’hivern poguem menjar-ne perquè ja ni ens recordem del gust que té tot això que tenim aci a la nostra Catalunya. Una terra molt pobre es això d’aci, ni fruita ni raïms ni res que s’hi assembli. Ara al temps de la fruita si podíem venir ens en faríem uns tips!…
No ho sabem quan ens deixaran venir, però hem promès tots: Per Nadal a menjar torrons a casa, amb la victoria. Si podem venir abans ja us ho faria saber. Ja em direu si als del front d’Aragó els donaran permís.
El Subirana i el Pintor avui no els he vist perquè son al poble a fer guardia però vaja es igual donen records a casa seva i digueu-los-hi que estem tots bons. Nosaltres amb els serveis no hi hem de pensar, nomes curar a els pocs ferits que hi ha i a jeure per aci a dessota els pins. Avui hem acabat una barraca per a curar-hi els malalts i ferits. L’hem feta nosaltres mateixos i està molt bé. Si algun dia la fotografien us l’enviaré perquè pogueu veure on vivim. Amb aquest airet i aquesta sentor dels pins fem salut.
Per menjar també ens espavilem, avui com que no era gaire bo ens hem fet sopes i patates rosses i un tall de formatge que després de buscar molt pel poble en vàrem poguer fer vendre un, ens ho hem acabat tot, i hem fet cafè i n’hem pres, nomes mancava el “puro”. Ara ens han prohibit l’anar a collir patates, ens haurem d’espavilar amb una altra cosa.
A tu Agnès et dic el mateix que a les altres cartes, que m’expliquis forces coses i xafarderies d’aci el poble, i a veure que feu i amb que passeu aquest temps. No fan mai ball aci? Aqui a Canredondo cada diumenge a la tarda fan ball, però hi ha quatre noies per trescents soldats.
La carta del Piques no l’he rebuda encara potser s’ha perdut. Dona records als companys aquests de la fabrica i digues al Mores que escrigui ell. Doneu records també a la família i els amics i vosaltres junt amb la Rossa rebeu una forta abraçada del vostre fill que ja voldria ésser al costat vostre. Joan.
La meva adreça: Joan Griera Carreté
138 Brigada Mixta 33 División
549 Batallon -Grupo Sanitario
-por Cifuentes- Canredondo
(Provincia de Guadalajara)
El Pinar, 10 d’Agost del 1937
Estimades mare i germana: Avui he rebut la vostra carta del dia 2 amb la que em dieu que per mitjà del noi de cal Corder me la feieu enviar, i que n’heu enviat una altra aci on soc ara. Us torno a dir amb aquesta que ja ho rebo tot. N’he rebut quatre de vostres dues amb l’adreça del Quarter General i dugues amb l’adreça d’aci. També la tarja del Llorenç, Cases, Pajarols, fins una del xicot aquell que s’estava a casa del Llorenç. I la carta del Muntades i Llimargues. Com que totes si fa o no fa les vaig escriure el dia 29 del mes passat, em sembla que d’avui a demà tinc de rebrer la resposta de totes fins de la vostra en que em digueu que esteu contentes al veurer que ho rebo tot, que ja era hora.
Jo us n’he escrites cinc d’ençà que soc aci, ja em direu si les heu rebudes. Amb totes us dic el mateix que estic bé i que ja em podeu enviar el paquet desseguida puix venen tots. Dels vuit companys que som tres han rebut un paquet que ja n’hem participat. Els han enviat molta cosa. Amb això a veure si me l’envieu desseguida que em fa molta falta, i si tardeu potser que siguem fora ja d’aci aquest lloc i no el rebi.
Poseu-hi el remitent o sigui la vostra adreça a darrera, per si es perdés que el tornariem a rebrer vosaltres.
Ara diuen que han posat un servei directe de Barcelona a aci pels paquets, per a que puguin venir me aviat. Les oficiens son al Passeig de Gràcia nº 80. a veurer si ve ben depressa així. De diners no me’n envieu perquè no en fariem res. Ens estimem mes un paquet amb una mica de menjar que no pas mil pessetes.
Aci anem tirant per dessota aquests pins, només que voldriem saber mes coses d’aci i mes noves de vosaltres. Jo cada carta que rebo la contesto al mateix dia. M’agradaria que féssiu igual, doncs tarden a venir, i es fa més bé una carta vostra que tot el menjar. Si vegéssiu amb quina il.lusió esperem cada dia l’hora del correu. I els que en reben la cara somrient i alegre que fan. I quan no hi ha res tots moixos i tristos fins esperar novament l’endemà. Al Joanet i Peret els vaig escriure però encara no han contestat. Al Mosoll igual. Estic content de que estiguin tots bé. Quan escriviu al Mosoll li dieu que quan l’hagui canviat m’escrigui.
