Textos sobre els bombardeigs a Manresa

«… La tarde del mismo día nos dan orden de ametrallar la Estación de Ferrocarril de Manresa.

»Es una misión de profundidad, pues está lejos del frente.

»A todos los catalanes les hace una ilusión loca. Vamos a volar en las proximidades de Montserrat.

»A la altura de Manresa, con Montserrat a mi derecha, viene a mi mente la canción “Rosa d’abril, morena de la serra…”. El día es muy claro, la visibilidad perfecta, lo que permite ver maravillosamente el Tibidabo por atrás y Barcelona con el Mediterráneo al fondo.

»En la primera pasada escojo un vagón de mercancías, levanto los seguros de los cañones y ametralladoras. Se enciende el colimador. Inicio el picado y lo centro bien en el punto de mira. Voy a abrir fuego con todo el armamento. Lanzo una corta ráfaga, las trazadoras al terminar su trayecto hacen saltar por los aires astillada toda su estructura. He comprobado llevo en mis manos un poder destructor enorme…».

(Text de José Luis Jiménez-Arenas Martín, tinent de l’aviació franquista que pilotava un dels caces Heinkel 112 monoplaces que van metrallar Manresa la tarda del 19 de gener de 1939, on explica aquesta acció militar. El text està reproduit del seu llibre «Cadenas del Aire». El matí d’aquell mateix dia, la ciutat havia estat víctima del segon -i darrer- bombardeig que patí durant la guerra, i que causà, com a mínim, dos morts entre la població, tot i que, a nivell oficial, no se’n reconeix l’existència de cap).


***

«Los servicios que hacemos son preciosos. El aparato, cada día mejor y más bonito. Hemos tenido buenos estrenos…

»Vuelo ahora más que antes; pero, por ir en cabina cerrada, no ha aumentado el frío y sí se ha avivado la vista, y para ver precisamente cosas que me ilusiona el verlas, aunque no sé si me dan alegria o pena el contemplarlas; me refiero a la tierra catalana sobre que volamos. ¡Montserrat! ¡Siempre encima de él! ¡Y qué Salves más altas, más netamente españolas le rezo gritando desde mi chisme! ¡Y qué oraciones a la santa cueva ignaciana de Manresa!, por encima de la qual, muy bajo, bajísimo, he pasado, con gran admiración de los rojos, al vernos internar tanto en zona enemiga, y para un servicio precioso…

…Sobre Montserrat, por donde paso con frecuencia, rezo siempre a la Moreneta mis salves, muy españolas, con gran devoción y llenas de esperanza, para que haga que aquellos sus hijos comprendan, aunque sea ya al fin, nuestra fe…»

«… a media mañana se recibió una orden de actuar sobre la estación de Manresa, nudo ferroviario de gran movimiento, al irse encajanando allí, divisiones separatistas, en su cobarde retirada, y en especial, sobre unos trenes militares que, según confidencias, aquella mañana debian llegar…

»… mientras los cañonazos y ametralladoras de su aparato barren inmundicias, entona a voz en cuello una oración entusiasta, una plegaria sentida, que fue sincera y española, muy española, como tiene interés en subrayar en su epistolario»

(Una altra constància literària per part d’un altre dels protagonistes del metrallament aeri que va patir Manresa el dia 19 de gener de 1939. El text està tret de la novel.la «Carlos Maria» d’Adro Xavier. Sota aquest pseudònim, l’autor parla del seu germà, l’alferes de l’aviació franquista Carlos Rey-Stolle Pedrosa, que volava en la mateixa esquadreta de Jiménez-Arenas. El text que aquí hem reproduït correspon a un fragment d’aquest llibre, on l’autor cita una carta del seu germà referent a aquest metrallament sobre Manresa, al qual qualificar com a «servicio precioso». L’últim paràgraf forma part del comentari que el propi «Adro Xavier» fa d’aquestta carta, i és on ens aclareix que els trets que dispara des de l’aire el seu germà «barren inmundicias». La carta fou escrita el 21 de gener de 1939).


***

«Sortírem de Montserrat camí de Manresa… Anàvem, en una ambulància, uns quants oficials: per cert que, abans d’arribar a Manresa, tinguéren un bon ensurt: érem a la vora de l’estació del ferrocarril quan s’inicià un fort bombardeig, i el conductor del vehicle tingué l’acudit de parar sota el pont del tren. Li semblà que així estava més ben protegit, però precisament aquest pont era l’objectiu dels bombarders; nosaltres ho vàrem sospitar i fugírem camps a través. Per sort, no varen encertar el blanc, ni a nosaltres».

(Text de Josep Riu Porta extret del seu llibre «Hospital Militar a Montserrat. 1938-1939». Josep Riu era el director del centre hospitalari que s’havia establert al monestir de Montserrat. En aquest escrit explica com els va sorprendre el bombardeig produit a Manresa el 19 de gener de 1939, quan ell i el seu equip s’hi trobaven de pas, en ple trasllat de l’hospital de Montserrat cap a Ripoll, Olot i Ribes de Freses. L’evacuació de l’hospital era forçosa i precipitada, atesa la proximitat de les tropes franquistes.

L’estació a què es refereix és l’Estació del Nord i el pont és el de Can-poc-oli, que, com explica, no van enderrocar, malgrat ser un dels objectius de l’aviació franquista).

Buscar a tot memoria.cat