Portal de memòria
i història de Manresa

Patir la repressió: proposta didàctica

img20211222_19200030

Presentació

La victòria franquista a la Guerra Civil espanyola (1936-1939) va posar fi a la República democràtica i va iniciar la dictadura franquista. Aquesta va portar a terme  una dura  repressió contra els vençuts per mantenir-se en el poder durant 40 anys.

Des de les sancions econòmiques fins a les execucions passant per l’empresonament o l’exili, la repressió va prendre diverses formes. Però, totes van afectar la vida dels qui la van patir de manera irreversible.

Totes aquestes persones que us presentem a continuació van patir la repressió durant els primers anys del franquisme. I ens preguntem…

Qui eren aquestes persones? Què havien fet? De què se les acusava? Quin tipus de repressió van patir? Com va afectar la seva vida?

Més enllà de les seves vides marcades per la repressió, a través de la seva història personal també podrem respondre a aquests interrogants:

En què va consistir la repressió durant els primers anys del franquisme? Quines formes de repressió va utilitzar l’Estat? Quines conseqüències va tenir?


Els camps de concentració i els batallons de treballadors

Els empresonaments

Les execucions

La depuració

L’exili i la deportació


Activitat inicial

  1. Dividiu la classe en cinc grups de treball i trieu un grup diferent de personatges segons els tipus de repressió que van patir: camps de concentració i batallons de treballadors; empresonaments; execucions; depuració; exili i deportació.

Atenció: Els qui trieu les execucions també heu d’incloure Pere Iglesias Bosch. I els qui feu la depuració heu d’incloure també Miquel Torrella Toldrà.

  1. De cadascun dels personatges que heu triat, empleneu aquesta fitxa. Sempre que sigui possible, esbrineu: la data i la localitat de naixement, els estudis que tenia, l’estat civil, la professió, els càrrecs polítics que va tenir, la seva ideologia, l’afiliació a partits i sindicats, el seu activisme associatiu i cultural, i altres dades rellevants.

A la presentació de cada personatge hi ha un enllaç amb la font d’informació necessària per dur a terme aquesta activitat.

Aquesta informació també us servirà per a l’activitat que fareu al final d’aquest treball sobre aquests personatges i la repressió que van patir.

3. Busqueu informació sobre els partits polítics, els sindicats i les associacions culturals que apareguin en les seves fitxes.

 


1. El context (1939-1959)

La victòria dels franquistes a la Guerra Civil espanyola (1936-1939) va posar fi a la República democràtica que havia començat l’any 1931 i va iniciar la dictadura franquista (1939-1975).

L’objectiu del règim franquista era construir un nou estat que no fos democràtic, i per aconseguir-ho va dur a terme una dura repressió contra els vençuts.

Aquesta repressió va ser un dels factors fonamentals que va fer possible que la dictadura es mantingués durant quaranta anys. La repressió, per tant, es va exercir durant tota aquesta etapa, sent més dura els primers i els darrers anys del franquisme.

Les primeres dècades van ser especialment difícils per a la població, perquè a la repressió s’hi van afegir les dificultats econòmiques i socials i el retrocés polític i cultural de la societat en relació als anys de la República.


  1. Confeccioneu una cronologia situant les etapes històriques i els esdeveniments que s’esmenten a continuació. Cal que il·lustreu la cronologia amb imatges. Diferencieu les etapes històriques a nivell internacional i a l’Estat espanyol.

Cronologia (pdf)


2. Posant en marxa la repressió

La repressió va esdevenir una necessitat política per l’Estat franquista per a mantenir-se com una dictadura. Per part de l’Estat no hi va haver mai una voluntat de conciliació, al contrari, hi va haver una planificació de les diferents mesures repressives que calia utilitzar contra els vençuts a la guerra.

La finalitat era l’aniquilació de les persones d’ideologia republicana, catalanista, socialista, comunista, anarquista…  és a dir, de totes aquelles que havien donat suport a la República democràtica.

Per aquest motiu, la repressió es va exercir de manera arbitrària i indiscriminada sobre totes aquelles persones sospitoses de donar suport a la República. A més,  la repressió es va aplicar retroactivament en tant que es van exigir responsabilitats per accions realitzades des de l’any 1931 i, molt especialment, des de l’octubre del 1934.

La política repressiva franquista va ser utilitzada com un càstig exemplificant,  aconseguint atemorir i desmobilitzar  la majoria de la població durant les primeres dècades de la dictadura. Els represaliats van ser considerats delinqüents i no adversaris polítics, cercant la submissió del vençut, la seva humiliació i la seva marginació social. Per aconseguir-ho el nou règim incitava a la delació i a la denúncia davant les autoritats, considerant-les com un “deure cívic”.

2.1. Finalitat i característiques de la repressió

Document  Instrucción Reservada nº 1 del General Emilio Mola, maig de 1936

“Se tendrá en cuenta que la acción ha de ser en extremo violenta para reducir lo antes posible al enemigo, que es fuerte y bien organizado. Desde luego seran encarcelados todos los directivos de los Partidos Políticos, Sociedades y Sindicatos no afectos al Movimiento, aplicándose castigos ejemplares a dichos individuos para estrangular los movimientos de rebeldia o huelgas”.

(Font: Villarroya Font, Joan. Passar comptes. Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. Vol. 10. La llarga postguerra 1939-1960. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1995. Pàg.  158).

  1. Busqueu qui era el general Mola.
  2. Fixeu-vos en la data en la qual dona aquestes instruccions. Són anteriors o posteriors al cop d’estat?
  3. A qui creus que anaven dirigides? Quina finalitat tenien aquestes instruccions?

Document  El cas de Margarida Artigas Marí, 1939 

Margarida Artigas Marí era la mare de Francesc Marcet, alcalde de Manresa durant la República (1932-1934 i 1936). Va ser  detinguda, el 1939, amb el pretext de fer afirmacions contràries al règim i quan el seu fill, Francesc, es trobava a l’exili.

Coberta del sumari del consell de guerra contra Margarida Artigas Marí. (Font: web memoria.cat/censpresos).

Va ser condemnada a 6 anys de presó per adhesió a la rebel·lió militar i va ingressar, a l’edat de 73 anys, a la presó de dones de les Corts de Barcelona. Va romandre a la presó més d’un any i 9 mesos i va obtenir la llibertat condicional el 1941.

En el sumari del consell de guerra es va incloure un informe policial que destacava “en particular Margarita Artigas, que es madre del que fue alcalde rojo de esta ciudad, Francisco Marcet”.¹

Francesc Marcet al costat del President Lluís Companys a l’acte d’inauguració del Grup Escolar Renaixença de Manresa,1934 (detall). (Font: web La República a Manresa en un clic).
  1. Valoreu si el fet de “ser mare de….” pot ser motiu d’acusació.
  2. Quins dels termes en negreta, utilitzats a la introducció d’aquest apartat (Posant en marxa la repressió) ens serveixen per definir aquest tipus d’injustícia?

