Detall de l'absis de la desapareguda església gòtica de Sant Miquel, amb la capella de Santa Magdalena, al carrer de Sant Miquel. Al principi del segle XVI es construí la placeta de Santa Magdalena sobre els terrenys de l'antic cementiri. A mitjan segle XVIII es va engrandir l'absis de l'edifici per donar-li una major cabuda. En record de l'antiga capella de Santa Magdalena, que es va haver d'enderrocar, es col·locà a l'exterior de la sagristia, en una fornícula, un quadre de la santa. Les obres foren costejades per la famíla Gallart, la qual deixà la seva empremta en forma de gall pintat en el retaule. L'església fou enderrocada el 1936.
Procedència: Col·leció Margot Vila Roca
Detall de l'absis de la desapareguda església gòtica de Sant Miquel, amb la capella de Santa Magdalena, al carrer de Sant Miquel. Fotografia feta l'any 1912. Al principi del segle XVI es construí la placeta de Santa Magdalena sobre els terrenys de l'antic cementiri. A mitjan segle XVIII es va engrandir l'absis de l'edifici per donar-li una major cabuda. En record de l'antiga capella de Santa Magdalena, que es va haver d'enderrocar, es col·locà a l'exterior de la sagristia, en una fornícula, un quadre de la santa. Les obres foren costejades per la famíla Gallart, la qual deixà la seva empremta en forma de gall pintat en el retaule. L'església fou enderrocada el 1936.
Procedència: Arxiu Biblioteca de Catalunya (Fons Josep Salvany)
La Plana de l'Om, l'any 1901, vista des del carrer de Sant Miquel. Aquesta plaça era i és un dels punts neuràlgics de la ciutat. Un om esponerós dóna color i personalitat a la plaça: hi fou plantat per commemorar la revolució del setembre del 1868, i constituïa un dels principals referents simbòlics de la tradició republicana.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages.
La Plana de l'Om. Any 1895. En aquest període pot constatar-se l'absència del fanal, que hi fou instal·lat posteriorment, amb el seu antic i diari mercat de venda.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló.
Imatge de La Plana de l'Om.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
La Plana de l'Om en ple tràfec quotidià. L'Abella d'Or del 1928 parlava així d'aquesta plaça: «La plaça de l'Om és plaça escollida per la seva silueta elegant, per la seva discreció, pel seu aire distingit, pel seu nom que evoca un paisatge temperat i pacífic. La plaça de l'Om de Manresa, és un nom en certa manera representatiu; perquè àdhuc fora d'aquesta ciutat és conegut, per ésser d'aquest lloc d'on sortiren mantes vegades iniciatives que interessaven al món de la cultura.». Al fons a la dreta, l'església de Sant Miquel, enderrocada el 1936.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages.
Detall de la Plana de l'Om, amb el campanar de l'església de Sant Miquel al fons, i en primer terme la sastreria Sellarès, on fins el 1995 van funcionar els Magatzems Sant Miquel.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló.
La Plana de l'Om vista des de la casa del Senyor Jaume a principi de segle XX. Al fons, el carrer de Sant Miquel i, a ambdós costats de la plaça, dues cases senyorials: la casa Oller a la dreta, i la de la família Soler i Mollet a l'esquerra. L'any 1927, Fidel Riu assenyalava al diari "El Pla de Bages" que «nosaltres l'anomenem expressament Plana de l'Om per tal de fer-la més genuïna, més local, car de places a tot arreu n'hi ha i de planes no. I per què negar-ho? La juxtaposició de Plana i Om ens ofereix regust de manresanisme vuitcentista que no es dóna de l'altra manera», és a dir «si hom l'anomenés, simplement, plaça de l'Om».
Procedència: Arxiu Francesc Villegas i Martínez.
Antiga plaça del Pes vell de la farina al carrer de les Piques, entre els anys deu i el 1923. Al mig, l'Ateneu de la classe obrera. Aquesta plaça va ser refeta el darre terç del segle XIX.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló
Imatge inèdita del carrer de les Piques i de les cases que foren enderrocades al tombant de segle XX per a l'arranjament del sector de la Reforma (entre les quals, ca la Mònica). Al fons es perfila la casa Llissach, on l'any 1902 el notari Lluís de Travy i de Còdol va traslladar l'arxiu de protocols notarials.
Procedència: Col·lecció Jaume Blanch i Carreras (Fotografia de Francesc Blanch i Pons)
El carrer de les Piques, la plaça d'en Creus i el sector de la Reforma durant la segona meitat dels anys vint, amb la casa Torres (1922), obra d'Alexandre Soler i March d'estil noucentista, i la casa Guitart (1924), a la plaça esmentada.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló.
