Web de

Joaquim Amat-Piniella

Escriptor i intel·lectual manresà (1913-1974)

"foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses
em van saber dir del que havia significat l'infern nazi". (Montserrat Roig)

Història d'una maleta. El fons personal de Joaquim Amat i Piniella

Amatpetita

Abans de morir, Joaquim Amat i Piniella (Manresa, 1913 - Barcelona, 1974) va llegar al seu fill Marcel una maleta on "sabia que el meu pare hi guardava papers seus i també sabia que, en arribar a un punt de la seva vida, els va desar completament".

A la foto: L'escriptor manresà amb el seu fill Marcel, a qui va llegar una maleta "plena de papers".

 

Per la família Amat la maleta tenia un valor sentimental molt especial ja que, d’alguna manera, reflectia l’ostracisme a què Joaquim Amat havia estat condemnat en tant que republicà i escriptor compromès amb el país, la llengua i la cultura: aquella maleta contenia l’equipatge d’un home desposseït de gairebé tot, fins i tot, durant l’internament en diversos camps d’extermini nazis, del dret a existir. Es comprèn, doncs, que tant el mateix Amat, primer, com després de mort, la seva família, conservessin aquest petit tresor amb tant de zel i intimitat, enfront d’unes circumstàncies d’hostilitat permanent. L’any 1974 el dictador encara vivia i la cuca, com tothom sap, va ser sobreviscuda pel verí d’un quant temps més.

L’arqueòleg que en va descobrir l’existència va ser el jove filòleg sabadellenc David Serrano, que l’any 1997, captivat per la personalitat i l’obra de l’escriptor manresà, va començar a treballar en una tesina, sota la direcció de Jordi Castellanos. Fou durant l’elaboració d’aquest estudi que Serrano va contactar amb el fill, resident a la Sénia, amb el qual van reobrir una maleta-calaix de sastre d’on va sortir a la llum els setanta-un poemes de Les Llunyanies (Columna-L’Albí) i el mecanoscrit original i complet del K.L.Reich, entre molts altres textos i documents.

Precisament, l’acte de presentació de l’edició de Les Llunyanies, l’únic poemari escrit en un camp de concentració, com recorda David Serrano, va coincidir amb l’homenatge que l’Ajuntament, en nom de la ciutat, va retre a l’escriptor amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de la seva mort. Per sort, aquest reconeixement no va ser flor d’un dia. El maig de 2000 va néixer el premi de novel·la social Joaquim Amat i Piniella i, tot seguit, va reaparèixer K.L.Reich (Edicions 62), ara en versió íntegre gràcies als papers de la maleta.

Aquesta roda de reconeixements indubtablement va predisposar la família d’Amat a la cessió de la petita gran herència a la ciutat que l’havia vist néixer i en la qual s’havia format com a home, polític i escriptor. La donació es va produir l’últim dia de l’any 2000, arran d’una entrevista amb l’historiador Joaquim Aloy, el qual, conjuntament amb Pere Gasol, preparaven l’exposició “Joves i Republicans”.

La visita que Joaquim Aloy va efectuar aquell 31 de desembre a Marcel Amat, tenia com a objectiu, a més de recollir impressions de primera mà, obtenir el manlleu de documentació personal, bàsicament cartes i fotografies, per incorporar-la a l’exposició. Una exposició, explica Joaquim Aloy, on “es pretenia reflectir l’ambient de Manresa durant la República i alhora contribuir al reconeixement d’unes persones valuosíssimes que la guerra civil va eclipsar per sempre més. I entre totes elles, Amat i Piniella reflectia com cap altra la història del nostre país”.

Van ser tres hores, afegeix Aloy, “de conversa intensa i emotiva a l’entorn d’una maleta plena de records”, després de les quals, Marcel Amat, receptiu al suggeriment de dipositar tota aquella documentació en un arxiu, a fi de preservar-la dels efectes del pas del temps així com d’una possible dispersió o pèrdua, aquell mateix vespre va confiar la maleta a Joaquim Aloy perquè, al seu torn, la lliurés a l’Arxiu Històric Comarcal de Manresa.