Document  Fragment de la  Ley de Responsabilidades Políticas, 1939

La Ley de Responsabilidades Políticas era una llei dictada al final de la Guerra Civil que, de manera retroactiva, exigia responsabilitats sobre accions realitzades abans de l’any 1939. Va servir per condemnar moltes persones.

El 1969 un decret llei va declarar la prescripció de tots els delictes comesos amb anterioritat al 1939.

“Art.1. Se declara la responsabilidad política de las personas (…) que desde el 1 de octubre de 1934 y antes del 18 de julio de 1936 contribuyeron a crear (…) la subversión de todo orden de que se hizo víctima España y de aquellos otros que a partir de la segunda de dichas fechas se hayan opuesto o se opongan al Movimiento Nacional (…).”

(Boletín Oficial del Estado, 13 de febrero de 1939. Font: web boe.es).

  1. Aquesta llei era retroactiva. Què vol dir això?
  2. Amb quina finalitat aquesta llei era retroactiva?

Document ④  Notícia del diari La Vanguardia, 8 de febrer de 1939

 

  1. Què demanen les autoritats als ciutadans?
  2. Quines conseqüències creieu que va tenir aquest fet per a la societat? I per a la convivència de la població?

Document ⑤  Testimoni d’Hilari Raguer

Hilari Raguer. (Font: web memoria.cat/repressio).

Hilari Raguer (1928-2020) era monjo del Monestir de Montserrat i historiador.

Escolteu les seves paraules sobre el paper de l’Església en la repressió franquista.

  1. Quin va ser el paper de l’Església en la repressió?

2.2. Els procediments de la repressió

Document ⑥  Principals lleis repressives dels primers anys del franquisme:  la base legal de la repressió

(Elaboració pròpia)

Document  Text sobre el control social i la col·laboració de la població

A mesura que els pobles i les ciutats són conquerides, l’exèrcit nomena les Comisiones Gestoras dels ajuntaments. A partir d’aquí, s’estableixen mecanismes de vigilància i control per mitjà dels poders locals amb la col·laboració d’un nombre important de veïns, disposats a delatar i a testificar davant dels tribunals, ja sigui per enemistats personals o per conviccions ideològiques. I també amb la col·laboració d’aquelles persones de dretes i de l’església que es van sentir perjudicades per la persecució que van patir els primers anys de la Guerra Civil.

Les denúncies seran el pas previ per poder fer una detenció. Després es necessitaran els informes de l’alcalde, del capellà, de la Guàrdia Civil i del cap de la FET-JONS.

Per tant, la maquinària repressiva necessitava de la col·laboració de diferents sectors socials per poder actuar contra les persones vençudes a la guerra.

(Elaboració pròpia)

Document  Text sobre les delacions i les denúncies

Capçalera del web Cens de manresans privats de llibertat. (Font: web memoria.cat/censpresos).

Llegiu aquest text del web Cens de manresans privats de llibertat.

  1. Quin perfil tenien les persones que denunciaven els seus veïns?
  2. Expliqueu per quins motius algunes persones en delataven altres.
  3. Què significa “repressió des de baix” i “repressió des de dalt”?

Document   Un armari petit pintat de blanc

Feu una lectura, a l’aula, en veu alta d’aquesta narració basada en el cas real que va viure la Josefa Vila Padró.

  1. Feu hipòtesis sobre els possibles motius que podien portar als veïns de la Josefa a delatar-la.
  2. Debateu sobre els motius pels quals l’Estat va voler implicar la població en la repressió.

Activitat de síntesi     

  1. Esmenteu la finalitat i les característiques que va tenir la repressió franquista.
  2. Quina finalitat general tenia el conjunt de lleis que es van aprovar i/o derogar, exposades en el document 6?
  3. A partir de les paraules en negreta del document 7, identifiqueu els passos que va seguir l’Estat per posar en marxa la maquinària repressiva.

(Elaboració pròpia)

Notes:
¹ Font: Web Cens de manresans privats de llibertat. Noms i xifres de la repressió franquista (1939-1975).

3. Els camps de concentració i els batallons de treballadors

3.1. Els camps de concentració

Els camps de concentració franquistes es van crear durant  la Guerra Civil amb la finalitat de classificar els presoners de guerra.

Un cop acabada la guerra, els qui podien demostrar fidelitat al nou règim, mitjançant un aval, podien tornar al seu lloc de residència i els qui no ho podien fer continuaven retinguts al camp a l’espera de nous informes, o bé eren traslladats a un batalló de treballadors o enviats a la presó.

També van anar a parar als camps de concentració, una part de les persones exiliades que havien marxat a França i que havien retornat.

Els camps van complir, també, una funció repressora, perquè la classificació dels presoners anava acompanyada de violència, mal tractes, càstigs i humiliacions. També es pretenia la destrucció i l’anul·lació de la personalitat del presoner i el seu adoctrinament per dur a terme una neteja ideològica.

Els presoners dels camps de concentració van patir unes dures condicions de vida, a causa de les inclemències del temps, l’escassa alimentació, la manca d’aigua, la deficiència del vestuari i l’amuntegament. Condicions que els van portar, molt sovint, a patir malalties i a molts d’ells, a la mort.

Mapa dels camps de concentració a Catalunya i a Espanya

(Font: El franquisme a Catalunya (1939-1977). Vol. 1. La dictadura totalitària. Barcelona: Edicions 62, 2005. Pàg. 149).

3.1.1. El nombre de presoners

Document   Text sobre el nombre de presoners i de camps de concentració

La Seu Vella de Lleida es va convertir en un camp de concentració i classificació de presoners des del 1938 fins al 1940. Va ser un dels més grans de Catalunya. Hi van estar empresonades entre 4.000 i 7.000 persones en condicions molt precàries. (Font: web ccma.cat).

Consulteu aquest text sobre el nombre de presoners i els camps de concentració creats durant la Guerra Civil.

1.    Quina quantitat aproximada de presoners van restar retinguts en camps de concentració en el conjunt de l’Estat?
2.    Quina quantitat de camps de concentració es calcula que van estar en funcionament?

 

3.1.2. La classificació dels presoners

Document  Text sobre la classificació dels presoners

Per poder classificar els presoners, els tribunals havien de recollir informació sobre els antecedents de tothom qui estava ingressat al camp. A partir d’aquí es generava molta i diversa documentació fins arribar a la classificació del presoner i a la decisió sobre la seva sortida o no del camp de concentració.

Llegiu aquest text que explica com es realitzava la tasca de classificació dels presoners.

  1. En quines categories es classificaven els presoners dels camps de concentració? Expliqueu les característiques de cadascuna d’elles.

Document  Documents relatius a presoners internats en camps de concentració

Consulteu aquests documents a través dels quals podem conèixer tot el procediment que es seguia per classificar els presoners.

