Antonieta Feliu, una dona activa i compromesa.
❶ L’arribada a Manresa
Antonieta Feliu va néixer a Berga el 1896. Va créixer en una família de cinc germans, interessada en la cultura i a donar formació als seus fills. El seu pare era fuster ebenista i tenia un taller a la mateixa casa on vivien.
Entre els 21 i els 23 anys va passar algunes temporades a Barcelona amb el seu germà Ramon. Era una jove inquieta, i l’ambient que va viure a la ciutat i les tertúlies a les quals va assistir van despertar en ella idees catalanistes.
Es va casar amb l’empresari manresà Miquel Forn Prat, propietari de l’empresa Cristalleries Forn, i aleshores va anar a viure a Manresa, ciutat on va residir fins que va ser empresonada a Barcelona el gener de 1940. Amb aquest casament va passar a formar part de la burgesia manresana.
❷ La militància a Esquerra Republicana de Catalunya
Antonieta Feliu va ser la primera dona que es va afiliar a ERC a Manresa. La decisió d’afiliar-se a ERC li va suposar perdre algunes de les amistats que tenia entre la burgesia local, però en va poder fer de noves entre els homes i les dones de les classes més populars.
Amb l’aprovació del sufragi universal masculí i femení, establert a la Constitució aprovada el desembre de 1931, els partits poítics van començar a crear grups femenins dins el propi partit. Antonieta Feliu, juntament amb altres companyes, va estar al davant de la creació del Grup Femení d’ERC a Manresa i també als pobles de la comarca del Bages.
Va ser una militant molt activa i una de les poques dones que en aquells moments va exercir càrrecs de responsabilitat en el partit a nivell local. Va formar part del Comitè Polític, de la Junta Directiva i de la Comissió de Cultura. També va ser la presidenta del Comitè Femení Propresos.
Entre 1933 i 1936 va participar en molts actes i en mítings electorals tant a Manresa com als pobles de la comarca. Era una persona culta i una bona oradora.
A nivell de la ciutat va ser vocal de la Junta d’Assistència Pública de Manresa. I la seva tasca cultural va ser important.
❸ Els articles a la premsa manresana
Antonieta Feliu va escriure nombrosos articles a la premsa manresana durant els anys de la República. En aquell moment les dones tot just començaven a ser presents a la premsa com a articulistes.
Van ser un total de quaranta-quatre articles que es van publicar al diari El Dia de Manresa. La majoria eren de temàtica política i social, però també va escriure sobre viatges, cultura, temes femenins o sobre les activitats del Grup Femení d’ERC a Manresa.
Bona part dels seus articles els va escriure els mesos anteriors a les eleccions de 1933, en les quals les dones van poder votar per primera vegada.
Tot i ser una gran defensora del dret a vot de les dones, creia que aquestes estaven massa influenciades pels homes i per l’Església. Considerava que el problema de les dones era la manca de cultura i de criteri propi. En els seus articles les animava a llegir i a tenir criteri propi.
(…) Avui dia no votaríem per convicció, sinó per coacció. Les que tindrien el marit, promès o germà d’idees esquerristes, votarien per a les esquerres, i si professessin ideals de dretes, votarien per a les dretes. (…)
Il·lustrem-nos, doncs, políticament, desconfiem de qui ens aconsella que només hem d’assabentar-nos de la seva premsa. (…)
De la mateixa manera que digerim amb el nostre estómac, i caminem amb els nostres peus, pensem també amb el nostre cervell, no amb el dels altres; en votar per primera vegada, totes hem de saber que complim un deure de ciutadania. (…)
(Un compàs d’espera. Diari El Dia, 09/05/1932. Font: web memoria.cat/antonieta-feliu).
Són especialment interessants la sèrie de sis articles que va escriure el 1935 amb el títol Visitant els presidis d’Espanya, sobre el viatge que va fer amb altres persones, per visitar el president Lluís Companys i els consellers i polítics empresonats a causa dels fets del 6 d’octubre de 1934.
Alguns d’aquests articles constaran com a proves en contra d’ella en el judici sumaríssim que patirà després de la guerra.
❹ El salvament de la Seu de Manresa
Amb l’esclat de la Guerra Civil, i fruit de la situació revolucionària del moment, el Comitè Revolucionari i Antifeixista de Manresa va decidir enderrocar les esglésies de la ciutat. Malgrat que es van acabar enderrocant set esglésies importants, es va aconseguir salvar la basílica de la Seu.
En un context molt difícil, l’any 1936, Enriqueta Feliu va ser una de les persones que va defensar públicament el salvament de la Seu de Manresa.
L’1 d’octubre de 1936, l’alcalde de la ciutat Francesc Marcet va publicar a la premsa local una carta oberta en la qual demanava al Comitè Antifeixista i a totes les organitzacions artístiques, obreres i polítiques de la ciutat el seu esforç per a salvar l’edifici de la Seu.
El dia 5, Antonieta Feliu, com a presidenta de la comissió de Cultura d’ERC, va donar suport obertament a l’alcalde Francesc Marcet en la seva crida. Va ser una de les primeres persones a fer-ho. En els dies posteriors s’hi van manifestar també a favor nombroses organitzacions i entitats.
❺ L’empresonament i el consell de guerra
Quan va acabar la guerra, conscient del perill que corria, se’n va anar a viure a Barcelona. Malgrat això, el 27 de setembre de 1939 la van detenir i la van portar a Manresa, on hores abans havia estat detingut també el seu marit.
Van ser acusats de ser d’ERC i de la seva activitat política, a més d’altres acusacions. El seu marit va ingressar a la presó i ella, a causa del seu delicat estat de salut, va quedar en llibertat vigilada. Però, el 20 d’octubre va ser empresonada a la presó de Manresa i, uns dies més tard, el seu marit va quedar en llibertat.
El 10 de gener de 1940 va tenir lloc a Manresa el judici sumaríssim contra ella acusada de la seva activitat a favor de la República. Va ser condemnada a sis anys i un dia de presó i traslladada a la presó de dones de les Corts de Barcelona.
El 1941, el seu marit va aconseguir que diverses persones de dretes declaressin per escrit a favor d’ella al·legant que les motivacions de la seva activitat eren de caràcter humanitari i cultural, que era catòlica i que s’havia arriscat intervenint en el salvament de la Seu de Manresa.
El director de la presó va consultar l’alcalde de Manresa, que va manifestar que no veia cap inconvenient perquè se li concedís la llibertat condicional, però sí perquè tornés a Manresa.
Finalment, el 10 de febrer de 1942 va sortir de la presó en llibertat condicional. A causa del seus problemes de salut agreujats a la presó, va haver d’estar ingressada durant dos mesos en una clínica de Barcelona.
L’Antonieta Feliu es va quedar a viure a Barcelona i ja no va tornar més a Manresa. Tot i que durant el franquisme es va allunyar de la política i no va militar en cap partit, sí que va organitzar reunions i trobades culturals clandestines a casa seva.
Va morir a Barcelona l’1 d’abril de 1968.
Antonieta Feliu va defensar amb veu decidida les seves conviccions feministes i republicanes.
Fa pocs mesos memoria.cat ha publicat un interessant web que aprofundeix en la seva personalitat i posa de manifest la importància de la seva figura a Manresa durant els anys de la República.
Més informació:
Web Antonieta Feliu i Miró (1896-1968). Activista republicana.
Web Dones manresanes. Guerra civil i repressió.
Web La República a Manresa en un clic (1931-1936).
Web La repressió franquista a Manresa en la veu de les víctimes.
Web Manresanes que han fet historia.
Web El salvament de la Seu de Manresa, l’any 1936.