Dijous 21, presentació de Roda de Solitaris, de Joaquim Amat-Piniella
Aquest dijous, 21 d’octubre, a les 20:00 h, a la llibreria PETIT PARCIR de Manresa (carrer de Carrasco i Formiguera, 16) tindrà lloc la presentació de la novel·la Roda de Solitaris, de Joaquim Amat-Piniella, reeditada per Ensiola Editorial.
L’acte tindrà l’assistència de Llorenç Capdevila, escriptor i professor de secundària; Joaquim Aloy, historiador; i Guillem Frontera, escriptor i director literari d’Ensiola Editorial.
L’acte és organitzat per Òmnium Cultural, Llibreria Parcir, Ensiola Editorial i la nostra Associació.
Vegeu més informació sobre el llibre
Dimecres 20, inauguració de l’ESPAI MEMÒRIES. Manresa segle XX
Dimecres vinent, 20 d’octubre, a les 20:00 h, tindrà lloc al Museu Comarcal de Manresa (Via de Sant Ignasi, 40, 2ª planta), l’obertura de l’ESPAI MEMÒRIES. Manresa, segle XX.
En el decurs de l’acte Jordi Font, director del Museu Memorial de l’Exili, pronunciarà la conferència Art, Museus i Memòria Històrica.
Emotiu vídeo de TV3 sobre el manuscrit de Carme Ballester
El telenotícies vespre d’ahir, 15 d’octubre, data del 70è aniversari de la mort de Lluís Companys, va emetre aquest emotiu vídeo d’1’17" de durada basat en la narració que Carme Ballester fa de la detenció del seu marit en el manuscrit que vam trobar a Amsterdam:
70 anys de l’afusellament de Lluís Companys
Avui divendres, 15 d’octubre, fa 70 anys de l’afusellament de Lluís Companys.
És un dia per recordar la commovedora carta que va escriure Lluís Companys poc abans de ser afusellat i que està adreçada a la seva esposa, Carme Ballester:
https://www.memoria.cat/companys/content/darrera-carta-de-llu%C3%ADs-companys-carme-ballester
I el "testament polític" que el President va escriure poc abans, del qual en ressaltem el fragment final:
Dimecres 13, taula rodona sobre els fons fotogràfics
Dimecres vinent, 13 d’octubre, a les 20:00 h, a la sala d’actes de la Fundació Caixa Manresa (La Plana de l’Om 5), tindrà lloc una taula rodona sobre “Els fons fotogràfics després del cas Centelles”.
Dissabte 9, al Teatre Conservatori, l’espectacle que explica l’odissea de la maleta d’Agustí Centelles
Aquest dissabte, 9 d’octubre, a les 20:00 h, al Teatre Conservatori de Manresa, es representarà l’espectacle “La maleta de l’Agustí”, a càrrec de la companyia de titelles Farrés Brothers. L’obra explica la història de la maleta plena de negatius i material fotogràfic que Centelles es va endur a l’exili. La maleta va ser guardada durant dècades per una família i no va ser recuperada fins al 1976.
La representació forma part dels actes a l’entorn de l’exposició "Agustí Centelles (1909-1985), fotoperiodista", que es pot veure a la sala d’exposicions de la Fundació Caixa Manresa fins al 24 d’octubre.
Memoria.cat rep un dels Premis d’Història Sàpiens 2010
El portal de webs memoria.cat de la nostra Associació ha rebut aquest dissabte, dia 2 d’octubre, un dels Premis d’Història Sàpiens 2010, concedits per la revista especialitzada del mateix nom. Concretament, ha estat el premi a la divulgació de la Història a través de les noves tecnologies.
L’acte ha tingut lloc a l’Espluga de Francolí, dins dels actes del "Dia Sàpiens". Han recollit el premi, en nom de la nostra Associació, en Joaquim Aloy, en Pere Gasol i la Conxita Parcerisas.