  1. Busqueu un exemple de cadascun dels documents que s’esmenten a continuació. Identifiqueu el nom del presoner al qual fa referència i la data del document. Recolliu aquesta informació en la següent taula.
      • Un escrit de la Inspección de Campos de Concentración de Prisioneros adreçat a l’alcalde demanant informes d’un presoner.
      • Una carta manuscrita d’un presoner adreçada a l’alcalde demanant informes.
      • Una portada de l’expedient d’un presoner.
      • Un certificat de l’alcalde adreçat a la Inspección de Campos de Concentración de Prisioneros donant un informe negatiu sobre el presoner.
      • Un document on es classifica un presoner dins del grup C.

Document  El cas d’Antonio Alarcón Navarro

Fitxa de la Comissión de Classificación del camp de concentració de Deusto corresponent a Antonio Alarcón Navarro. (Font: web memoria.cat/censpresos).

Consulteu la fitxa de la Comissión de Classificación del camp de concentració de Deusto, corresponent a Antonio Alarcón Navarro.

  1. En quin grup el van classificar? Què significava aquest tipus de classificació?
  2. Quines van ser per a ell les conseqüències d’aquesta classificació? Quin va ser el destí d’Antonio Alarcón després de la seva estada al camp? Consulteu aquest web.

 

Activitat sobre la vostra població o comarca     

  1. Podeu saber quantes persones de la vostra població o comarca van estar retingudes en camps de concentració i en quins camps van estar?
  2. Hi va haver algun camp de concentració a la vostra població o en algun lloc proper?

3.2. Els batallons de treballadors

Els presoners dels camps de concentració classificats com a hostils al règim eren enviats als batallons de treballadors. La seva finalitat, a més  d’alleugerir la pressió demogràfica dels camps, era proporcionar mà d’obra barata per la reconstrucció material del país.

L’Estat, l’Església i empreses privades van utilitzar presoners de guerra com a mà d’obra esclava. El treball forçat dels presoners va representar per a les empreses del sector de la construcció una font d’acumulació de capital. Amb els diners que l’Estat obtenia del lloguer de la mà d’obra reclusa es pagava la seva manutenció i el sou dels funcionaris que els vigilaven.

(Elaboració pròpia)

Els presoners cobraven un jornal de 2 pessetes al dia, 1’5 en concepte de manutenció i 50 cèntims que es quedaven ells. El jornal pujava a 4 pessetes si el presoner estava casat i a 1 pesseta més per a cada fill menor de 15 anys.

Les condicions de vida i de treball en els batallons eren dures, els presoners estaven mal alimentats, havien de treballar moltes hores  sense descans, i sovint se’ls sotmetia a càstigs corporals.

(Elaboració pròpia)

3.2.1. Tipus de batallons de treballadors

Document  Text sobre els diferents tipus de batallons de treballadors

Treballadors d’un batalló disciplinari reconstruint la catedral de Vic. (Font: web elpuntavui.cat).

Llegiu aquest document sobre els batallons de treballadors.

  1. Quin any van començar a funcionar els batallons de treballadors? Fins quan van estar en funcionament?
  2. Esmenteu i expliqueu breument les diferents modalitats de batallons de treballadors que hi havia.

3.2.2. El funcionament dels batallons de treballadors

Document  Documents relatius a presoners internats en batallons de treballadors

L’estada dins d’un batalló de treballadors des que un presoner hi arribava fins que en marxava generava molta i molt diversa documentació.

Consulteu aquests documents relatius a presoners que van estar en batallons de treballadors que ens permeten conèixer el seu funcionament.

  1. Busqueu un exemple de cadascun dels documents que s’esmenten a continuació. Identifiqueu el nom del presoner al qual fa referència i la data del document. Recolliu aquesta informació en la següent taula.
      • Un escrit emès pel batalló on es demanen informes a l’Ajuntament.
      • Un expedient d’un presoner d’un “Batalló de soldats penats”.
      • Un informe de la Falange sobre un presoner.
      • Un llistat dels objectes que posseïa un presoner.
      • Una proposta de llicenciament d’un presoner.
      • Un escrit d’un jutge d’un batalló reclamant a l’alcalde que ordeni la recerca i captura d’un presoner evadit.
      • Una fitxa d’un presoner d’un batalló on consti que prové d’un camp de concentració.

 

Activitat sobre la vostra població o comarca

  1. Esbrineu si a la vostra població o comarca hi va haver batallons de treballadors.
  2. Sabeu si hi van fer alguna construcció (ponts, carreteres, reconstrucció d’algun edifici…)?

 


4. Els empresonaments i les execucions

4.1.  Els consells de guerra i la  presó

A  partir del gener de 1939 moltes de les persones recloses en camps de concentració i en batallons de treballadors van acabar sent acusades i jutjades en consells de guerra pels tribunals militars.

A aquestes persones cal afegir-hi totes les que van ser denunciades a la policia o a la guàrdia civil per autoritats polítiques, per persones que es sentien víctimes dels fets ocorreguts l’any 1936 i per veïns que es volien situar bé davant les noves autoritats.

Els milers de persones processades van ser acusades de rebelión militar, de auxilio a la rebelión i de adhesión a la rebelión. Paradoxalment, els franquistes que s’havien rebel·lat contra el govern de la República mitjançant un cop d’estat, van acusar de rebels les persones que havien defensat el govern legítim republicà.

Les condicions de vida a la presó van ser molt dures. El patiment i l’angoixa  dels presos es va veure agreujat quan qui ingressava a la presó eren dones i especialment si aquestes estaven embarassades o  tenien fills petits menors de quatre anys.

Alguns d’aquests infants eren internats en centres perquè no fossin educats en els valors democràtics dels seus pares. L’any 1943 uns 12.042 infants¹ es trobaven sota la tutela de l’Estat en escoles religioses i establiments públics.

Durant els anys de presó, alguns presos van treballar per redimir la pena. És a dir, podien reduir la pena a canvi de dies treballats. El règim ho justificava com una forma de reinserció del pres, però, en realitat es va convertir en una nova fórmula de castigar-lo i d’explotar-lo laboralment. Eren mà d’obra esclava, al servei de l’Estat.

Reclusos a la presó Model de Barcelona. (Fotografia: Nicolás González Albiach. Font: web memòria.gencat.cat).

 

4.1.1. Els consells de guerra

Document   Text sobre el procediment sumaríssim d’urgència

“La majoria dels consells de guerra es van fer pel procediment sumaríssim d’urgència, que era el més ràpid i, al mateix temps, el que oferia menys garanties jurídiques als acusats. No es llegien les acusacions als processats, no s’oferia la possibilitat d’aportar proves i el defensor no tenia accés al sumari fins poques hores abans de la vista, sense temps per poder-se entrevistar amb el seu patrocinat, com succeïa en molts casos”.

(Font: Web Cens de manresans privats de llibertat. Manresa: Associació Memòria i Història de Manresa, 2021).

  1. Què va significar aplicar un procediment sumaríssim d’urgència als consells de guerra?

Document  Documents dels consells de guerra

Consulteu aquests documents  sobre els consells de guerra que van patir persones de la ciutat de Manresa.

