DOCUMENTS ANTERIORS AL PERÍODE DE LA GUERRA CIVIL
Certificat del naixement de Joaquim Amat-Piniella. Es publica per primera vegada. (Registre Civil de l’Ajuntament de Manresa).
1/09/1932: carta inèdita del pare de Joaquim Amat-Piniella, Joaquim Amat Palà, adreçada a l’alcalde de Manresa. Hi denuncia “els abusos” que es produeixen durant els dies de Festa Major en relació a “una colla d’estridències i de sorolls” procedents del Teatre Kursaal. Hi consta com a adreça el número 12 del carrer de Carrió, on vivia també Amat-Piniella, en un immoble que tocava l’edifici del teatre Kursaal. (Arxiu Comarcal del Bages).
Anys 1934: documentació inèdita sobre el reemplaç del servei militar de 1934 a Manresa, en què apareix el nom de Joaquim Amat-Piniella i segons la qual es constata que en va ser exclòs. (Arxiu Comarcal del Bages).
19-9-1934: revers d’una postal que Amat-Piniella envià a l’alcalde Francesc Marcet, quan n’era secretari particular. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Joaquim Amat-Piniella)
DOCUMENTS DEL PERÍODE DE LA GUERRA CIVIL
28/11/1936: instància inèdita de Joaquim Amat-Piniella i Jaume Vall Gassó, com a treballadors de l’Ajuntament de Manresa que en aquells moments estan estudiant a l’Escola Popular de Guerra de la Generalitat. Demanen a l’alcalde que se’ls aboni -a ells dos i a Antoni Martí Farreras- una indemnització per les pèrdues que els va comportar la suspensió dels respectius llocs de treball pels Fets del Sis d’Octubre. (Arxiu Municipal de Manresa)
6/11/1937. Carta d’Amat a Maria Llaveries des del Front de Granada: “Amiga Llaveries: Estic esperant rebre lletra vostra un dia d’aquests. Fa una eternitat ja que no tinc notícies vostres. Feu-me la mercè d’escriure’m una mica més sovint. I si la culpa no és vostra, sinó dels nostres particulars enemics, hauré de lliurar-me a la desesperació pròpia dels que es veuen hostilitzats per enemics ineluctables.
Una gran notícia. Després de vint dies de no parar de ploure, ha fet dos dies magnífics.
I una altra notícia. Diuen si relleven la Brigada i ens porten a descansar a reraguarda. Entreveig la possibilitat d’un permís. No sabeu les ganes que en tinc. Si pogués passar el Nadal a casa!
Com van els bombardeigs? Encara no us deixen en pau aquests ximplets de l’altra banda? Sembla que la guerra s’allarga més a cada dia que passem. Qui en tindrà la culpa?
Avui he escrit a en Morros. No ho havia fet d’ençà el meu permís anterior. Això és desvergonyiment. M’han donat aquestes targes i m’ha fet il·lusió enviar-vos-en una. No és “disminució”. Afectuosament J.Amat-Piniella“. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Joaquim Amat-Piniella)
Desembre de 1937: carnet de tinent de l’exèrcit de la República. Documentació inèdita. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Joaquim Amat-Piniella)
27/1/1938. Carta d’Amat a Llaveries des de Torredonjimeno: “Amiga Llaveries: He rebut ja fa uns dies la teva lletra sortida el 15 de Barcelona.
Com que encara no ha arribat l’hora del descans, sinó que continua la del treball, no l’he contestada. Aquesta tarja és per a donar senyals de vida. Així que arribi a M. R. [Mancha Real] m’hi dedicaré sens falta.”
(Arxiu Comarcal del Bages. Fons Joaquim Amat-Piniella)
25/07/1938: documentació inèdita localitzada a l’Arxiu de Salamanca sobre l’oficialitat procedent de l’Escola Popular de Guerra de la Generalitat. Hi podem veure el nom de Joaquim Amat-Piniella, enquadrat aleshores al “Ejército del Este”. (Centro Documental de la Memoria Histórica. Salamanca)
CERTIFICAT DE MATRIMONI DE JOAQUIM AMAT I MARIA LLAVERIES (28/6/1939)
DOCUMENTACIÓ DE L’ANY 1940
UNA CARTA I DUES TARGETES POSTALS DES DE LA FRANÇA OCUPADA
25/7/1940: carta de Joaquim Amat-Piniella a Maria Llaveries: “Estamos pasando una nueva etapa, Maria. Es la de prisioneros de guerra. Creemos que será breve y que muy pronto, sin más obstáculo, podremos ver realizado nuestro ya antiguo deseo de regresar a nuestra Patria.
Entretanto en la larga y aburrida espera, pienso constantemente en ti y en la felicidad de estar a tu lado, para la cual creo haber contraído ya suficientes derechos. Prepara toda la documentación que haga falta, al objeto de abreviar las nuevas esperas que sucedan a la presente. Estoy bien de salud. ¡Si supiera algo de ti, de tu vida de estos dos últimos meses! Todo eso me tiene inquieto, pero confío que estarás bien y entre los tuyos.