Per a Sàpiens, el Memoria.cat és “un portal de referència”
La revista Sàpiens d’aquest mes, que dedica un dossier especial de 36 pàgines a analitzar la figura de Lluís Companys i 6 pàgines a parlar del manuscrit inèdit de Carme Ballester localitzat a Amsterdam, publica en la seva edició digital un article sobre les activitats de la nostra Associació que titula "La història en un web.
Localitzem a Amsterdam un manuscrit inèdit de Carme Ballester sobre la detenció de Lluís Companys
El manuscrit, de 8 pàgines, d’un excepcional valor històric, fou redactat directament per la vídua de Companys i narra com es va produir la detenció i l’empresonament del seu marit. El document ha estat localitzat a l’Institut Internacional d’Història Social, d’Amsterdam.
A Memoria.cat podeu veure el manuscrit i la seva transcripció. A més, hi trobareu una seixantena de documents inèdits relacionats amb Lluís Companys i la seva segona esposa, també de gran interès, trobats al mateix Arxiu. Alguns dels textos són escrits en alemany i francès i els presentem amb les respectives traduccions.
Dimarts 28: la fotoperiodista Sandra Balsells analitzarà les millors imatges d’Agustí Centelles
Dimarts vinent, dia 28, a les 20:00 h, a la sala d’actes de la Fundació Caixa Manresa (La Plana de l’Om 5), Sandra Balsells parlarà de “L’obra d’Agustí Centelles: l’estètica del compromís".
Sandra Balsells és fotoperiodista i professora de la Universitat Ramon Llull. Entre els anys 1991 i 2000 va documentar els esdeveniments més significatius del conflicte dels Balcans.
És autora dels llibres Balkan in memoriam i comissària i Latidos de un mundo convulso, una obra que recull una selecció del millor fotoperiodisme espanyol dels últims 25 anys.
Jofre Padullés presenta un llibre sobre la cultura de la clandestinitat al Bages
Dimarts vinent, 21 de setembre, a les 20 h., al Centre Cultural el Casino, l’antropòleg Jofre Padullés Plata presenta el seu llibre "Lògiques del secret. La cultura de la clandestinitat a la comarca del Bages (1946-1977)".
El llibre constitueix el 19è volum de la col·lecció "Quaderns" del Centre d’Estudis del Bages.
Renovació a fons del web “La República a Manresa en un clic (1931-1936)”
El web "La República a Manresa en un clic (1931-1936)", estrenat l’any 2006, s’ha redissenyat del tot i s’ha integrat al nou sistema de gestió de continguts del nostre portal. Això comporta també una notable millora de la usabilitat i accessibilitat d’aquest web, que conté uns 2.000 documents escrits, 600 imatges, 250 notícies, alguns films i 170 fragments de vídeos d’entrevistes a testimonis de l’època.
L’adreça és la mateixa de sempre: www.memoria.cat/republica
Dimarts 14: conferència de Teresa Ferré sobre Agustí Centelles
Dimarts vinent, dia 14, a les 20:00 h, a la sala d’actes de la Fundació Caixa Manresa (La Plana de l’Om 5), Teresa Ferré pronunciarà la conferència "Agustí Centelles, la modernització del fotoperiodisme català”.
L’acte forma part del cicle d’activitats paral·leles de la mostra "Agustí Centelles (1909-1985), fotoperiodista", que es podrà visitar fins al 24 d’octubre a la sala d’exposicions de la Fundació Caixa Manresa, entitat organitzadora.
Carme Botifoll presenta un llibre sobre la repressió a Santpedor durant la Guerra Civil i la immediata postguerra
Divendres 17 de setembre, a les 7 de la tarda, la historiadora Carme Botifoll Benasat presentarà el seu llibre "Conflictivitat social i repressió. Santpedor (1931-1945)", publicat per Eumo Editorial i que constitueix una notable aportació a la historiografia bagenca sobre aquest període.
L’Associació participa en les activitats paral·leles de l’exposició d’Agustí Centelles
Dijous passat es va inaugurar l’exposició "Agustí Centelles (1909-1985), fotoperiodista", que es pot veure a la sala d’exposicions de la Fundació Caixa Manresa fins el 24 d’octubre.