  1. Document 24/01/1942. Ofici. Llegiu l’explicació del document relatiu a Telesforo Alijotas, processat pel delicte de adhesión a la rebelión. Qui era l’advocat defensor? Era una persona civil o militar?
  2. Document 03/09/1940. Interlocutòria de processament.  Llegiu l’explicació del document relatiu a Miquel Arpa Cura. Quin delicte li va imputar el jutge? Quins van ser els motius?
  3. Document 16/03/1943. Escrit del fiscal militar. Llegiu l’explicació del document relatiu a Miquel Arpa Cura. Quina pena demanava el fiscal?
  4. Document 08/05/1939. Portada del sumaríssim d’urgència núm. 7646. Llegiu l’explicació del document, és un exemple de sumari col·lectiu. Què vol dir això? Què suposava aquest tipus de sumari?

4.1.2. La vida i el treball a la presó    

Document ③  Testimoni d’un pres

Antonio Molina Palau durant l’entrevista. (Font: web memoria.cat/presos).

Escolteu el testimoni d’Antoni Molina Palau, presoner del camp de concentració de Deusto i de la presó dels Escolapios de Bilbao, explicant la seva dura experiència.

L’entrevista dura uns 25 minuts. Escolteu a partir del minut 20 la seva explicació de com eren les condicions de vida a la presó.

  1. Expliqueu les condicions de vida a les presons a partir dels records d’aquest testimoni.
  2. Quin temor tenien a les nits?

Document  Text sobre el treball a la presó

Llegiu aquest text sobre el treball a la presó com a forma de redempció de les penes.

(…) la redempció de penes consistí en l’ús com a força de treball d’aquells presos que estaven complint condemna a partir d’una sentència judicial (penats). Justificada pel règim i per l’Església com una obra social d’inspiració cristiana, la redempció -s’argumentava- permetia als presos demostrar el seu propòsit d’esmena, a través del treball i l’obediència, que els feia aptes per formar part de la nova Espanya, un cop rescabalats els danys comesos en el passat i un cop demostrats, per tant, el seu penediment i la seva conversió.

(…) la redempció fou per a l’estat un instrument eficaç, gràcies al qual obtingué importants avantatges:

En primer lloc, (…), per mitjà del progressiu accés a la llibertat condicional i la reducció de penes, contribuí a descongestionar unes presons sobresaturades.

En segon lloc, permeté disposar d’una força de treball abundosa i barata, que (…) fou ocupada en un ampli ventall de tasques (la construcció, les obres públiques, la reparació i el manteniment d’infraestructures, etc.) (…).

En tercer lloc, l’estat no tan sols s’estalvià el cost que representava la manutenció de desenes de milers de presos (…), sinó que, a més a més, el lloguer d’aquesta enorme quantitat de mà d’obra a empreses privades esdevingué un negoci altament rendible, que reportà quantiosos beneficis.

I en darrer lloc, al mateix temps que era una eina d’explotació econòmica, la redempció funcionà també com una eina de legitimació del càstig i d’adoctrinament, submissió i control social, no solament dels presos, sinó també de les seves famílies”. (…)

(Web Cens de manresans privats de llibertat. Manresa: Associació Memòria i Història de Manresa, 2021).

  1. En què va consistir la redempció de penes?
  2. Com ho justificava el règim franquista i l’Església?
  3. Anomeneu els avantatges que va tenir aquest fet per a l’Estat?
Recluses de la presó de les Corts de Barcelona treballant al taller de confecció. (Font: web ciutatrefugi.barcelona).

4.1.3. Els fills de pares empresonats    

Document  Una recerca sorprenent

Feu una lectura, a l’aula, en veu alta d’aquesta narració sobre els fills dels pares empresonats, basada en un cas real.

  1. Llegiu les paraules de l’historiador Ricard Vinyes i valoreu si el que ell explica podia haver passat en aquest cas.
  2. Poseu-vos al lloc dels protagonistes d’aquesta història (els pares legítims, els pares adoptius, el fill adoptat, la filla). Intenteu entendre la seva situació personal, les seves motivacions, els seus sentiments, les seves contradiccions… Feu un debat entorn de cadascun d’ells.

 

Activitat sobre la vostra població o comarca     

  1. Podeu saber si a la vostra població es van celebrar consells de guerra? Sabeu on es feien?
  2. Quantes persones van ser jutjades en consell de guerra i van anar a la presó?

4.2. Les execucions

Molts consells de guerra van condemnar a mort els represaliats.  La majoria dels condemnats de Catalunya van ser executats al Camp de la Bota de Barcelona.

Memorial dedicat a totes les persones que van ser afusellades pel franquisme al Camp de la Bota de Barcelona. (Font: web barcelonaaldia.com).

4.2.1. El nombre d’execucions

Document    Nombre de persones executades a Catalunya

Lloc de procedència
Nombre de persones executades
% de persones executades sobre el total de represaliades
Alt Camp 48 6,16
Alt Empordà 94 5,61
Alt Penedès 77 6,34
Alt Urgell 9 1,70
Alta Ribagorça 1 0.79
Anoia 30 2,95
Bages 134 5,50
Baix Camp 77 4,91
Baix Ebre 62 4,84
Baix Empordà 80 7,53
Baix Llobregat 139 5,67
Baix Penedès 47 9,11
Barcelonès 686 2,50
Berguedà 63 6,74
Cerdanya 8 2,96
Conca de Barberà 121 13,81
Garraf 29 3,30
Garrigues 104 10,38
Garrotxa 102 12,36
Gironès 82 5,27
Maresme 90 4,24
Moianès 25 11,57
Montsià 43 4,12
Noguera 27 2,04
Osona 171 9,47
Pallars Jussà 21 2,22
Pallars Sobirà 9 1,22
Pla de l’Estany 26 7,03
Pla d’Urgell 32 4,24
Priorat 50 7,41
Ribera d’Ebre 77 9,73
Ripollès 27 4,59
Segarra 29 4,30
Segrià 110 3,47
Selva 98 10,09
Solsonès 21 7,69
Tarragonès 85 4,53
Terra Alta 81 9,74
Urgell 26 2,73
Val d’Aran 0 0
Vallès Occidental 119 3,74
Vallès Oriental 101 6,70
Altres 97 19,62
TOTAL 3.358 4,24

(Font: Procediments judicials militars sumaríssims de l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona, 1939-1989. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2015. Publicacions de l’Arxiu Nacional de Catalunya,15).

  1. Quin va ser el nombre total de persones executades a Catalunya? Quin percentatge van representar sobre el total de persones que van patir repressió?
  2. Representeu en aquest mapa comarcal de Catalunya el percentatge de persones executades sobre el total de persones represaliades. Indiqueu amb signes convencionals o colors:
      • Les comarques que tenen un percentatge del 10% o més.
      • Les comarques que tenen un percentatge entre el 5 i el 9%.
      • Les comarques que tenen un percentatge inferior al 5%.
      Indiqueu, també en el mapa, el nombre de persones que van ser executades a cada comarca.
  3. Quines conclusions es poden treure a partir de l’anàlisi del mapa?