Vives, Planes, Hernández y Arnal están conmigo, bien.
Saludos a madre y Santiago. Besos innumerables de tu Joaquim”. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Joaquim Amat-Piniella)
Targetes postals enviades per Amat-Piniella a la seva esposa, Maria Llaveries, i a Gumersind Sanmartí quan estava detingut pels alemanys a la França ocupada. Desconeixem la data exacta en què les va escriure. Havia de ser l’agost o setembre del 1940. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Joaquim Amat-Piniella)
DOCUMENTACIÓ RELACIONADA AMB ELS CAMPS DE CONCENTRACIÓ
Maig del 1945. Poema de Joaquim Amat escrit al camp de concentració d’Ebensee, davant l’imminent alliberament, després de cinc anys de captiveri. Forma part del recull “Les llunyanies”. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Joaquim Amat-Piniella)
8 TARGETES POSTALS D’AMAT-PINIELLA ESCRITES DES DE MAUTHAUSEN
La família Amat-Piniella conservava vuit targetes postals escrites entre el febrer de 1943 i l’agost de 1944, que Joaquim Amat-Piniella va enviar a la seva esposa des del camp de concentració de Mathausen. Aquest material ha estat donat recentment per la família a la capital del Bages i forma part del fons Joaquim Amat-Piniella de l’Arxiu Comarcal del Bages.
El règim de correspondència establert per als presoners del camp d’extermini de Mauthausen era absolutament estricte. Tal com s’indica en alemany i en castellà a les postals, els presoners només podien escriure als seus familiars una vegada cada sis setmanes i el rebut de recepció de la resposta. Per a escriure només podien usar aquest tipus de targetes, solament podien parlar de temes personals i familiars i no podien escriure més de 25 paraules.
A continuació es publiquen l’anvers i el revers de cadascuna de les postals conservades. Per facilitar la lectura del text que Amat va escriure en llapis, s’hi adjunta la corresponent transcripció.
23/2/1943 – “Queridos padres y hermanos. Estoy bien y espero lo mismo de vosotros.
Abrazos y besos
Joaquim”
(Arxiu Comarcal del Bages. Fons Joaquim Amat-Piniella).
18/4/1943 – En mi silencio tu voz me hará soñar. Lo necesito. Escribe extensa frecuentemente. Recibo algunas cartas. [¿] Cómo está madre [?]. Yo bien. Saludos. Siempre tuyo. Joaquim (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Joaquim Amat-Piniella)
10/6/1943 – Proyectos tuyos y Carmen carta 30 marzo desorientados. Realidad frecuentemente contraria apariencias. Pedro le reunieron con su padre: bien. ¡Llovió día aniversario! Recuerdo, cariño. Joaquim
(Arxiu Comarcal del Bages. Fons Joaquim Amat-Piniella)
20/7/1943 – Recibidas sólo 4 cartas tuyas. Sé no es culpa tuya. Mi imaginación las recibe a todas horas con todo el cariño que tú puedas darles. Joaquim.(Arxiu Comarcal del Bages. Fons Joaquim Amat-Piniella)
13/3/1944 – Costumbre de tus cartas me acerca a ti. Las deseo extensas, frecuentes; de ellas vive mi espíritu. Háblame mucho de ti. Recibí bien paquete Beltrán. Cariño de Joaquim. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Joaquim Amat-Piniella)
20/4/1944 – Cinco años! Envejezco mientras recuerdos permanecen frescos. ¿Podremos reinstalarnos pronto en ese mundo siempre joven?
Segundo Arnau. Aviñó 59, Tarrasa. Informará envío paquetes. Hijo conmigo. Joaquim (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Joaquim Amat-Piniella)
3/6/1944 – “El sol ha salido esta tarde y me ha sonreído…
¿Ahora, precisamente, te [Illegible] y pierdes el apetito? ¡Anímate [Illegible], que quiero encontrarte siendo [Illegible]”
(Arxiu Comarcal del Bages. Fons Joaquim Amat-Piniella).
4/8/1944 – Muy pocas de tus cartas me llegan. Me disgusta, pero hallo un consuelo pensando que cada vez es más endeble el muro que nos separa. Joaquim (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Joaquim Amat-Piniella)
Maig del 1945. Poema de Joaquim Amat escrit al camp de concentració d’Ebensee, davant l’imminent alliberament, després de cinc anys de captiveri. Forma part del recull “Les llunyanies”. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Joaquim Amat-Piniella)
TARGETES POSTALS DES DE FRANÇA, UN COP ALLIBERAT
Aquestes dues cartes d’Amat-Piniella a la seva esposa les va escriure des de França el 1945, després de l’alliberament de Mauthausen, però abans de retrobar-se.