El Subirana i el Pintor avui els he vist i estan bons ja ho dieu a casa seva. El xicot de la Maria de l’Ambrós i un altre de Navàs que eren aci van passar-se. Sempre n’hi han que no estan bé enlloc.
També us torno a dir que feu força conserva de tot per a quan vinguem i que a l’hort de baix al darrera el cuideu bé. Ja em direu si el cirerer i les parres son encara vius.. Si els amics han rebut les meves lletres i a veure que feu tots.
Doneu records als amics que queden aci i als oncles i demés i vosaltres junt amb la Rosa rebeu una forta abraçada del vostre fill i germà que espera el paquet i més noves.
Joan Griera
Perdoneu la mala lletra però es que hem d’escriure com podem i tinc d’anar a veure un malalt que el cuido i em deu esperar. Vostre Joan.
(Dels companys de treball no he rebut res)
El Pinar de Canredondo 11 d’Agost del 1937
Estimades mare i germana: Ahir vaig rebre la vostra del 2 d’agost i ara fa un moment m’acaben de donar la del 5 d’aquest mes, que us la contesto de seguida i he rebut també les del 18-23 i 25 del mes passat. Amb això ja ho veieu, ho rebo tot. Avui junt amb la vostra n’he rebut una del Llorenç i una altra del Joanet de cal Magnet. El Llorenç em diu que ja fa dies que aneu arreplegant coses per a mi., i com vosaltres; que m’enviareu el paquet.
No us escarrasseu gaire perquè com us dic ben malament no hi estem, hi ha dies que pot anar. Amb poqueta cosa que m’hi poseu en tinc prou. El Joanet em diu que està en un poblet mes petit que Galera, diu que s’avorreixen, jo els contesto que la vida és d’aquells que se la saben prendre, i que nosaltres amb les nostres converses amb vosaltres, amb les estones de lleure que tenim llegint i fent el diari i amb les nostres cançons i la mica de feina que hi ha ens fem aquests dies i aquestes hores d’ací més lleus o més passadores.
Diu també que la teca no es poden queixar que tenen de tot, amés a més de pa, que diu estaven acostumats a no poder-ne menjar gaire. Uns o altres. Avui també contesto a ells dos. El xicot de cal Amió (ja us ho deia e una altra carta) ja ha rebut el paquet. Ara es fora d’aci, se li inflà una mà, degut a una durícia, aquí no el podíem curar, i allà on es estarà bé i el podran curar bé. No ho digueu a casa seva perquè es pensaven qui sap que i no serà res.
He tingut una gran alegria perquè tu Agnès m’has contat tantes coses d’aci el poble. Aci tan lluny de vosaltres em plau saber noves d’aci, així sembla que no fa gaire que en som fóra. Em dieu que fa molta calor, doncs aci em penso que nevarà aviat ja. De dies s’està bé però les nits sobretot dormim vestits i ben abrigats amb la manta de la fresca que hi fa. L’aigua també es fresca i bona, ens en fem uns tips! Jo em penso que es el que m’engreixa.
Quan torni no podreu patir. Us rentaré els plats, us faré el menjar i cosiré, fins i tot no m’haureu de fer el llit perquè dormiré a terra, que estem acostumats a fer tot això, i al llit em sembla que no hi sabrem dormir.. Ah! I si algun dia us feu un tall a qualsevol lloc no haureu d’anar pas amb el metge doncs ja gairebé som mig metges. Ja veieu si n’hem aprés de coses. Ens convenia a tots una temporada a aci, puix ens han passat les manies a tots. Quan tornem cap de nosaltres es queixarà, de si feu escudella (aquella que fèieu la tinguéssim!)… o de si hi ha una taca al plat o que la carn no és bona, em sembla que no deixarem cap relleu al plat no.
Nosaltres tenim una mica de sort que mesurem la llet pels malalts i sempre ens en queda per a nosaltres. Jo hi ha hagut dies que he passat amb pa torrat i llet només, doncs com sabeu m’agrada molt i aci no ens en donen sinó amb els malalts, al matí ens donen cafè i conyac, es l’àpat millor que fem. He conegut les llenties aci.
A la Rossa digueu-li que quan torni i encara vagi a peu no li miraré la cara i no voldré res d’ella, on s’ha vist fer aquestes rebequeries a aquesta edat?
