En aquest apartat podeu gaudir d’una entrevista en format vídeo a Rosa Cuitó Amat, neboda de Joaquim Amat-Piniella. L’entrevista va tenir lloc l’11 de juny de 2010 a La Sènia, a casa del seu cosí germà, Marcel Amat, fill de Joaquim Amat-Piniella. L’entrevista està desglossada en 16 fragments.
Rosa Cuitó Amat (Manresa, 1929) és filla dels manresans Josep Cuitó Palat i Anna Amat Piniella, germana del gran escriptor. El seu testimoni té un gran valor per la importància dels seus records i per la seva proximitat envers el seu tiet, amb qui tenia molt bona relació.
“Molt simpàtic, molt carinyós amb mi”
La Rosa Cuitó Amat conserva molts records del seu oncle sobretot de la infància. El descriu com “molt simpàtic i molt carinyós amb mi, com si fos un germà, era alegre, era alegre”. Evoca especialment els Nadals, quan l’Amat es disfressava de Pare Noel. Ella, de petita, no sabia que aquell Pare Noel era en realitat el seu tiet.
Amat li va dir que “no em podia imaginar les coses que passaven en un camp de concentració”
Després, però, va venir la guerra i la deportació. “Va arribar [de Mauthausen] molt matxacat. Estava bastant derrotat”, explica. “Va tenir molta mala sort”. Recorda una carta de l’Amat on li deia que “no em podia imaginar les coses que passaven en un camp de concentració”. Li havia parlat de diverses vivències, com el risc d’anar al lavabo al vespre i, en tornar, trobar ocupat el lloc on dormir al terra. També li havia explicat com el seu amic Josep Arnal, “que feia dibuixos pornogràfics per als nazis”, el va poder ajudar a sobreviure facilitant-li menjar quan “ja començava a inflar-se” per la desnutrició.
Records dels seus avis
La Rosa conserva igualment records dels seus avis, Joaquim Amat i Palà i Concepció Piniella i Blanqué, dues persones molt conegudes a Manresa. A casa seva havia rebut classes de piano i escoltaven Wagner. “Eren uns avis instruïts” que organitzaven petits concerts els diumenges. Explica també que l’avi havia muntat un petit cinema domèstic i que la seva àvia, gran artista, creava tapissos de grans dimensions.
L’esclat de la guerra
Recorda amb claredat el 19 de juliol de 1936, perquè era el dia que la família havia de començar un mes de vacances a Llafranc. El cotxe, però, va ser requisat i van haver de tornar a Manresa en tren. Per por de la repressió de la rereguarda republicana, Josep Cuitó, que era fill de l’empresari tèxtil Ramon Cuitó Manuel, va marxar de Manresa. D’aquells anys la Rosa té molt presents el xiulet de les bombes, l’estada als refugis antiaeris i la fam: “Teníem gana i no teníem menjar”.
Trasllat a Cabezón de la Sal
Amb la victòria del general Franco, el seu pare va tornar a Manresa, però al cap de poc tota la família —inclosa l’àvia, Concepció Piniella— es va traslladar a viure a Cabezón de la Sal, on Josep Cuitó participava en la revitalització de la coneguda fàbrica Textil Santanderina, encara existent avui dia, i de la qual el 1945 obtindria el cent per cent de les accions.
Profundes divergències polítiques entre cunyats
Segons la Rosa, entre els cunyats Josep Cuitó i Joaquim Amat hi havia discussions polítiques molt dures, per la ideologia franquista de Cuitó i la republicana de l’Amat, dos pols totalment oposats. Tot i això, explica que abans que l’Amat marxés a França, Cuitó li va oferir feina a la fàbrica, però ell la va refusar.
Ho feia tot pels ideals
“De vegades tinc remordiments perquè crec que no vam fer tot el que hauríem pogut fer per ell”, confessa la Rosa, que defineix el seu oncle com “una persona molt inquieta i amb moltes ganes de canviar el món”, un home d’ideals: “Ell ho feia tot per idealisme, ni per diners ni per res”.
La passió per la música
La Rosa Cuitó va viure molts anys a Amèrica. En tornar, sempre que anava a Barcelona visitava el seu oncle. Confirma la passió que l’Amat sentia per la música: cada vegada que ella viatjava a Anglaterra —s’havia casat amb un anglès—, ell li demanava que li portés discos que aquí no es trobaven.
Donació a Manresa del panteó familiar
Rosa Cuitó Amat va ser notícia el desembre de 2013, quan va fer donació a l’Ajuntament de Manresa del panteó de la família Cuitó-Amat, on reposen els seus familiars. Feia pocs dies, el 29 de novembre, que s’hi havia traslladat des del Cementiri de Collserola les despulles de Joaquim Amat-Piniella i les de la seva segona esposa, Maria Fernández Garry. Amb aquesta donació l’espai del panteó es va convertir en lloc de memòria històrica i va passar a formar part del patrimoni col·lectiu de la ciutat de Manresa.
ENTREVISTA A ROSA CUITÓ AMAT
Data de l’entrevista: 11/6/2010
Preguntes: Joaquim Aloy
Càmera: Blai Tomàs Bracquart
Edició: Àngel López Tormes
