Web de

Joaquim Amat-Piniella

Escriptor i intel·lectual manresà (1913-1974)

"foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses
em van saber dir del que havia significat l'infern nazi". (Montserrat Roig)

Seleccionats els finalistes del Joaquim Amat-Piniella 2012

Dades: 
30/11/2011

"El mar de la tranquil·litat", de David Castillo, "Memòries d'un somni", d’Amadeu Cuito, "Rius paral·lels", de Jordi Estrada i "A la intempèrie", de Patrícia Gabancho són les obres seleccionades

 

Han estat seleccionades les quatre obres finalistes que optaran al dotzè Premi Joaquim Amat-Piniella, destinat a reconèixer una obra publicada que se centri o reflecteixi algun dels moviments socials contemporanis. La cerimònia de lliurament tindrà lloc a Manresa el dia 22 de febrer del 2012.
 

El mar de la tranquil·litat, de David Castillo (Ed. Proa)
Novel·la que combina la crònica d'una època (els anys setanta) i un món (els barris barcelonins de Vallcarca, el Coll i el Carmel), amb la història d'un “fracassat” que hi torna. Amb una trama centrada en l'ambient i els personatges (especialment en la seva relació d'amistat) més que no pas en l'acció, David Castillo construeix un retrat sòlid d'un barri que ell coneix bé, d'uns joves que, com diu la primera frase, “encara no érem capaços de diferenciar l'avorriment de la tristesa”. És el retrat (i la reivindicació), també, d'una Barcelona “que no surt a les guies turístiques” i que entronca amb una certa tradició literària que fins ara potser s'havia expressat més en castellà
 

Memòries d'un somni, d'Amadeu Cuito (Ed. Quaderns Crema)
Advocat i economista, Amadeu Cuito pertany a una família fortament compromesa amb la cultura i la política catalanes, amb un pes de gran rellevància en el nostre passat recent. Exiliat a França de ben petit, ens parla dels anys d'ocupació alemanya, de les vicissituds de l'exili, tant a Perpinyà com a París. Alumne d'un dels grans col·legis de la capital francesa i de la seva universitat, participa en els debats intel·lectuals i polítics que l'agiten. Plenament integrat en la vida francesa, però amb freqüents viatges a Catalunya, passa a formar part del moviment antifranquista de la mà de Josep Pallach. En acabar la carrera, es trasllada als Estats Units. Més tard, a partir de 1962, entra en contacte amb els principals protagonistes de l'oposició espanyola. Seran anys d'apassionada activitat política, que són repassats en aquest llibre per un escriptor de talent que no renuncia a una visió personal dels esdeveniments que li ha tocat viure.
 

Rius paral·lels, de Jordi Estrada (Ed. L'Albí)
Primera novel·la del manresà Jordi Estrada, una ficció lírica sense pretensions estrictament biogràfiques que aconsegueix, però, evocar a cada pàgina l'alè poètic de Màrius Torres. Rius paral·lels no és una reconstrucció fidel dels últims dies del poeta sinó, sobretot, una ficció literària sobre l'amor i la mort, sobre l'amistat i la gelosia. Un relat commovedor i sòlid, que parla d'un home que, envoltat de mort (a causa de la malaltia i també de la guerra) aconsegueix sobreviure en la poesia. És una novel·la sobre la mort, però també sobre l'alegria de viure gràcies a l'amor i l'amistat. Jordi Estrada s'ha submergit en la vida i l'obra de Màrius Torres, ha investigat sobre tot de nocions mèdiques relacionades amb la tuberculosi i ha estat capaç de recrear, amb versemblança i fidelitat, la vida quotidiana en un sanatori antituberculós durant la guerra civil i a principis dels anys quaranta.
 

A la intempèrie, de Patrícia Gabancho (Ed. Columna)
És una crònica memorialística de la Transició. L'any 1976, Patrícia Gabancho acabava d'arribar a Catalunya des de l'Argentina. Era jove, extremadament radical i, en el seu cas, també independentista. Durant els tres anys que s'escolen fins al referèndum de la Constitució de 1978, va militar en un petit partit i això li va permetre viure en primer pla la transició a Catalunya, participant de tots els organismes unitaris i de l'organització d'esdeveniments històrics, com ara la manifestació de la Diada del 1977. En aquest llibre, Gabancho desmunta mites, explica com la Transició va ser un projecte contrari a les aspiracions de Catalunya i dóna una visió crítica i fascinant d'uns anys fundacionals. Quan va acabar aquest procés, l'any 1978, va escriure una memòria que recupera ara.