Web de

Joaquim Amat-Piniella

Escriptor i intel·lectual manresà (1913-1974)

"foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses
em van saber dir del que havia significat l'infern nazi". (Montserrat Roig)

La introducció, un document excepcional

Joaquim Amat-Piniella va escriure una primera introducció a l’obra –que no s'ha publicat encara en llibre- que té un valor extraordinari. És un document antifeixista de primer ordre, un text excepcional, colpidor i plenament actual. L'autor hi mostra decididament el seu esperit republicà i antifeixista i hi acusa directament la "tríade de criminals" formada per Franco, Pétain i Hitler de ser els culpables de l’holocaust, bo i afirmant categòricament que en aquella Europa els antifranquistes no tenien altre lloc que "un pot de cendres".

És, sens dubte, la introducció que Amat hauria volgut publicar si això hagués estat possible, però era absolutament impensable que un text de denúncia tan clara i directa del feixisme es pogués publicar no ja els primers anys de la dictadura franquista, sinó mentre visqués Franco. Fins i tot la seva presentació al censor hauria pogut tenir greus conseqüències per a ell. Conscient, per tant, que no el presentarà a censura, Amat s’hi esplaia obertament: qualifica el feixisme de “crim monstruós de lesa humanitat” i afirma coses com aquestes:

 

l’únic delicte dels milers de malaurats que foren executats amb la més terrible de les morts, no era altra que llur lleialtat a la República espanyola durant la nostra guerra civil

“Franco no havia volgut reconèixer-los com a súbdits, i Pétain es negà a considerar-los voluntaris a la defensa de França. Només Hitler els admeté per a devorar-los en el secret dels seus forns crematoris. Tríade de criminals, responsables tots tres de la mort espantosa de 5.500 germans nostres a través de totes les tortures imaginables! Responsables també d’un esclavatge de quatre anys i mig suportat pels supervivents en condicions inhumanes! Ni Franco, ni Pétain, ni Hitler, no oblidaven que eren els espanyols els qui, primer que ningú, havien plantat cara al feixisme internacional. A “la nova Europa” forjada amb sang innocent, devastacions i misèria, els espanyols anti-franquistes no tenien altra plaça que la d’un pot de cendres...

Per si no n’hi havia prou amb les víctimes de la guerra civil, amb els assassinats pel falangisme, amb els centenars de milers que es podrien a les presons i camps espanyols, amb el paper gloriós dels voluntaris als exèrcits aliats i amb les sofrences pròpies de l’exili en la massa dels desterrats, els nostres milers de morts a les terres hostils del Reich constitueixen l’exponent més segur de l’esforç peninsular a la causa de la llibertat”.

 


La impossibilitat de publicar aquesta introducció, que reflectia exactament el pensament d’Amat-Piniella sobre el feixisme i l’holocaust, obligà l'autor a autocensurar-se i a redactar una nova introducció en què se suprimiren tots aquests paràgrafs i se suavitzaren moltes altres afirmacions. Aquí podeu comparar els dos textos.

Aquesta introducció va aparèixer dins la maleta que la família Amat-Piniella va donar a la ciutat de Manresa (concretament a la carpeta “Fragments de K.L. Reich suprimits”), després dels contactes que hi establiren els comissaris de l’exposició “Joves i Republicans. La República a Manresa (1931-1936)”, organitzada per l’Ajuntament de la capital del Bages. Els fulls de la introducció es van mostrar en una vitrina de l’exposició. Posteriorment el text es va publicar en un monogràfic de la revista “Dovella” dedicat íntegrament a l’exposició.

El diari “Avui” se'n va fer un ressò especial.