19/6/1940: Encara que segons establia el reglament penitenciari les cartes havien de passar censura, sovint la disciplina es relaxava i moltes cartes van arribar a la destinatària en forma de notes plegades diminutes a través d’algun guàrdia a qui es donava alguna petita compensació pel servei.
16/7/1940: Carta on Vicenç explica a Lola la situació a la Model on havia estat pres prèviament. Esmenta la galeria 1 on hi havia els condemnats a mort. Cal notar també l’aprofitament del paper, bé escàs també a la presó.
10/10/1940: Carta enviada pel procediment oficial. En haver de passar censura, la presentació és més acurada i el to menys familiar.
10/11/1940: Fragment passat d’estranquis perquè no té diners pel segell. Vicenç hi explica que les puces se’l mengen viu.
Carta no datada dirigida a Manuela Medina, la mare de Lola, a qui Vicenç s’adreça com a madrecita amb un to respectuós però alhora molt carinyós. En totes les cartes que adreça a Lola hi afegeix records carinyosos per a Manuela o bé un petit escrit dirigit a ella.
Desembre 40/ Gener 42 Felicitació de Nadal i d’onomàstica dedicada a Manuela Medina. Les il·lustracions són obra de Pere Alsina Tanyà, dibuixant i tipògraf santfruitosenc, amic de Vicenç i company de reclusió.
Desembre 40/ Gener 42 Felicitació de Nadal i d’onomàstica dedicada a Manuela Medina. Les il·lustracions són obra de Pere Alsina Tanyà, dibuixant i tipògraf santfruitosenc, amic de Vicenç i company de reclusió.
Poema satíric titulat La calle guardat amb una carta de febrer del 1941. El poema és obra probablement d’Estanislau Sanfeliu, poeta i dirigent sindicalista també pres, i fa referència a les noies veïnes de la presó. En l’altre fragment la lletra d’un tango.
17/02/1941: En el sobre d’aquesta carta, Pere Alsina dibuixa un retrat de Vicenç. En la carta, Vicenç, que a instàncies de Lola intenta millorar la seva formació a la presó, li mostra els seus progressos amb llargues operacions aritmètiques.
14/03/1941: Nou exemple de carta decorada i amb operacions aritmètiques al marge.
Sobre amb una artística cal·ligrafia, mostra de l’habilitat de Pere Alsina i de la seva amistat amb Vicenç .
Exemple de la minúscula nota passada d’amagat, guardada al sobre de la carta d'1 d'abril de 1941.
4/04/1941: En ocasió del seu sant, Lola rep aquesta elaborada felicitació de Vicenç, on hi participa indubtablement Pere Alsina.
Minúscul estrip de paper (4 cm d'alt) guardat al sobre de la carta de 3 de juliol de 1941. L'oreneta, a tinta, és sens dubte obra de Pere Alsina.
2/11/41: Encapçalament de la carta del 2 de novembre del 1941, dia de Difunts. Vicenç dibuixa unes flors envoltades per dues inicials: V i L. Vicenç suposa que Lola recorda el seu pare mort l’any anterior, i d'aquí la referència inicial a les llàgrimes.
Una altra mostra de l’aprofitament del paper i de l’afany d’embellir les cartes.
Butlleta per a una rifa en ocasió de la festa de Sant Antoni Abat a Sant Fruitós de Bages el gener del 1942. La butlleta arriba a Vicenç junt amb un paquet de menjar d’una amiga de Sant Fruitós i Vicenç la remet a Lola.
1/02/1942: Llarguíssima carta que ocupa tot el quadernet (20 pàgines). A l'interior de la tapa Vicenç hi escriu: "No digas nada a madre de esto que te digo que no nos dan pan". Una mostra clara de les duríssimes condicions a la presó.
Dues mostres d'aprofitament del paper, que escassejava, i de la necessitat de Vicenç de comunicar-se amb Lola.
Notes minúscules passades d’estranquis, amagades entre les nanses dels cistells on es porta menjar als presos. Vicenç alerta sobre els delators: "cuidado con el chico del locutorio"; "no te fies del locutorio, pues aquel chico es peligroso y tenemos que vigilar mucho, pues hay cinco en el calabozo por culpa de él"
Nota que correspon a la segona etapa de presó del Vicenç a partir del juny del 1943. En l’encapçalament Vicenç diu “Estimada esposa”. S’havien casat al setembre del 1942
Carta mecanografiada on Vicenç mostra el seu amor per la seva esposa. (L’encapçalament diu “A LA LOLIN DE PRADES”, el cognom d’en Vicenç). Llegint el remitent es constata clarament el seu enamorament.
Carta escrita en una nit d’insomni que evidencia la desesperació d’en Vicenç pel seu segon empresonament. Serà alliberat l’agost del 1943.
