Web de

Joaquim Amat-Piniella

Escriptor i intel·lectual manresà (1913-1974)

"foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses
em van saber dir del que havia significat l'infern nazi". (Montserrat Roig)

El Teatre de Ponent rememora l’horror nazi amb una adaptació de ‘K.L.Reich’

Dades: 
14/03/2008

 

/ Vallès Oriental

El muntatge teatral, dirigit per Frederic Roda, dóna protagonisme a la paraula 

Granollers

Estefania Marin

La necessitat de compartir l’horror viscut per constatar que no va ser un malson empeny diversos personatges turmentats a trobar-se, cinc anys despres de sobreviure a un camp de concentracio. La reunio es el punt de partida de K.L.Reich, el nou muntatge del Teatre de Ponent basat en l’obra homonima i en bona part autobiografica de Joaquim Amat-Piniella. L’espectacle, dirigit per Frederic Roda i produït per Accés Teatre, dóna especial protagonisme al text, adaptat per Marina Martori. “És un obra de teatre document, teatre necessari. Val la pena que des de l’escena es recordin els capítols foscos de la història”, diu Roda.

L’adaptació teatral de K.L.Reich ha rebut el suport de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) i del Departament d’Educació de la Generalitat per a la producció i la distribució. “Resulta un projecte insòlit en què sumem recursos i esforços”, comenta el director. “Sabem, a més, que a l’estrena hi vindrà molta gent jove avisada pels seu centres docents. I hi vindrà per plaer”. Aquesta, de fet, va ser una de les condicions d’Educació a l’hora de pactar l’ajuda. “Els joves han d’acostumar-se a descobrir l’escena en horari de teatre, al seu temps lliure”.

Un testimoni escruixidor

La trobada amb què arrenca el muntatge és inexistent a l’obra original, però dóna peu a rememorar la commovedora història d’Amat-Piniella, un testimoni escruixidor de la brutalitat del nazisme. Sobre l’escenari, només tres actors (Òscar Intente, Víctor Álvaro i Armand Villén) encarnen els personatges principals de l’obra, entre els quals Emili (l’alter ego, en part, de l’escriptor), Ernest, August i Werner, entre d’altres. Una taula austera, una ràdio i una pantalla de projecció són els únics elements que els acompanyen. “L’espectacle posa al descobert les relacions que es teixeixen entre una sèrie de persones per sobreviure al camp de concentració”, apunta Roda, que destaca la força emotiva del teatre, “superior a la de la prosa”. Martori admet la dificultat amb què s’ha trobat a l’hora de traslladar “l’horror del llibre” i les misèries i debilitats humanes al llenguatge teatral. “El text no conté cap mena de judici, però. Com deia Piniella, no es pot jutjar algú que intenta sobreviure”.

De moment, l’espectacle només es podrà veure a Granollers aquest cap de setmana, però el Teatre de Ponent espera poder tornar-lo a programar en els propers mesos.