Web de

Joaquim Amat-Piniella

Escriptor i intel·lectual manresà (1913-1974)

"foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses
em van saber dir del que havia significat l'infern nazi". (Montserrat Roig)

Manresa incorpora Amat-Piniella a la Gal·leria de Manresans Il·lustres

Dades: 
28/03/2004

Maria Palau. Manresa
http://www.elpunt.cat/

 

L'Ajuntament de Manresa va recordar ahir divendres la figura de Joaquim Amat Piniella i va incorporar un retrat seu, obra de l'artista Josep Barés, a la Galeria de Manresans Il·lustres.

Amat Piniella s'ha convertit en el 24è manresà il·lustre. L'Ajuntament va engegar aquesta galeria de personatges clau en la història de la població el 1901. L'acte va ser presidit pel president del Parlament, Ernest Benach, i forma part d'un seguit d'iniciatives que està impulsant el consistori bagenc des dels anys 80 per recuperar i treure de l'oblit Amat Piniella.

Coincidint amb aquest homenatge, dimarts que ve a dos quarts de nou del vespre es presentarà la biografia d'Amat Piniella, que ha escrit David Serrano (Premi d'Assaig Antoni Esteve, concedit per Òmnium Cultural, i premi Recerca, atorgat per la Institució de les Lletres Catalanes) al Centre Cultural del Casino de Manresa.

Amat Piniella va ser el fundador d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a Manresa i, després de la proclamació de la República, va ser secretari particular de l'alcalde Francesc Marcet. El 1936, va decidir incorporar-se voluntàriament a l'exèrcit i va ser un dels primers reporters de guerra de l'Estat, i va publicar articles en la premsa local. Es va exiliar a l'Estat francès i va viure l'horror nazi al camp de Mauthausen del 1941 al 1945. Ja alliberat, exiliat a Andorra, va transcriure els poemes reunits a Les llunyanies, peces escrites durant l'exili. A partir del 1946, instal·lat a Barcelona -no el van deixar tornar mai més a Manresa-, va anar publicant diverses novel·les, com ara El casino dels senyors, Roda de solitaris i La pau a casa. Cap d'aquestes obres no va superar K.L. Reich. La primera obra l'havia publicada el 1933: Ombres al calidoscopi va ser el llibre més venut en la diada de Sant Jordi d'aquell any. El 1966 va aparèixer la seva darrera obra, de caire existencialista, La ribera deserta.