Josep Maria Álvarez fou conseller-delegat d’Hisenda i Economia del Consell Municipal de Manresa durant la guerra civil. Militant d’Esquerra Republicana de Catalunya i cunyat del que fou primer alcalde republicà de la ciutat i conseller de Governació de la Generalitat, Joan Selves i Carner, va haver d’exiliar-se a França el febrer de 1939.

Després de passar per tres camps de concentració francesos (Saint-Cyprien, Sètfons i Vernet) i aconseguir sortir-ne, la invasió alemanya de França l’empeny a córrer el risc de tornar a Manresa, on busca reunir-se amb la seva esposa i fills. Creuarà els Pirineus amb un passador i arribarà a Ribes de Freser, on hi ha una família que l’acollirà.

Després d’uns dies decideix tornar a Manresa i presentar-se a les autoritats franquistes. Abans, però, passa per la casa familiar que tenen els Selves a Castelltallat. Baixant a peu cap a Manresa se’l troba un amic seu taxista que li ofereix de baixar amb ell. Però en arribar a Manresa, l’amic taxista s’avança, el traeix i el delata davant les autoritats.

La repressió franquista s’abat sobre ell: empresonat, jutjat i sentenciat a 12 anys de presó «por Auxilio a la Rebelión Militar», n’acabarà complint dos d’efectius a la presó de Manresa. La seva llibertat, però, serà condicional, i serà sempre més vigilat pel règim.

Les filles de Josep Maria Álvarez conserven un tresor en forma d’epistolari: el conjunt de cartes que el matrimoni Álvarez-Baltiérrez es van intercanviar des de l’exili dels camps francesos i des de la Manresa franquista.

Aquest intercanvi epistolar complet és una cosa poc freqüent: normalment només es conserven les cartes rebudes en un sentit. L’excepcionalitat del cas que ens ocupa es deu a que l’exiliat -Josep Maria Álvarez- va conservar a l’exili totes les cartes de la Maria i les va portar amb ell quan va tornar a Manresa i es va reunir amb la seva esposa, la qual havia conservat per la seva banda les que havia rebut del seu marit. Al cap dels anys, Josep Maria Álvarez va tenir cura d’agrupar i conservar conjuntament les dues sèries, i les seves filles les han preservat i les hi han donat el valor que mereixen.

Tenim, doncs, tant el punt de vista de l’exiliat a França com el de l’esposa reclosa a la Manresa franquista, amb tots els neguits que la separació els provoca i amb tots els dilemes sobre la manera menys perillosa de reagrupar-se. A Manresa, l’espasa de Dàmocles de la repressió franquista sobre un càrrec municipal republicà. A França, el patiment dels camps de concentració i l’esclat de la Segona Guerra Mundial, amb l’amenaça nazi al damunt.

Les cartes de la parella, llegides cronològicament, permeten copsar de manera excel·lent la complexitat de la situació i l’angoixa viscuda. Primer el matrimoni planeja el retorn a casa de Josep Maria Álvarez, que confia d’obtenir uns avals de bona conducta per afrontar la repressió franquista que no acaben aconseguint mai, pel passat polític i familiar de la persona en qüestió. Després, decideixen l’emigració de l’esposa i dels fills cap a França, per refer la vida de família ara que el pare ha aconseguit una feina fora dels camps de concentració. Però cal un passaport francès que tampoc aconsegueixen desencallar. Finalment, la debacle militar francesa davant l’exèrcit nazi el juny de 1940 i l’avenç ràpid de la Wehrmacht de nord cap a sud empenyen Josep Maria Álvarez a travessar la frontera, tornar a Manresa i afrontar les represàlies.

Maria Baltiérrez Clotet, l’esposa, havia nascut a Manresa el 1915 dins d’una família benestant i republicana. Va cursar estudis de música a Manresa i al Liceu de Barcelona, però la victòria franquista la va deixar sola amb dos fills per mantenir i va haver de sobreposar-se a les adversitats, guanyant-se la vida com va poder. Les seves cartes reprodueixen la lluita quotidiana i les gestions incansables per aconseguir, d’una manera o altra, reagrupar la família. Va visitar diàriament el seu marit a la presó i van tenir quatre fills.

És gràcies a la correspondència de l’exili conservada per les seves filles Loreto i Marina que ara recuperem la memòria i la trajectòria d’un polític i regidor de la Manresa dels anys 30 i que descobrim el seu periple d’exiliat. Una odissea personal que, tot i patir-la com altres milers de republicans catalans i espanyols, no hauria hagut de romandre en el silenci i en la manca de reconeixement.

Serveixi aquest web per al coneixement històric del nostre passat i d’homenatge a Josep Maria Álvarez i a Maria Baltiérrez.