El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959)

La persecució de la llengua catalana

Text introductori

Prohibició que els funcionaris parlin català

 

5/08/1940: circular del Govern Civil de Barcelona sobre “El uso del idioma nacional en todos los servicios públicos”, d’acord amb el que disposa el BOP del 31 de juliol de 1940. S’hi proclama l’espanyol com a únic idioma vàlid per a la vida pública, alhora que relega els idiomes “regionals” a la vida privada. La primera disposició assenyala que "todos los funcionarios interinos de las Corporaciones provinciales y municipales de esta provincia, cualesquiera que sea su categoría, que en acto de servicio, dentro o fuera de los edificios oficiales, se expresen en otro idioma, que no sea el oficial del Estado quedarán ‘ipso facto’ destituidos, sin ulterior recurso". Al document, s'hi poden veure les signatures de tots els funcionaris de l’Ajuntament de Manresa, ja que es van veure obligats a firmar-ne l’enterado. Alguns funcionaris del cos de guardias de paseo signen amb l’empremta dactilar per no saber escriure. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

       

Agost de 1940: telegrama del Govern Civil en què demana a l’alcalde de Manresa si ha fet firmar a tots els funcionaris i treballadors municipals l’enterado de la circular sobre l'ús de l’idioma espanyol. Resposta de l’alcalde en què confirma al governador civil que ha fet signar a tots els funcionaris i treballadors de l’Ajuntament la circular relativa a l’ús del “único idioma nacional en actos de servicio”.

Torna a dalt

Prohibició de retolar en català el bar "Els Tranquils"

Abril de 1943: instància adreçada a l’alcalde de Manresa per Josep Dedeu Sensada, propietari del bar “Els Tranquils”, en què demana poder instal·lar un rètol amb la inscripció “Tranquils”. S’hi adjunta el croquis del rètol amb el nom del bar “Tranquils”. Resposta de l'alcalde Domènec Prunés en què li denega la petició. (Arxiu Municipal de Manresa)

Torna a dalt

Altres

     

"Butlletí d’ingrés" al Consell Local de 1ª Ensenyança, de l'època republicana, amb les inscripcions franquistes “¡Viva España!” i “¡Arriba España!”. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

     

14/7/1942: carta del jefe local de FET y de las JONS. Comunica a l’alcalde que s’ha rebut alguna notificació de la Jefatura Provincial de Propaganda que informa que es fan representacions teatrals en català en algunes localitats de la província. L’insta a posar-ho en coneixement del governador civil per poder aplicar les mesures sancionadores pertinents. (Arxiu Municipal de Manresa)

Torna a dalt

Text introductori

Des del seu inici, la dictadura comportà la supressió de la democràcia i les llibertats, tant individuals com col·lectives. A Catalunya, el règim franquista va abolir la Generalitat, el Parlament i l’Estatut d’Autonomia. Igualment, va prohibir el català i qualsevol altra expressió dels símbols nacionals catalans.

La dictadura franquista es fonamentava en l’exaltació personal del general Franco i en un exacerbat nacionalisme espanyol, de matriu castellana. En aquest sentit, volia esborrar qualsevol altre tipus de manifestació cultural i lingüística que no fos la seva oficial. Aquesta uniformització encaixava en la seva visió política, reduccionista i excloent, de la "unidad de España".

Així, doncs, el govern franquista va imposar una espanyolització en tots els àmbits de la vida oficial i quotidiana. Això va comportar una sistemàtica persecució contra la llengua catalana, amb la voluntat de fer-la desaparèixer.

En aquest apartat podrem veure una sèrie d'exemples concrets d'aquesta política premeditada d'anorreament de la personalitat nacional de Catalunya, de la qual la llengua era la més viva expressió popular. N’és un exemple la prohibició, controlada per Falange, de representar obres teatrals en català o bé l'obligació de retolar en castellà el noms de tots els establiments industrials i comercials, cosa que implicava denegar la petició del propietari del cafè "Els Tranquils" de poder mantenir escrit d'aquesta manera el nom del seu negoci.

Punt i a part mereix, l'any 1940, la circular del Govern Civil de Barcelona sobre "El uso del idioma nacional en todos los servicios públicos", en què es proclama l'espanyol com a única llengua vàlida per a la vida pública i la destitució de tots aquells funcionaris que no utilitzin exclusivament el castellà. Això comportà que tots els funcionaris de l'Ajuntament de Manresa haguessin de signar l'enterado d'aquest document, cosa que els obligava a atendre el públic sempre en castellà. En cas contrari, serien immediatament destituïts.

Torna a dalt