15/7/1945: Targeta postal des del poble de Sent Antonin (sud-oest de França): “Ése es mi hotel durante este mes. Ahí es donde sueño contigo. La vida es tranquila en este pueblo. Paseo, duermo, trabajo con mis papeles y pienso en el venturoso día que podré reunirme contigo. Mi vida aquí, ya ves que está completa. La vida se hace intensa con el reposo, dice un autor francés. Yo creo que es verdad porque ahora tú estás más presente que nunca”. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Joaquim Amat-Piniella)
20/7/1945: Una altra postal des de Sent Antonin: “A esas grutas, a hacer vida de anacoreta, pensaba retirarme si no hubiera recibido hoy tu primera carta (15 junio) De ahora en adelante me sentiré más razonable y esperanzado. Hoy exhibo por ahí un flemón que me ha [paraula inintel·ligible] la boca y si no fuera por tu carta y la de Planes me sentiría de bastante mal humor. ¿Tú sabes? Estoy más feo que el mismo Arnal! Por lo demás, sigo bien, esperando que la gravedad de Antonieta desaparezca pronto. Tu presencia la reconfortará, creo yo. Salúdales a Planes y a Elisabeth. Con Arnal pensamos muchas veces en aquellos tiempos de los “cinco”. La carta nos ha emocionado. Otro día que no tenga flemón les escribiré”.
DOCUMENTS POSTERIORS A L’ANY 1945
Març-abril de 1946: informe inèdit sobre Joaquim Amat-Piniella elaborat per l’Ajuntament de Manresa i enviat al fiscal instructor de la Causa General de València, que ha demanat a l’alcalde que “con toda urgencia y previas las necesarias indagaciones informe de la actuación e ideología de JOAQUÍN AMAT PINIELLA, empleado municipal… Oficial del Ejército rojo actuó en esta Capital, donde le sorprendió la liberación huyendo a Francia”. Efectivament, en acabar la guerra, Amat-Piniella es trobava a València, però va poder arribar a Catalunya sense problemes i el juliol de 1939 traspassava la frontera. El redactor de l’informe sobre Amat és la Guàrdia Urbana, que el tramet a l’alcalde i aquest al fiscal. Cal destacar la referència que fa a la impossibilitat que Amat cometés delictes de sang, “ya que era lo que se llama un intelectual de izquierda, habiendo facilitado en las primeras semanas de la revolución roja un salvoconducto al hoy Teniente de Alcalde de este Excmo. Ayuntamiento Don Ángel Badía, para que pudiese trasladarse a Barcelona y escapar de la persecución marxista, no obstante, es considerado desafecto al Glorioso Movimiento Nacional”. (Arxiu Municipal de Manresa)
Setembre de 1949. Esborrany d’una carta de Joaquim Amat a l’escriptor Agustí Bartra. Hi exposa el seu estat d’ànim dos mesos després de la mort de la seva esposa. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Joaquim Amat-Piniella)
Dedicatòria que Joaquim Amat-Piniella va fer l’any 1957 al Sr. Jaume Balagueró, “un home jove i entusiasta dels que Catalunya necessita”. (Col·leció Jaume Balagueró).
Carnet de deportat polític de Joaquim Amat, emès pel ministeri francès corresponent. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Joaquim Amat-Piniella)
Gener-febrer de 1971: documents inèdits per mitjà dels quals Joaquim Amat-Piniella rebé una indemnització de 8.000 marcs alemanys per haver estat empresonat als camps d’extermini nazis. Com es pot veure, l’advocat que s’encarregà de gestionar-li els papers -i que segons aquest document cobraria un 10% d’aquest import- fou el francès François Herzfelder, el mateix que va tramitar la indemnització a Carme Ballester, la segona esposa de Lluís Companys, i a la majoria dels deportats catalans i espanyols als camps nazis i familiars d’aquests. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Joaquim Amat-Piniella)
6-3-1973: resposta d’Amat-Piniella a la carta que li va adreçar Montserrat Roig. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Joaquim Amat-Piniella)
Passaport de Joaquim Amat-Piniella. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Joaquim Amat-Piniella)
DNI de Joaquim Amat-Piniella, expedit el 3 d’abril de 1974, quatre mesos justos abans de morir. Aquesta foto -que no s’havia publicat mai fins ara- és segurament una de les darreres -si no la darrera- de l’escriptor manresà. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Joaquim Amat-Piniella)
Maig de 1985: full volant editat amb motiu de l’homenatge de la ciutat de Manresa a Joaquim Amat-Piniella, amb motiu del quarantè aniversari de l’alliberament dels camps nazis. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Joaquim Amat-Piniella)
Fragments de “K.L. Reich” que Amat-Piniella va suprimir de l’edició original i que es van trobar a la seva maleta. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Joaquim Amat-Piniella)
