Carta de Francesc Farreras i Duran a Joan Planas i Martí (Cuernavaca, 1/2/1973)
Transcripció:
1 de Febrer de 1973
Sr. Joan PLANES I MARTÍ
Av. Grimo. 493/495 Sobre Ático, 1
BARCELONA (15)
Estimat Joan:
Varetj rebre els teus mots de Nadal, que porten també un bon propòsit d’escriurer llargament… quant es trobi l’hora. Quant no hi ha terminis, l’hora no es troba mai. Les lletres que es duen a la butxaca amb ganes de contestar, un dia o altre, són les que més demoren.
Però are tinc una feina per tu, a la que hauries de donar un termini, o terminis parcials, com (si) portessis una Causa i hi hagués plaç per la vista. Es tracta de que s’està embastant un llibre sobre Manresa i la República, on surten Selvas[1], Casas Sala[2], Prunés[3], Senyal[4], Dr. Esteve[5], J.M.Planes, jo i molta altre gent. Independentment del que jo vaitj fornint, ens caldrà un currículum-vita de cada un. Jo, de Josep Maria[6] en puc dir moltes coses: es va formar inicialment al meu costat i va pair com pocs el que m’havia ensenyat Ignasi Armengou (també hi té lloc destacat, en el llibre), de què en periodisme no es podia pensar que hom agafaba la ploma per escriurer i pensars’hi; calia tirar al dret… i, si es duia a dins la flama, tot aniria bé. La proba és que va destacar deseguida. Però, a mi em manquen dades, dia i lloc de naixentsa -Estudis-, data del seu asasinat i algunes coses que recordis, com anècdotes que poguem sumar al demés material.
També em caldria un judici teu de l’època, després de la caiguda de Primo de Rivera, sobre mi i la meva actuació. Tinc conciència de que tot el tinglado el varetj muntar jo i, començant per En Selvas, que volia un districte segur per a sortir regidor encare que fos per minories (no tenia el pols del ambient), la flama l’habia de mantenir i encendre jo, amb la fe de Toni Esteve, Paco Senyal i altres de segon ordre… Però jo no ho puc dir ni al que fa la feina. Però tu sí que pots donar el teu punt de vista de com va anar tot. Tu tenies nas i finesa i hi veias clar. Vols escriurer sobre mi el que jo no puc fer per elemental discreció? T’ho agrairé molt.
T’he de dir que la feina la fa En Toni Farreras. Ja ha deixat els seus fantasmes i, seguint la meva empenta, està fent coses publicables, com algun article a LA VANGUARDIA mateix. Are l’editor Fornas[7] ha trobat bo el seu llibre sobre Turisme i la Generalitat (l’obra del nostre estimat i plorat Ignasi[8]) i li edita i li paga[9]. Ja anem per bon camí. Com que paguen poc i s’hi farà més sabi que ric, jo l’ajudaré i farem moltes coses bones. P. ex. L’obra d’Agricultura, quant el Sr. Macià n’era Conseller i jo Secretari. Quedarà bé i en primer terme el Sr. Macià i jo també en segon lloc. Serà un altre llibre a ajudar a la justícia[10]. El de Turisme va a la memòria del Ignasi. En Pla no ha volgut fer res, però jo m’he sortit amb la meva, em sembla, salvo si la Censura troba algunes coses masa bones, però s’ha procurat fer-ho passable, com quant jo feia els editorials de El Pla de BAGES (mai signades en mèrits a l’eficàcia. Coses acceptades per la gent si les deia el diari; dites per mi, potser ja no haurien estat bones). Per això, el meu consell a Josep Maria[11]: “Signa sempre”. També hi haurà un llibre sobre el llinatje del Farreras des del Cardenal Guillem de Farreras, del segle XII, al fill de l’Antoni mateix. El farem “ameno”.
I tu, quant m’enviaràs el teu llibre sobre Les Planes de Sant Mateu? Apa, fes-ho! Però per paquet aeri; si no, no arribarà mai. Confio amb una dedicatòria autògrafa del autor, no?
Si recordes coses de l’època de las Dicta-blandas i de la República i me les vols enviar, ajudaran, que tu sí que en sabs de dominar l’idioma, ademés de que ets un dels homes de més fina percepció (encara que potser masa discret) que conec. Ajudaries a que Manresa quedés millor, i també m’ajudaries a mi, que no és just que ens vulguin borrar del mapa o que ens omplin de llot. Vàrem començar amb obstacles des del dia 14 d’Abril mateix de part dels que ens havien de ajudar i els de dalt varen ésser masa bona gent i poc polítics. Hi varen haver molts errors, però i després què?
T’agrairia una mica de resposta a compte per veurer què em donaràs i quant m’ho donaràs. No oblidis enviar el teu llibre!!!
Els nostres afectes per a tots els teus i per tu una abraçada ben cordial del teu vell amic.