4.2.2. L’impacte de les execucions

Document   Testimoni de les filles d’un executat

Rosa Soler Agut, Àngela Soler Prat i Carme Soler Prat durant l’entrevista. (Font: web memoria.cat/repressions).

Escolteu el testimoni de Rosa Soler Agut, Àngela Soler Prat i Carme Soler Prat, filles d’Agustí Soler Fosas, alcalde de la població de Sant Joan de Vilatorrada (Bages) durant la Guerra Civil. Va ser afusellat al Camp de la Bota, el 8 de novembre de 1939.

  1. Què expliquen respecte a l’afusellament del seu pare?
  2. En quina situació personal es va quedar la família a partir d’aleshores?
  3. Com descriuen els sentiments que sentien els familiars després de l’afusellament?
  4. Quina actitud van tenir alguns veïns del poble?

 

Activitat sobre la vostra població o comarca     

  1. Segons les dades del document 6, quin va ser el nombre de persones executades a la vostra comarca? Quin percentatge van representar sobre el total de les que van patir repressió?
  2. A partir del mapa que heu elaborat, en quina situació es va trobar la vostra comarca respecte al conjunt de Catalunya?
  3. Podeu trobar informació sobre les persones que van ser executades a la vostra població? Si sou de Manresa, podeu consultar la relació de totes les persones executades en aquest web.

4.3. La llibertat condicional

L’amuntegament que es vivia a les presons, la despesa econòmica que suposava la manutenció dels presos i  la necessitat de població activa que tenia el país va fer que, a la gran majoria dels empresonats, se’ls concedís la llibertat condicional després d’haver complert uns anys de presó. Per obtenir-la els empresonats havien de presentar informes positius i  avals,  és a dir, algú havia de donar garanties sobre la seva persona i conducta.

Amb la concessió de la llibertat condicional el pres passava a dependre de la Junta Local de Libertad Vigilada. La Junta controlava el pres perquè aquest tenia l’obligació de presentar-se davant l’autoritat cada 15 dies.

Els responsables d’atorgar la llibertat condicional demanaven als ajuntaments de la població d’origen del pres si calia ordenar o no un desterrament.  Aleshores en funció de l’informe emès per les autoritats, la llibertat condicional anava acompanyada, a vegades, pel desterrament del pres del seu lloc originari de residència.

La Junta de Libertad Vigilada de la Presó Model de Barcelona revisant el cas d’un pres polític, 3 d’abril de 1944. (Font: ²).

Document  Textos sobre la llibertat vigilada o llibertat condicional

Consulteu aquest web sobre els manresans privats de llibertat a causa de la repressió franquista.

  1. Llegiu l’apartat Quan es van produir les excarceracions? i responeu: Quan i per què es van concedir les llibertats condicionals?
  2. Llegiu l’últim apartat titulat Quantes persones condemnades van ser sotmeses a llibertat vigilada en sortir de la presó? i responeu: Quin percentatge de persones condemnades van estar sotmeses a la llibertat vigilada en sortir de la presó, en el cas de Manresa? Què suposava la llibertat vigilada per a les persones que havien sortit de la presó?

Document  Documents relatius a persones en llibertat vigilada

Consulteu aquests documents relatius a persones que van estar en llibertat vigilada. A través d’ells podem conèixer diferents situacions que es van viure en relació a la llibertat condicional.

  1. Busqueu exemples de persones que es van trobar en les següents situacions. Indiqueu el nom de la persona empresonada i la data del document. Recolliu aquesta informació en la següent taula.
      • Una persona amb informes desfavorables per obtenir la llibertat condicional.
      • Una persona a la qual se li va concedir la llibertat condicional amb desterrament.
      • Una persona que després de la llibertat condicional li van concedir l’indult.

Notes:
¹ VINYES, Ricard. Irredentas: las presas políticas y sus hijos en las cárceles franquistes. Madrid: Temas de hoy, 2002. Pàg. 81.
² Font: El franquisme a Catalunya (1939-1977). Vol. 1. La dictadura totalitària. Barcelona: Edicions 62, 2005. Pàg. 126.

5. La depuració

El procés de depuració consistia en la revisió dels antecedents polítics i sindicals de funcionaris i altres treballadors per valorar si podien seguir en el seu lloc de treball. Per una banda, tenia la finalitat de castigar els enemics polítics i, per l’altra, la de crear llocs de treball per a les persones de provada fidelitat al règim.

El procés de depuració afectava a tota la plantilla d’una empresa. A les persones addictes al règim, el seu expedient depurador es tancava ràpidament sense cap sanció. En canvi, la resta de treballadors podien patir sancions com l’amonestació, la sanció econòmica, la inhabilitació, el trasllat, l’acomiadament…

Les persones més perjudicades per la depuració van ser les que treballaven a l’administració pública i a les grans empreses. També, les que van passar per camps de concentració i batallons de treballadors i les que van patir la presó.

Mestres del Grup Escolar Renaixença de Manresa, 17 de setembre de 1936. A partir de 1939 seran depurats pel franquisme. (Font: memoria.cat)/mestres.

5.1. Els objectius de la depuració

Document  Textos sobre els objectius de la depuració

Llegiu aquest text sobre la depuració que va patir el personal de l’Ajuntament de Manresa.

I també aquest sobre la depuració dels mestres a Catalunya.

  1. Quins van ser els objectius de la depuració dels treballadors de l’Ajuntament?
  2. Quina va ser la motivació i els objectius de la depuració dels mestres?

5.2. Dades de la depuració

Document  Dades de la depuració dels mestres de Catalunya

Consulteu aquest web sobre el procés de depuració a l’ensenyament.

  1. Fixeu-vos en les dades de les resolucions definitives dels expedients de depuració del conjunt de Catalunya.
  2. Feu una gràfica de sectors que mostri:
      • El percentatge de mestres que van ser confirmats en el càrrec.
      • El percentatge de mestres que van patir separació o inhabilitació definitiva.
      • El percentatge de mestres que van ser traslladats de localitat.
      • El percentatge de mestres que van patir totes les altres sancions.
  3. Comenteu els resultats que mostra la gràfica.

5.3. Les conseqüències de la depuració

Document  El cas de l’enginyer municipal

Feu una lectura, a l’aula, en veu alta d’aquesta narració sobre la depuració que va patir un treballador de l’Ajuntament de Manresa. Està basada en un cas real.

  1. Debateu sobre els factors que van influir en el veredicte final del cas i valoreu la influència que hi van tenir els odis i les rancúnies personals.
  2. Valoreu les conseqüències que va tenir la depuració per a l’enginyer municipal.

 

Activitat sobre el vostre poble o comarca

  1. Podeu obtenir algunes dades sobre la depuració del personal de l’Ajuntament de la vostra població o de la capital de la vostra comarca? Quantes persones hi treballaven el 1939? Quantes van perdre la feina o van ser acomiadades per motius ideològics? Quin percentatge representaven?
  2. Sabeu què va passar amb els mestres d’alguna de les escoles de la vostra població? Quants eren? Quants van ser cessats, traslladats…? Podeu saber el nom d’alguns d’ells?