Actualment, aquest fons, degudament inventariat i catalogat, compta amb el Catàleg del fons personal Joaquim Amat i Piniella, elaborat per l’arxiver Jordi Torner i editat per l’Ajuntament, dins la col·lecció d’Inventaris i catàlegs de l’arxiu. Segons Torner, “la publicació d’aquests inventaris, instaurada el 1993, és en primer lloc un acte de reconeixement envers les institucions o les persones que efectuen la donació. Segonament, serveix d’instrument de control i, alhora, de mitjà d’accés a la informació”.

El catàleg inventaria un conjunt de 472 unitats arxivístiques, amb 27 fotografies. La documentació, compresa bàsicament entre els anys 1963 i 1966, dins un arc temporal més ampli i que abraça de 1923 a 1974, inclou cartes i fotografies personals, textos de creació literària (mecanoscrits d’obres teatrals, novel·les, reculls de contes...), correspondència amb escriptors o editors, orginals d’articles, impresos i publicacions.

Tot un gavadal d’informació que ha permès a David Serrano, autor d’una tesi sobre Amat i Piniella que llegirà properament, “recompondre el perfil biogràfic i literari de la persona i de l’escriptor”. Per això, segons Serrano, “el valor del llegat és global, perquè si bé els inèdits descoberts són d’una qualitat menor en relació als textos ja publicats, ajuden a contextualitzar l’obra i l’autor”. Quant als papers inèdits, Serrano és partidari d’anar-los publicant i així, amb el temps, poder disposar d’unes obres completes. Ramon Fontdevila, regidor de Cultura, és del mateix parer i no descarta “continuar col·laborant en la publicació de nous originals, tal com ja s’ha fet amb l’edició de Les Llunyanies i K.L.Reich”.

Del contingut de la maleta, Ramon Fontdevila, filòleg com en Serrano, remarca l’interès del mecanoscrit original de K.L.Reich, “el qual ha permès recuperar els fragments autocensurats i seguir el procés de depuració a què Amat va sotmetre la novel·la des que la va escriure, entre el 1945 i 1946, fins que va poder publicar-la, el 1963”.

Tant Ramon Fontdevila com Joaquim Aloy també destaquen l’interès de la introducció inèdita que el mateix autor havia preparat per a l’edició de K.L.Reich. Per a Joaquim Aloy, aquest text –publicat posteriorment a la revista Dovella- és “un al·legat de denúncia contra la barbàrie feixista, amb noms i cognoms. És un text colpidor, que reflecteix exactament el pensament d’Amat sobre l’holocaust”. Dit això, es comprèn que restés inèdita i enterrada al fons de la maleta ja que, a més d’altres veritats, un dels denunciats era el mateix general Franco.

Sense menystenir la importància de la resta del fons, Jordi Torner ressalta “l'interès de la correspondència que vincula Amat amb altres escriptors catalans dels anys cinquanta i seixanta, com Anna Murià, Rafael Tasis, Fèlix Cucurull, Joan Sales, Baltasar Porcel, Néstor Luján...” i, per damunt de tot, destaca el fet “que Marcel Amat hagi tingut la generositat de fer-ne donació a la ciutat”, gest que Jordi Torner presenta com a exemple a seguir. Comenta que “de fet, hi ha en perspectiva noves donacions, tant d’empreses com d’entitats i particulars”, que comprenen “tot tipus de documentació: llibres, papers, materials fotogràfic i fins i tot filmacions”.

Amb maleta o sense, la coincidència dels estudiosos és unànime a l’hora de considerar Joaquim Amat i Piniella com una persona amb una trajectòria política, cívica i cultural excepcional, raó per la qual el grup municipal d’Esquerra Republicana aquesta tardor en proposarà la incorporació a la Galeria de Manresans Il·lustres.