Informes - El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959)

Portal de memòria
i història de Manresa

Informes

Petició d’informes de l’associació d’exalumnes d’Arts i Oficis

Documents (4)

Juliol-agost de 1946: petició del governador civil de Barcelona a l’alcalde de Manresa de facilitar-li amb urgència els antecedents políticosocials dels membres de l’associació d’exalumnes i alumnes de l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de Manresa. La carta s’acompanya de la relació de persones de qui es vol conèixer els antecedents: Fernando Hurtado Sanchís, Lluís Comallonga Palau, Joan Esquius Oliveras, Jaume Mañé Bonjoch i Joan Novell Cots. L’informe comunica que tots tenen una molt bona conducta, malgrat les antigues simpaties d’esquerres de Lluís Comallonga i Joan Esquius. (Arxiu Municipal de Manresa)

 

Petición de informes de la junta de Moto Club Manresa

Documents (9)

Agost-setembre del 1946: requeriment del governador civil de Barcelona a l’alcalde de Manresa perquè enviï al Negociado de Asociaciones del govern civil els informes políticosocials de la llista de persones que adjunta i que pertanyen a les juntes directiva i consultiva de l’entitat Moto Club Manresa: Josep Vila Llobet, Isidre Puntí Vallès, Josep Picas Anglada, Josep Estefanell Relat, Fernando Pastor Campoy, Ramon Capell Sitges, Àngel Setvalls Perramon, Josep Serra Rius, Joan Bosch Bello, Alfons Morelló Almoiner, Joan Vergé Oller, Lluís Serramalera Matamala, Miquel Fàbregas Caratas i Josep Ribera Forment L’informe destaca que la majoria de membres mostren bona conducta i són addictes al règim. Ressalta la informació sobre Fernando Pastor Campoy, “persona muy activa de carácter enérgico, que ha pertenecido siempre a partidos de orden y españolistas”; quant a Ramon Capell, “durante el dominio rojo, dada su edad prematura, pudo burlar el pertenecer ni afiliarse a partido alguno de aquella gente”, mentre que Lluís Serramalera “estuvo sujeto a procedimiento Militar, siendo condenado a unos meses de cárcel; desde entonces se ignora toda actividad política y al parecer vive de forma indiferente”. L’Alcalde envia aquest informe al Govern Civil. (Arxiu Municipal de Manresa)

 

Altres

Documents (10)

18/2/1939: nota informativa del S.I.P.M. (Servicio de Inteligencia Político Militar), dirigida a l’alcalde de Manresa, sobre la detecció de tres individus que es passegen per la ciutat “con boinas encarnadas” que havien format part de la FAI, dos dels quals havien posseït armes. (Arxiu Municipal de Manresa)

8/8/1940: informe policial sobre el doctor Josep Tuneu Gassó, persona a qui es considera de tendència política “izquierdista” y “simpatizante a Estat Català, Nosaltres Sols y Palestra”. Tuneu havia estat afiliat a la CNT i havia estat “protector” dels “Follets de muntanya”. Per tot plegat, es considera que “su conducta política deja algo que desear”. (Arxiu Municipal de Manresa).

15/6/1944: informe sobre la navarclina Paquita Errenti Sardans, que acaba de tornar de França. Explica que “al estallar el G.M.N.” [Glorioso Movimiento Nacional] tenia uns 13 anys, però que, “obligada por sus padres, se marchó con los rojos a Francia. Su madre era una destacada comunista y su padre que desde Francia se marchó a México, siendo de suponer que ninguna buena crianza e instrucción de carácter religioso ni patriótico ha podido adquirir […], dado su contacto y frecuencia con personas y lugares poco saludables”. (Arxiu Municipal de Manresa)

Març – abril de 1946: petició del Servicio Militar de Ferrocarriles a l’alcalde de Manresa perquè li faciliti informes de la conducta políticosocial d’Esteve Badia Soler. L’informe, elaborat per l’inspector en cap de la Guàrdia i Policia Urbana i tramès a l’alcalde, destaca: “no se le conoce filiación política alguna, habiendo pertenecido, sindicalmente […] a la UGT […] sirvió forzoso en el ejército rojo sin graduación; observando una buena conducta […] estando considerado como indiferente”. L’alcalde trasllada aquestes observacions als demandants de l’informe. (Arxiu Municipal de Manresa)

Juliol-agost de 1946: petició adreçada a l’alcalde pel Jutjat d’Instrucció de Manresa, exhortat pel Jutjat número 2 de Barcelona. Demana un informe de conducta sobre el manresà Miquel Arpa i Cura, que durant la guerra havia estat regidor de Cultura de l’Ajuntament per Esquerra Republicana de Catalunya. L’informe destaca que “policialmente está considerado como elemento peligroso, por sus ideas completamente contrarias al Régimen, careciendo de antecedentes que menguen su moral”. L’alcalde transmet aquestes observacions al Jutge d’instrucció de Manresa. (Arxiu Municipal de Manresa)

Taula de continguts
Buscar a tot memoria.cat

El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959)