Web de

Joaquim Amat-Piniella

Escriptor i intel·lectual manresà (1913-1974)

"foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses
em van saber dir del que havia significat l'infern nazi". (Montserrat Roig)

Les 2 versions diferents de K.L. Reich

Existeixen dues edicions catalanes diferents de K.L. Reich. L'una és la que va publicar Club Editor l'any 1963. L'altra, la publicada per Edicions 62 l'any 2001. Aquesta darrera es basa en el text inicial escrit per Amat-Piniella el 1945-46, però que va restar impublicada.

Tanmateix, al llarg dels 17 anys que disten entre l'escriptura del primer mecanoscrit i el moment en què apareix publicada la novel·la, Amat-Piniella haurà anat modificant el text sobretot pel que fa a qüestions d'ortografia, sintaxi i registre de llenguatge. L'autor elimina també alguns fragments, fins que considera que la novel·la ha assolit la versió definitiva. KL Reich surt primer publicada en traducció al castellà, a l'editorial Seix Barral, gràcies a l'interès del seu amic Carlos Barral, i molts pocs mesos després, en la versió original catalana, aquesta vegada de la mà de Joan Sales i Club Editor.

És ben sabut que, per normal general, un manuscrit es modifica diverses vegades fins que l'autor no el dóna per vàlid. En el cas de KL Reich, i com passava amb tots els textos escrits de l'època, va haver-se de presentar diverses vegades a censura abans no va ser validat. Aquesta circumstància ha fet creure que KL Reich havia sortir escapçat per la censura, sense tenir present que bona part de les modificacions havien estat fruit d'una decisió de l'autor. Malgrat tot, un autor que escriu sota una règim dictatorial es veu obligat a ponderar les seves decisions per poder especular entre el que és possible i el que no ho és. En el cas de KL Reich, a més, i tenint en compte que es tracta d'una novel·la testimonial, no és arriscat pensar que l'autor va haver de mesurar les condicions de recepció i la manera com certes perspectives ideològiques presents en la novel·la podien ser rebudes en determinats cercles.

Joaquim Amat-Piniella va eliminar certs paràgrafs, quatre blocs concretament, decisió que no podem atribuir netament a un fet de censura. L'únic text impublicable va ser la introducció inèdita, que no va arribar mai a presentar a censura, segurament per evitar represàlies per part del règim, que haurien pogut arribar fins a la privació de llibertat, i que, d'altra banda, tampoc no recull la versió d'Edicions 62.

Per tant, per als especialistes és evident que les dues versions són de gran interès, ja que permeten efectuar comparacions i apreciar com evoluciona el text. Tanmateix, la versió que Amat-Piniella va treballar més i que podem considerar com a definitiva és la de 1963, publicada per Club Editor.

Tant de bo ben aviat puguem veure estudis comparatius de les dues edicions, fruit d'un treball d'anàlisi textual. L'obra de l'Amat-Piniella hi sortirà guanyant.