El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959)

Homenatges i condecoracions franquistes

Text introductori

Creació i reglament de la medalla de la ciutat (1942-43)

 

Un dels instruments més habituals que feien servir els municipis per distingir personalitats destacades del règim eren les medalles. Manresa no va ser una excepció. L’Ajuntament va redactar un reglament i un protocol per tal d’establir-ne els criteris de concessió. Figures destacades del franquisme van rebre aquesta distinció.

Medalla d'or de la ciutat a José Antonio Girón de Velasco, que visita Manresa (1943)

Medalla d'or de la ciutat al general Franco (1947)

Medalla d'or de la ciutat al governador civil Acedo Colunga (1952)

Medalla d'or al ministre d'Educació Joaquín Ruiz Giménez (1952)

Medalla de bronze de la ciutat als ex-combatents de la "Centuria Audina" (1955)

Medalla d'or al president de les Corts Espanyoles Esteban Bilbao (1957)

Medalla d'or de la ciutat i nomenament de fill adoptiu al General Despujol (1957)

Medalla de la ciutat al banderí d'ex-combatents de la "División Azul" (1958)

Homenatges a Julio Pérez Salas, "liberador" de Manresa

Nomenament com a fill adoptiu de la ciutat (1940)

Lliurament d'una placa de la Creu Roja (1943)

Assistència a l'acte de nomenament de fill adoptiu de Tudela (1946)

Lliurament del sabre d'honor (1948)

Altres homenatges i nomenaments

Text introductori

En el marc de la glorificació propagandística de la dictadura, una altra constant fou la dels homenatges, felicitacions i lliuraments de medalles de la ciutat a personalitats del règim amb els quals calia quedar bé.

Així, dins el context de la misèria de la postguerra dels anys 40, el juny de 1943 l'alcalde Montardit creà la medalla de la ciutat i aprovà la concessió de la medalla d'or al mateix Franco. Amb aquesta finalitat, l'Ajuntament demanà aportacions voluntàries d'or. La medalla no li fou lliurada al dictador fins al 1947 per part del aleshores alcalde Prat Pons, qui lloà la "designación Divina" que havia permès guanyar la guerra al dictador.

Cronològicament, el juliol de 1943, el primer a rebre una medalla d'or de la ciutat fou José Antonio Girón de Velasco, ministre de Treball i Delegado Nacional de Excombatientes. Els excombatents manresans (del bàndol franquista, naturalment) també van rebre -o bé els seus familiars, en el cas d'aquells que havien mort al front- la corresponent medalla, tot i que de coure.

Els anys 50 altres càrrecs importants del règim que reberen la distinció foren el governador civil de Barcelona Felipe Acedo Colunga, el ministre d'Educació Joaquín Ruiz-Giménez i el president de les Corts Espanyoles Esteban Bilbao qui, a més, rebé el títol de fill adoptiu de la ciutat.

Altres homenatges significatius foren el del "liberador de Manresa", el tinent coronel Julio Pérez Salas, també declarat fill adoptiu. El 1948, amb motiu del seu ascens a general, rebé un sabre d'honor de part del consistori manresà.

Finalment, en el decurs d'aquells anys es reteren també diversos homenatges a dirigents i industrials locals i autoritats eclesiàstiques i militars. Cal ressenyar el que es tributà al general José de Arjona, qui sorprengué amb un encès elogi a Catalunya i a la població catalana, en contraposició a la injusta enveja que, segons ell, despertava entre els habitants d’altres punts d’Espanya.

Tornar a dalt