La nostra Associació, Memòria i Història de Manresa, va rebre l’encàrrec de la Fundació Caixa Manresa de dissenyar un conjunt d’activitats paral·leles a celebrar durant el període de l’exposició.
Les activitats que es duran a terme són les següents:
Exposició d’Agustí Centelles a la Fundació Caixa Manresa, del 26 d’agost al 24 d’octubre
Coincidint amb la Festa Major de Manresa, el dijous 26 d’agost, a les 8 del vespre, la Fundació Caixa Manresa inaugura l’exposició "Agustí Centelles (1909-1985), fotoperiodista".
Fa 78 anys en un treball escolar ja es reclamava l’Estatut, “tal com el poble va votar-lo”
La recent sentència del Tribunal Constitucional en contra de l’Estatut i la manifestació del 10 de juliol a Barcelona han posat d’actualitat aquesta redacció escolar -escrita fa 78 anys- del manresà Maurici Casasayas i Aloy, titulada “VOLEM L’ESTATUT TAL COM EL POBLE VA VOTAR-LO”.
Els records d’un soldat manresà que el 19 de juliol del 36 va participar enganyat en el cop d’estat contra la República
El manresà Sadurní Arroyo (1917) estava fent el servei militar a la caserna de la guarnició militar Alcántara 14, de Barcelona. El 19 de juliol del 1936 el seu tinent coronel (en funcions) va aplegar tots els soldats i els va fer una arenga perquè sortissin a defensar la República. En realitat, les seves intencions eren molt diferents: ocupar Ràdio Barcelona i participar en el cop d’estat del general Franco contra la República. Les tropes van ser rebudes a trets pels milicians a la plaça d’Urquinaona i no van poder acomplir els seus objectius. Els soldats van ser detinguts i van estar dos dies tancats en un cinema. Després els van dur cap al Front d’Aragó.
Una història personal: la mort d’un manresà de 18 anys a les acaballes de la Guerra
Memoria.cat explica una història personal, la d’un manresà que va morir als 18 anys, a finals de la Guerra Civil. *Enric Bosch* va marxar de casa i al cap de tres setmanes ja era mort. Les vicissituds patides els darrers dies de la seva vida són moltes i encara hi ha incògnites a aclarir. Oficialment va ser enterrat al Valle de los Caídos. En realitat, però, les seves restes reposen al Cementiri de Manresa.
Va ser una mort injusta, com la de milers i milers de joves d’arreu de l’Estat, que es van veure obligats a participar en una guerra que ells no havien provocat.
Podeu seguir la història personal de l’Enric Bosch en aquest enllaç:
15 anys de la massacre de Srebrenica
Aquests dies es compleixen 15 anys de la massacre de Srebrenica.
Un dels nostres webs, "Srebrenica, la vergonya d’Europa", recorda –amb notícies, informes, testimonis, imatges i vídeos- aquella terrible matança de gent innocent davant la passivitat del món occidental:
https://www.memoria.cat/srebrenica
Ahir el diari electrònic Vilaweb es feia ressò del nostre web:
http://www.vilaweb.cat/noticia/3754023/quinze-anys-vergonya-srebrenica.html
També fa pocs dies en parlava el web enfocant.net
Dietari sobre la matança de Can Maçana
Acaba d’aparèixer un dietari de Teresa Sivila i Rovira, filla de Maurici Sivila i Alsina, un dels vuit republicans de Súria i Valls de Torroella assassinats per la Guàrdia Civil a Can Maçana el 1939, en allò que es coneix com a "Fets de Súria", quan el 9 de febrer de 1939 nou persones de Súria i Valls de Torroella van ser tretes de la presó de Manresa i conduïdes a Can Maçana i vuit de les quals foren assassinades. Un d’ells només tenia 17 anys. El novè, Josep Nin, va sobreviure i va poder explicar els fets.