 


6. L’exili i la deportació

Una part dels republicans que, amb l’entrada de les tropes franquistes,  pensaven que podien ser detinguts, empresonats o executats, van emprendre el camí de l’exili. La majoria van marxar a França, travessant la serralada dels Pirineus.

A França es van habilitar camps per instal·lar els refugiats espanyols que creuaven la frontera. En principi, el govern francès no veia amb bons ulls l’arribada dels refugiats i volia repatriar-los, però finalment van ser acollits.

Primerament, només hi havia exiliats espanyols, però després hi van arribar jueus i aleshores aquests camps es  van convertir en el primer pas per anar a parar, més tard, als camps nazis.

En els camps, els refugiats van patir unes condicions de vida molt dures: fred, males condicions higièniques, pèssima alimentació…

Quan va esclatar la II Guerra Mundial, molts republicans exiliats es van incorporar a la lluita de la Resistència francesa contra Alemanya, pensant que la victòria aliada a la guerra significaria la derrota del feixisme i per tant, també, del franquisme. Molts antifranquistes  van passar a ser,  aleshores,  presoners dels alemanys i van ser deportats als camps nazis. La majoria, uns 15.000 espanyols, van ser internats al camp de concentració de Mauthausen (Àustria).

Més tard, una part important dels exiliats va retornar a l’Estat espanyol, però altres es van quedar a l’exili definitivament. Aquests es van traslladar, majoritàriament, a Sud-amèrica (Mèxic, Xile, República Dominicana…). Alguns d’ells van tardar molts anys a tornar  i altres no van tornar mai més.

Al pas fronterer del Portús, febrer de 1939. (Fotografia: ANC, Fons Maria Amparo Panabière. Font: ¹ ).

6.1. El camí de exili

Document  Mapa dels passos fronterers i el camps de refugiats

Font: La Guerra Civil a Catalunya (1936-1939). Vol. 4. Derrota, ocupació militar i exili. Barcelona: Edicions 62, 2005. Pàg. 211.
  1. Per quins punts de la frontera van travessar els Pirineus i van passar a França les persones que van marxar a l’exili?
  2. Quins eren els camps de refugiats que hi havia al sud de França?

Document  Text sobre la rebuda dels exiliats a França

Exiliats al camp de refugiats de Bram, març de 1939. (Fotografia: Agustí Centelles. Font: ²).

Consulteu aquest text sobre l’arribada dels exiliats a França segons diversos historiadors.

  1. Segons les paraules de la historiadora Rosa Toran, quina era la por que tenia la població del sud de França davant l’arribada de refugiats?
  2. Segons les paraules de l’historiador Pelai Pagès, quins van ser els dos principals camps de refugiats? Quina descripció en fa?
  3. Segons expliquen els historiadors Felip Solé i Enric Pujol, quin pacte van fer les autoritats franceses amb el govern de Franco?
  4. En quantes persones quantifica l’èxode republicà, l’historiador Javier Rubio? I el volum de catalans expatriats? Quantes persones van morir en els camps de refugiats francesos? Per quines causes van morir principalment?

6.2. Les condicions de vida als camps de refugiats francesos

Document ③  Fragments del dietari de Vicenç Prat

Vicenç Prat Brunet (1902-1957) era un escriptor i polític manresà. Va ser regidor de l’Ajuntament de la seva ciutat durant la República. El 1939 es va exiliar a França.

Llegiu aquests fragments del dietari que va escriure durant la seva estada  als camps de refugiats titulat “França 1939-1942” i que ell mateix va il·lustrar amb aquests dibuixos.

Camp de refugiats a la platja d’Argelers. (Font: web memoria.cat/exili-vicenc-prat).
Barracons al camp de refugiats de Bram. (Font: web memoria.cat/exili-vicenc-prat).
  1. Quines eren les condicions de vida als camps de refugiats?
  2. Quines eren les pors i les angoixes dels refugiats?

6.3. La deportació als camps nazis

Document  Text sobre els deportats als camps nazis

Col·locació d’una llamborda o stolpersteine a Manresa, 13 de maig de 2021. (Font: web memoria.cat/deportats).

Llegiu aquest text sobre els catalans que van ser deportats als camps nazis.

  1. Qui eren, en general, els deportats catalans als camps nazis?
  2. Per on van anar passant fins arribar allà?
  3. Què són les stolpersteine? On es col·loquen? Quina intenció tenen?

Document   Biografia del manresà Jacint Carrió

Jacint Carrió, 1998. Du un braçalet amb el número que tenia com a deportat a Mauthausen. (Fotografia: Marc Vila Puig. Font: web memoria.cat/deportats).

Va ser dependent de comerç, sindicalista i polític. Va marxar a l’exili i va ser deportat als camps de concentració de Gusen i de Mauthausen (Àustria).  La seva història és un d’exemple del que va passar a milers de deportats.

Consulteu les dades biogràfiques de Jacint Carrió Vilaseca en aquest web dedicat als manresans deportats als camps nazis.

  1. Confeccioneu una cronologia que mostri tot el recorregut que va viure Jacint Carrió, des de l’inici de la Guerra Civil fins al 1945.

 

Activitat sobre la vostra població o comarca     

  1. Busqueu informació sobre els deportats als camps nazis de la vostra població o comarca: nombre, noms, camps als quals van ser deportats… Indiqueu, també, si van sobreviure o no.
  2. Mireu si a la vostra localitat hi ha alguna stolpersteine. Feu-ne una fotografia i cerqueu una breu informació del deportat.

Notes:
1 Font: La Guerra Civil a Catalunya (1936-1939). Vol. 4. Derrota, ocupació militar i exili. Barcelona: Edicions 62, 2005. Pàg. 99.
² Font: La guerra civil espanyola. Fotògrafs per a la història. Barcelona: MNAC, 2002).

7. La repressió econòmica

Molts dels condemnats també van ser després jutjats pel Tribunal de Responsabilidades Políticas, el qual fixava sancions econòmiques complementàries a les condemnes dictades pels consells de guerra.

El Tribunal tant va actuar sobre persones que estaven empresonades com sobre les que estaven fugitives o a l’exili, i fins i tot sobre les que havien estat executades.

Les sancions que imposava el Tribunal podien ser: la inhabilitació, el confinament, el desterrament, el desterrament a les possessions africanes que tenia l’Estat espanyol, el pagament d’una multa o la pèrdua de béns.

L’objectiu prioritari de les sancions era la recaptació de diners. També tenia la finalitat de generar por entre els represaliats que temien ser privats dels seus mitjans de subsistència, i entre la població, en general.

El Tribunal va actuar fins al 1945, però no va ser fins al 1966 quan, mitjançant un indult  es van extingir definitivament les causes obertes.

Document   Expedient de Ventura Gassol Rovira

Expedient de Ventura Gassol, gener de 1940. (Font: Arxiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya).

