Entrevista a Laura Sanmiquel Codina (Manresa, 1924-2021) i Pepita Burgués Burgués (Manresa, 1927), treballadores de la Fàbrica Nova (entrevista realitzada el 14/10/2006).
Pepita Burgués: Amb el que cobràvem, doncs no podíem comprar el que volíem. No podíem comprar carn, perquè, és clar, encara que fos barata representa tampoc t’arribava, perquè havies de comprar… si compraves carn, si compraves… havies de comprar sucre, havies de comprar la mica del pa o alguna cosa, no podies doncs donar-te doncs de comprar pa, ai! vull dir de comprar carn. Havies de mirar més, comprar pa, el que representa es podia menjar més al dia no? Mmmm llavòrens hi havia molta gent doncs que ens criàvem alguna cosa, llavòrens doncs sí que podíem menjar per dir algo una mica de pollastre per Nadal perquè ens el criàvem a les cases. Molt poca cosa de tall, molt poca cosa en menjàvem. El que es menjava més en aquella època, si es podia, era una mica de bacallà, que avui el que és més car, allavores era el que era més barato, que ja deien “ el menjar dels pobres”. Menjàvem doncs moltes farinetes de blat de moro, que allavòrens es feia molt farineta de blat de moro, que era barata, és clar. Llavors es menjava molt farina de garrofes, al menos jo parlo de casa meva, es menjava molt ordi escairat… ordi escairat, que deien que era un ordi que era una mica pelat… doncs menjàvem moltes coses d’aquestes. No podíem menjar oli perquè no n’hi havia, no podíem menjar pa, molt pa, perquè tampoc no n’hi havia. I amb el que, representa, hi havia gent que el venien d’estraperlo tampoc el podíem comprar perquè no teníem cèntims per fer-ho. Vull dir que de lo del menjar, sí, anàvem bastant… bastant malament. Però en aquella època representa, és clar, malament. També menjàvem molta cosa del camp, perquè als camps hi havia molt allavòrens. Hi havia doncs molta verdura i això. I menjàvem molta cosa també del camp.
Laura Sanmiquel: Però vosaltres en teníeu de camp?
P.B.: [Fa que sí amb el cap].
Joaquim Aloy: Això… això, qui en tenia?
L.S.: A casa nostra no teníem re…
P.B.: Sí, en teníem… Sí, sí…
L.S.: No… a casa nostra no en teníem.
