Portal de memòria
i història de Manresa

El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959)

Assassinats a l’entrada dels franquistes

Març de 1939: petició adreçada a l’alcalde pel Jutjat Militar núm. 2 de Manresa. Demana on va rebre sepultura el cadàver de Joana Roulands Jenut, de 40 anys i veïna de Manresa. L’alcalde l’informa que va ser enterrada a la fossa denominada militar, a la filera núm. 15. Jeanne Rolandts Januthe era una ciutadana belga establerta a Manresa que va ser assassinada a Cal Gravat per uns marroquins de l’exèrcit franquista, el 8 de febrer de 1939. Un mínim de cinc persones van ser assassinades a l’entrada de les tropes rebels a la capital del Bages. (Arxiu Comarcal del Bages).

Març de 1939: petició adreçada a l’alcalde pel Jutjat Militar núm. 2 de Manresa. Demana on va rebre sepultura el cadàver de Joana Roulands Jenut, de 40 anys i veïna de Manresa. L’alcalde l’informa que va ser enterrada a la fossa denominada militar, a la filera núm. 15. Jeanne Rolandts Januthe era una ciutadana belga establerta a Manresa que va ser assassinada a Cal Gravat per uns marroquins de l’exèrcit franquista, el 8 de febrer de 1939. Un mínim de cinc persones van ser assassinades a l’entrada de les tropes rebels a la capital del Bages. (Arxiu Comarcal del Bages).

Març de 1939: petició adreçada a l’alcalde pel Jutjat Militar núm. 2 de Manresa. Demana on va rebre sepultura el cadàver de Joana Roulands Jenut, de 40 anys i veïna de Manresa. L’alcalde l’informa que va ser enterrada a la fossa denominada militar, a la filera núm. 15. Jeanne Rolandts Januthe era una ciutadana belga establerta a Manresa que va ser assassinada a Cal Gravat per uns marroquins de l’exèrcit franquista, el 8 de febrer de 1939. Un mínim de cinc persones van ser assassinades a l’entrada de les tropes rebels a la capital del Bages. (Arxiu Comarcal del Bages).

Març de 1939: petició adreçada a l’alcalde pel Jutjat Militar núm. 2 de Manresa. Demana on va rebre sepultura el cadàver de Joana Roulands Jenut, de 40 anys i veïna de Manresa. L’alcalde l’informa que va ser enterrada a la fossa denominada militar, a la filera núm. 15. Jeanne Rolandts Januthe era una ciutadana belga establerta a Manresa que va ser assassinada a Cal Gravat per uns marroquins de l’exèrcit franquista, el 8 de febrer de 1939. Un mínim de cinc persones van ser assassinades a l’entrada de les tropes rebels a la capital del Bages. (Arxiu Comarcal del Bages).

Març de 1939: petició adreçada a l’alcalde pel Jutjat Militar núm. 2 de Manresa. Demana on va rebre sepultura el cadàver de Joana Roulands Jenut, de 40 anys i veïna de Manresa. L’alcalde l’informa que va ser enterrada a la fossa denominada militar, a la filera núm. 15. Jeanne Rolandts Januthe era una ciutadana belga establerta a Manresa que va ser assassinada a Cal Gravat per uns marroquins de l’exèrcit franquista, el 8 de febrer de 1939. Un mínim de cinc persones van ser assassinades a l’entrada de les tropes rebels a la capital del Bages. (Arxiu Comarcal del Bages).

Portada del sumari judicial per la mort de Maria Llobet Puig, que fou assassinada el mateix dia de l’entrada de les tropes franquistes, el 24 de gener de 1939, a la seva casa de ca l’Estevet, del Suanya. Maria Llobet fou violada, torturada i trobada morta completament nua i amb el cap destrossat a uns 500 metres de casa seva, al pont del torrent de cal Magdalena, a la sortida de la mina. El sumari judicial certifica que rebé dos trets de bala. Elisi Llobet i Baraldés, nebot de la víctima, assegura que totes les investigacions que va fer la família i els testimoniatges d’habitants de les masies veïnes de ca l’Estevet evidenciaren que els autors de l’assassinat havien estat alguns requetès. Tanmateix, les tropes franquistes n’encobriren completament la responsabilitat i oficialment en culparen integrants de les tropes marroquines. El dia 5 de juliol de 1939 el sumari era sobresegut “provisionalment”. Una provisionalitat que resultà definitiva. (Arxiu Comarcal del Bages).

Portada del sumari judicial per la mort de Maria Llobet Puig, que fou assassinada el mateix dia de l’entrada de les tropes franquistes, el 24 de gener de 1939, a la seva casa de ca l’Estevet, del Suanya. Maria Llobet fou violada, torturada i trobada morta completament nua i amb el cap destrossat a uns 500 metres de casa seva, al pont del torrent de cal Magdalena, a la sortida de la mina. El sumari judicial certifica que rebé dos trets de bala. Elisi Llobet i Baraldés, nebot de la víctima, assegura que totes les investigacions que va fer la família i els testimoniatges d’habitants de les masies veïnes de ca l’Estevet evidenciaren que els autors de l’assassinat havien estat alguns requetès. Tanmateix, les tropes franquistes n’encobriren completament la responsabilitat i oficialment en culparen integrants de les tropes marroquines. El dia 5 de juliol de 1939 el sumari era sobresegut “provisionalment”. Una provisionalitat que resultà definitiva. (Arxiu Comarcal del Bages).

Portada del sumari judicial per la mort de Maria Llobet Puig, que fou assassinada el mateix dia de l’entrada de les tropes franquistes, el 24 de gener de 1939, a la seva casa de ca l’Estevet, del Suanya. Maria Llobet fou violada, torturada i trobada morta completament nua i amb el cap destrossat a uns 500 metres de casa seva, al pont del torrent de cal Magdalena, a la sortida de la mina. El sumari judicial certifica que rebé dos trets de bala. Elisi Llobet i Baraldés, nebot de la víctima, assegura que totes les investigacions que va fer la família i els testimoniatges d’habitants de les masies veïnes de ca l’Estevet evidenciaren que els autors de l’assassinat havien estat alguns requetès. Tanmateix, les tropes franquistes n’encobriren completament la responsabilitat i oficialment en culparen integrants de les tropes marroquines. El dia 5 de juliol de 1939 el sumari era sobresegut “provisionalment”. Una provisionalitat que resultà definitiva. (Arxiu Comarcal del Bages).