Ventura Gassol Rovira (1893-1980). Polític i un dels fundadors d’ERC. Va ser conseller de Cultura durant la Generalitat republicana. El 1939 es va exiliar a França i tot i així va ser jutjat pel Tribunal de Responsabilidades Políticas. Va retornar a Catalunya el 1977.

  1. Quin any el Tribunal de Responsabilidades Políticas va dictar sentència contra Ventura Gassol?
  2. On es trobava quan el va jutjar el Tribunal de Responsabilidades Políticas?
  3. Quina va ser la sentència del Tribunal?
Ventura Gassol, al centre, en una visita a Manresa com a conseller de Cultura de la Generalitat, 17/07/1936. (Font: web memoria.cat/republica).

Document  Expedient d’Andreu Nin Pérez

Andreu Nin Pérez (1892-1937). Polític i un dels fundadors del partit comunista Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM). Després del maig de 1937 es va iniciar una persecució política contra els militants d’aquest partit i Nin va ser assassinat, el juny de 1937, per agents soviètics.

Expedient d’Andreu Nin, setembre de 1943. (Font: Arxiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya).
Expedient d’Andreu Nin, maig de 1943. (Font: Arxiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya).
  1. Quin any va morir Andreu Nin? Quin any va dictar la sentència el Tribunal de Responsabilidades Políticas?
  2. A quina persona va voler investigar el Tribunal, tenint en compte que ell estava mort?
  3. Quina va ser la sentència del Tribunal?

 

Andreu Nin, la seva esposa Olga Tareeva i les seves filles. (Font: web nuvol.com).

 

Activitat sobre la vostra població o comarca

  1. Coneixeu el cas d’alguna persona o família de la vostra població o comarca que es vagi trobar en una situació semblant? Expliqueu-ho.

 


8. Les conseqüències de la repressió

A Catalunya, a nivell cultural, la repressió va suposar la prohibició de l’ús del català a la vida civil i religiosa, als mitjans de comunicació i a l’ensenyament.  A més, es van perseguir tots els signes d’identitat catalana: la senyera, l’himne dels Segadors, la Diada de l’11 de setembre…. i altres tradicions catalanes.

Es van castellanitzar molts noms propis i els dels municipis. Es van castellanitzar els noms del carrers i alguns es van canviar  per noms relacionats amb els vencedors de la Guerra Civil.

També es va suprimir l’ensenyament del català i de la història de Catalunya.

La repressió arbitrària i indiscriminada va comportar, com hem vist, l’execució de milers de persones i l’empresonament durant anys de moltes altres. Va comportar llibertats vigilades i desterraments en sortir de la presó i la pèrdua dels llocs de treball per a molts dels que van patir depuració.

Tot això, juntament amb les dures condicions de vida de la postguerra,  va provocar que molta gent visqués amb por i que, per tant,  actués amb passivitat davant el règim franquista.

A més, la por a la repressió va fer que molta gent marxés a l’exili.  Aquest va afectar persones de generacions diferents i de tots els estaments socials i professionals de Catalunya: professorat universitari i mestres, metges,  advocats, escriptors, músics, artistes, mecànics, modistes, pagesos, estudiants… La societat catalana va perdre, per tant, gent valuosa que va haver de refer la seva vida en altres països.

La repressió es va mantenir durant tot el franquisme, sent especialment forta durant els primers i els últims anys de la dictadura. Malgrat tot, durant la dècada dels anys 60 va augmentar l’oposició antifranquista fent impossible, a la mort del dictador, la continuïtat de la dictadura.

  1. Com creieu que la repressió que es vivia podia afectar i condicionar la vida quotidiana dels joves? Compareu aquella situació amb l’actualitat.
  2. Considereu que la societat actual encara pateix algun tipus de repressió?
Desfilada militar al Parc de la Ciutadella de Barcelona. (Font: ¹ ).

Notes:
1 Font: El franquisme a Catalunya (1939-1977). Vol. 5. La repressió franquista. Barcelona: Edicions 62, 2007. Pàg. 161.

9. Activitat final

9.1. El vocabulari 

Durant el treball heu llegit, escrit o escoltat aquestes paraules. A més d’utilitzar-les correctament, heu de conèixer bé el seu significat.

  1. Relacioneu aquestes paraules amb les definicions que els corresponen:
Consell de Guerra                   Deportació                              Depuració
Desterrament                          Embargament                         Exili
Refugiat/refugiada                  Repressió

9.2. Les fonts de la història

Per realitzar aquest treball heu consultat els principals tipus de fonts que s’utilitzen per fer un treball històric.

  1. Indiqueu un exemple de cadascun d’aquests fonts que hagueu utilitzat o consultat en fer aquest treball. Feu la cita correctament: nom del document, data, d’on s’ha tret, sempre que sigui possible. En els exemples de font escrita, oral i iconogràfica indiqueu també si són primàries o secundàries.

9.3. Elaboració d’un breu vídeo

A l’inici d’aquest treball heu dividit la classe en cinc grups. Cadascun dels grups heu escollit un aspecte de la repressió. També, heu confeccionat una fitxa biogràfica sobre la situació que tenien, abans de la Guerra Civil, els personatges proposats.

Ara és el moment d’esbrinar què els va passar en acabar la guerra, quin tipus de repressió van patir posteriorment i com els va afectar tant a ells com a les seves famílies.

Amb tot el que ara sabeu, podreu relacionar les vivències dels personatges amb la informació que teniu sobre el tipus de repressió que van patir. De manera que les seves històries concretes permetin entendre i explicar la repressió franquista.

L’objectiu d’aquesta activitat és elaborar un vídeo (d’uns 5 minuts) que sintetitzi la informació més rellevant que heu obtingut i que cregueu que pot ser d’interès per mostrar als vostres companys.

Estructura i confecció del vídeo

Ha de constar d’aquestes parts:

    • Una introducció que expliqui els trets més rellevants del tipus de repressió que heu triat (camps de concentració, empresonaments, depuració, exili…).
    • Una explicació de la biografia dels personatges i la repressió que van patir.
    • Una valoració final que mostri com la repressió va afectar les seves vides i la de les seves famílies.

Per confeccionar el vídeo heu de seguir els següents passos:

    1. Recerca de la informació. Consulteu l’enllaç corresponent que teniu a continuació. Hi trobareu un primer qüestionari que us ajudarà a preparar la introducció, i un altre sobre cadascun dels personatges amb uns enllaços que us facilitaran l’obtenció de la informació que necessiteu.
    1. Elaboració del guió del contingut del vídeo.
    2. Recerca i tria d’imatges o d’altres elements de suport.
    3. Realització de la filmació i de l’edició del vídeo.

Orientacions didàctiques

1. Introducció

Patir la repressió és una proposta didàctica adreçada a l’alumnat de 4t d’ESO, atès que el contingut que es treballa té relació fonamentalment amb el currículum de les Ciències Socials d’aquest nivell educatiu. L’activitat es pot portar a terme com una ampliació del contingut d’aquesta matèria, però també es pot realitzar en el marc d’un treball per projectes més general. Algunes de les activitats també es poden utilitzar a les classes d’Història de Batxillerat.

