El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959)
Celebracions franquistes
El "18 de julio", aniversari del "Alzamiento"
El monument a "los caídos"
Actes per celebrar la "liberación" de Madrid i la fi de la Guerra
El "Dia de la Victória"
Fiesta de la "liberación" de Manresa
El "Día del Caudillo"
El "Día de los caídos". Aniversari de la mort de José Antonio
El "Día de la Província"
Text introductori
La dictadura franquista mai no va voler una reconciliació ni política ni social, un cop acabada la Guerra Civil. Al contrari, va imposar la seva victòria a tothom i no va demostrar clemència ni compassió envers els vençuts i llurs famílies.
Aquest fet fou una constant en totes les ostentoses celebracions públiques de les seves commemoracions.
En aquests actes propagandístics, doncs, la veritat històrica es tergiversava, fins al punt de convertir un violent aixecament militar contra el govern democràtic i legítim de la República -i que va ser la causa d'una cruenta guerra civil-, en un acte heroic i altruista executat, sempre segons la versió oficial, només pensant en el presumpte benefici de la població.
Una població que, d'una manera o altra, quedava obligada a participar en aquestes celebracions: des de la paternalista "paga doble" del 18 de juliol, certament benvinguda en uns temps de penúria, fins als tocs de les sirenes de fàbriques i comerços, tot passant per desfilades, himnes, misses i tota mena de litúrgies glorificadores de la figura del dictador.
Tot plegat, en el decurs de commemoracions oficials com ara la de la Liberación de la ciutat (24-1), el Día de la Victoria (1-4), de los Caídos (20-11), del Caudillo (1-10) ...