Dels espectacles a Jaen encara podien anar al cinema però aci només en podem fer. L’altre dia varen filmar una pel·lícula aci. Qualsevol dia em veureu amb una curant els ferits. La Monyos encara es Rossa? Digues a la Guillerma i demés que no tenen compromís, que aci de la nostra colla (som vuit) només n’hi ha un de casat, els demés també sense compromís, amb això si els fa paper algun només han de fer que dir-ho.
Quan trobem un fotògraf els enviarem la foto i tot. Del curset m’agradaria que us n’aprofitessiu. El Mosoll encara no m’ha contestat, potser demà. Quan rebi el paquet us ho diré desseguida. I quan contesteu ja em direu que m’hi poseu a dins, doncs us diré si m’ha arribat tot.
Doneu records als amics i vosaltres. Amb la Rossa i tot (encara que fassi rebequeries) rebeu una abraçada ben forta del vostre fill i germà que us estima. Joan.
El Pinar 23 d’Agost de 1937
Estimades mare i germana:
Ahir diumenge vaig rebre la vostra carta del dia 15 d’aquest mes i com que feia dies que esperava el paquet i ahir tampoc hi era, vaig tenir la pensada de veiam demà! Si un dia no arriba res, tenim l’esperança del demà. -Ací al front només vivim d’il.lusions i d’esperances!-
Doncs com us deia vaig dir-me espera a escriure demà, i avui la primera cosa que he fet a l’hora del correu es anar pel paquet –el cor m’ho deia que arribaria avui- i el primer que he vist ha estat el meu, he firmat i me l’he emportat. Per molt que us imagineu l’alegria que tenim el rebrer coses vostres, no us podeu arribar a figurar la grossa i gran de joia que experimentem. M’ha faltat temps per obrir-lo, i sobretot, he sentit l’emoció de que vosaltres us deveu sacrificar tant per mi, oi mes ara que no hi ha res enlloc.
Deveu pensar: “com deuen patir”. No patiu molt no, i ara rebent-ho tot encara menys. Avui teníem a coure patates d’aquelles rosses, i ha vingut d’allò mes be, per acompanyar-les amb el tall de llangonissa. Després amb els companys ens hem partit com a bons amics el pot de préssec que era mes bo!…He sucat galetes amb aquell vi bo que ja no em recordava del gust que tenia. Com veieu em fet un dinar de ric avui. Qualsevol mengi ranxo.
M’ha arribat tot el que em dèieu, i bé. Heu tingut una bona pensada de no posar-hi pernil, perquè amb tants dies hauria estat dolent. El demés, una mica cada dia ho aniré gastant. El que no vull es que m’envieu mes pessetes, puix pel que hi ha aci no em fan falta. I per ara com que en tindré per uns quants dies no me’n envieu cap mes. I de sabó amb el que ens van donar fa uns quants dies, i el que m’heu enviat em sembla que en tindré fins quan s’acabi aquesta guerra, que tothom diu que serà aviat.
De pollastre l’altre dia en vàrem matar un. Guardeu-los i feu-los créixer per a quan tornem que ja farem la pau de menjar bé. Veig que l’home de la terra s’ha portat bé i que el blat de moro creix. Atipeu les gallines, que fassin ous. Sabeu quant ens fan pagar d’una dotzena d’ous aci? deu pessetes. Les tomaques a pesseta la lliura i les prunes igual, no tenen consciencia aquesta gent. I aquí a Catalunya diu que els estimeu tant els soldats que han vingut aci. Si no fos que els xicots aquests fan llàstima com nosaltres, no es mereixerien res aquesta genteta, ni que els rentéssiu la roba perquè aquí i a tot arreu on hem anat si sabéssiu el que ens hem trovat, us escruixiríeu.
He rebut una carta del Mores i una altra del Pajarols, els he contestat ja. I també vaig rebrer la del Mosoll d’Albalate de Cinca i també he fet igual. El Joanet i el Peret de cal Marquet també. El nen si venia aci es curaria del bronquitis, i l’altre se li eixamplaria el pit. El Pau si que s’ho ha agafat malament, no n’hi ha per tant! Dóna recorts a aquestes teves amigues i diga’ls-hi si es volen decidir a venir doncs els pobrets ferits voldrien unes mans femenines que els cuidessin. Nosaltres fem el que podem. Doneu moltes mercès a l’amic Llorenç pel llibre que m’ha ofert, puix aci els trobem a mancar els llibres. Vosaltres junt amb la Rossa rebeu una forta abraçada del vostre Joan que està bé i molt content i tranquil.
(El Pintó i el Subirana fa dies que no els he vist)