Aquesta proposta complementa “Viure la postguerra I” i “Viure la postguerra II” pel fet que en aquelles es treballen aspectes econòmics, socials i ideològics. Tanmateix, les tres es poden treballar per separat.

“Patir la repressió” té la voluntat de contribuir a la tasca de recuperació del passat i de la memòria històrica més recent. Amb aquesta vinculació entre passat i present es pretén que l’alumnat interpreti el present com a producte del passat, i comprengui que el futur és fruit de les accions actuals. També es pretén que l’alumnat desenvolupi la seva capacitat crítica envers el món que l’envolta i que d’aquesta manera pugui entendre més bé el món d’avui.

Així mateix, l’activitat pretén apropar l’alumnat a la recerca històrica i a la interpretació, l’anàlisi, la comparació i la crítica de les fonts de la història. A través del web memòria.cat, l’alumnat té fàcil accés a documents de fonts primàries i secundàries.

Encara que d’entrada “Patir la repressió” té molta documentació lligada a Manresa, totes les propostes tenen un contingut més ampli i poden ser utilitzades a qualsevol centre de Catalunya. La utilització de documentació sobre Manresa ens serveix d’exemple del que va passar arreu de Catalunya. Això no és incompatible amb el fet que el professorat pugui utilitzar o afegir altres fonts o documents històrics relacionats amb altres poblacions més properes a l’alumnat. Es més, a cadascun dels apartats hi ha activitats pensades per ser portades a terme des de qualsevol escola de Catalunya.

Per la manera com està dissenyada la proposta didàctica, es pot treballar en la seva totalitat o només parcialment. Es pot optar perquè l’alumnat realitzi totes les activitats o perquè només treballi uns apartats determinats, ja que cada bloc té entitat pròpia. De la mateixa manera es pot plantejar la possibilitat de fer únicament l’activitat relacionada amb  els personatges (presentació i vídeo final) si el professorat considera que els continguts ja s’han treballat a classe.

Aquesta proposta forma part del Projecte didàctic memòria.cat/edu, vinculat a l’Associació Memòria i Història de Manresa i al seu web memoria.cat.


2. Objectius

El conjunt d’activitats proposades pretenen proporcionar eines que facilitin i contribueixin a l’assoliment de les Competències Bàsiques de l’Educació Secundària, especialment de l’àmbit social. Igualment, permeten treballar de manera sistemàtica i rigorosa els procediments relatius als diferents tipus de fonts històriques. A més, volen incentivar el gust per la recerca històrica i proporcionar eines als estudiants en aquest sentit. I també, potenciar el treball en grup.

A nivell més concret els objectius bàsics són els següents:

  • Situar els esdeveniments en el seu context històric.
  • Analitzar quins eren els objectius i la finalitat de la repressió franquista.
  • Conèixer les diferents formes de repressió i les conseqüències que van tenir per a les persones que la van patir.
  • Aprendre a fer un treball de recerca de caràcter històric i a presentar les seves conclusions en forma d’un vídeo resum.
  • Valorar la importància dels documents primaris per facilitar la comprensió del que va significar la repressió.
  • Definir i emprar correctament el vocabulari històric i identificar les fonts de la història que s’han utilitzat.

3. Competències bàsiques de l’àmbit social

Competències bàsiques que es treballen en cada apartat.


4. Metodologia i orientacions didàctiques

Patir la repressió” pretén que l’alumnat es pugui situar en el que va significar la repressió i es pugui fer càrrec, en la mesura que és possible, de les conseqüències que aquesta va tenir per a la persones que la van patir i les seves famílies.

En general, el treball es pot realitzar en petits grups, tot i que algunes activitats és millor treballar-les amb tot el grup-classe i algunes altres s’hauran de fer individualment.

Caldria  disposar d’ordinadors o de tauletes a l’aula per poder consultar els webs que s’indiquen.

“Patir la repressió” té diferents personatges reals que van patir la repressió franquista com a fil conductor del treball. Són persones de Manresa sobre les quals es pot trobar molta informació al web memòria.cat. La vida d’aquestes persones i la repressió que van patir ens serveix per entendre totes les formes de repressió que va portar a terme l’Estat franquista. L’alumnat, dividit en petit grups, treballarà  una de les formes de la repressió a través de l’estudi de la vida de  diferents personatges. Com a activitat de síntesi  elaborarà  un vídeo resum.

A més,  el professorat pot proposar a l’alumnat que faci el treball sobre persones, vinculades a la seva població o comarca, que van patir  repressió i de les quals es pot aconseguir documentació.

A cada apartat hi ha diferents tipus d’activitats:

    1. Les activitats que ajuden a comprendre cada document i que es troben al final del mateix.
    2. Les activitats de síntesi al final de l’apartat 2 (Posant en marxa la repressió), que s’identifiquen amb aquest símbol.     
    3. Una activitat, al final de cada apartat, pensada perquè es pugui dur a terme amb la informació de què es disposi a cada poble o comarca. S’identifica amb aquest símbol.     
    4. Les activitats pensades per realitzar el vídeo resum final. Es troben a la presentació i a l’activitat final, i s’identifiquen amb aquest símbol.     

La intenció de l’activitat de presentació és mostrar diferents persones que van patir la repressió. S’agrupen en els següents apartats: els camps de concentració i els batallons de treballadors, els empresonaments, les execucions, la depuració i l’exili i la deportació. Cada grup d’alumnes ha de triar un apartat i confeccionar una fitxa biogràfica dels personatges corresponents.

Es recomana fer una lectura en veu alta a la classe de les activitats: “Un armari petit pintat de blanc”,  “Una recerca sorprenent” i “El cas de l’enginyer municipal”.

Per a l’activitat final de confecció d’un vídeo resum es donen totes les instruccions necessàries per dur-lo a terme, a l’apartat corresponent.


5. Avaluació

L’activitat sobre el vocabulari permet avaluar individualment si l’alumnat ha entès el vocabulari  que s’ha utilitzat.

L’avaluació de la proposta es fa a partir de valorar els vídeos realitzats.  Aquesta s’ha de fer tenint en compte si s’han seguit totes les instruccions que es donen per a la seva confecció: recerca de la informació, elaboració del guió del contingut del vídeo, recerca i tria d’imatges o d’altres elements de suport i realització de la filmació i de l’edició del vídeo. Finalment, també s’ha de tenir en compte si el vídeo consta d’una introducció que expliqui els trets més rellevants del tipus de repressió que cada grup ha triat, d’una explicació de la biografia dels personatges i de la repressió que van patir i d’una valoració final a tall de conclusió.


6. Altres recursos


Crèdits

Autors: Carme Botifoll Benasat, Jaume Esquius Jofré i Rosa M. Lóbez Rosell

Agraïments: Neus Montserrat Golsa

Manresa,  març de 2022


 

 

 

 

 

 

 

Taula de continguts

CONTINGUTS RELACIONATS




Buscar a tot memoria.cat

Espai educatiu del portal memoria.cat