Un nou testimoni dels bombardeigs a Manresa
Àngela Oliva Claret (1922) va trobar-se amb una víctima del segon bombardeig franquista a Manresa, Lluís Arquerons, conegut per "el Berruga" minuts abans que aquest fos mort per una bomba de l’aviació. Tots dos treballaven a la fàbrica Ramon Bach, dels Comtals.
Ho explica ella mateixa en aquest nou vídeo del web "Els bombardeigs franquistes a Manresa (1938-39):
65 anys de l’alliberament de Mauthausen
"Milions d’homes foren assassinats perquè estimaven la llibertat; moriren tots perquè la humanitat pogués viure".
Són paraules de Joaquim Amat-Piniella, escriptor manresà supervivent dels camps nazis. Són paraules dignes de recordar especialment aquest dimecres, 5 de maig, que es compleixen 65 anys de l’alliberament de Mauthausen.
Vegeu el web dedicat a Joaquim Amat-Piniella:
Presentació d’un llibre sobre el moviment obrer al Bages
A la seu del sindicat de CCOO de Manresa es presenta el llibre El moviment obrer a la comarca del Bages (1939-1982). El paper de CCOO i UGT en la lluita sindical de la periodista manresana Gal·la Garcia.
L’estudi recopila les vivències de la lluita sindical en el marc de la dictadura i els primers anys de la democràcia. El llibre -editat per Zenobita edicions – s’acompanya d’un DVD divulgatiu.
El web més complet d’un municipi dedicat a la República
Aquest dimecres 14 d’abril es compleixen 79 anys de la proclamació de la Segona República. És un bon moment per endinsar-se en el nostre web "La República a Manresa en un clic (1931-1936)", creat l’any 2006, que actualment continua essent el web més complet d’un municipi de l’Estat espanyol dedicat a la República.
S’hi troben uns 2.000 documents escrits, 600 imatges, 250 notícies, alguns films i diversos vídeos d’entrevistes a testimonis de l’època.
L’adreça del web de la República és aquesta:
“Sàpiens” parla de memoria.cat
El darrer número de la revista d’història "Sàpiens", sota el títol "La història de Manresa, en xarxa", parla elogiosament del nostre portal de webs memoria.cat.
8 anys després, redisseny del web “Joves i Republicans”
El web "Joves i Republicans. La República a Manresa (1931-1936)" va ser el primer dels 16 webs creats per les persones que actualment composem l’Associació Memòria i Història de Manresa. Ara, 8 anys després, el web s’ha redissenyat del tot i s’ha integrat al nou sistema de gestió de continguts del nostre portal.
El web té aquesta nova adreça:
https://www.memoria.cat/joves
Josep Maria Espinàs explica els records del servei militar a Manresa en un nou web de l’Associació
Espinàs va fer el servei militar a Manresa, com a alferes de milícies, els anys 1948-49. Manresa es va convertir així en la ciutat on ha viscut més temps després de Barcelona.
Membres de l’Associació Memòria i Història de Manresa el vam anar a entrevistar perquè parlés dels records i impressions de la seva estada manresana.
Podeu veure l’entrevista, desglossada en una vintena de vídeos, en aquest web:
Josep Maria Solé i Sabaté presentarà el llibre “Revolució i esperança. Els últims testimonis de la Guerra Civil”
Dimarts vinent, dia 23 de març, a les 20 h., al Centre Cultural el Casino de Manresa, l’historiador Josep Maria Solé i Sabate presentarà el seu darrer llibre: Revolució i esperança. Els últims testimonis de la Guerra Civil.
L’obra aplega 11 entrevistes a persones que van viure la Guerra Civil en diferents circumstàncies.
400 persones a l’homenatge als represaliats
400 persones han assistit al Teatre Conservatori de Manresa a l’acte d’homenatge als veïns del Bages, el Berguedà i el Solsonès que van ser represaliats pel franquisme. L’acte ha estat organitzat pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació (Direcció General de Memòria Democràtica) amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manresa.
Llegiu la intervenció de Josep Alert, de l’Associació Memòria i Història de Manresa