La ciutat vista des de la carretera de Can Massana, dita també del Bruc, a l'indret conegut amb el nom de Coll-Manresa. Datada entre els anys vuitanta i el tombant del segle XX. De manera preeminent sobresurten, a l'esquerra, l'església parroquial del Carme i, adossada a aquesta la caserna; i a la dreta, la basílica de la Seu. Al peu del riu Cardener, en la confluència amb la muralla de Sant Francesc, la fàbrica del pont de fusta. A la riba dreta del Cardener, el característic pont fumat, per sobre de la via del ferrocarril que comunica Lleida amb Manresa.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
Perspectiva de l'entrada a la ciutat per la Catalana obtingudes entre el final del s. XIX i els anys vint del segle passat. Al centre, les ruïnes del fortí de Santa Isabel, al turó de Puigterrà. A dalt, a la dreta, l'església del Carme.
Procedència: Col·lecció Ramon Cornet i Arboix. (Fotografia de Lluís Cornet i Vivar)
Vista de l'estació del passeig del Riu a l'inici dels anys vint, realitzada pel fotògraf Jaume Guixà amb ocasió del Xè congrés d'Esperanto celebrat a Manresa l'any 1923. Flanquejant l'estació, hi observem la farinera Albareda, projectada el 1909 per l'arquitecte Alexandre Soler i March, actualment encara en peu a la plaça del Mil·lenari de Catalunya i a continuació les dependències de la fàbrica de filats i teixits Roca. Al peu del riu, situats paral·lelament, el pont de pedra i la palanca de ferro, rere els quals es pot comprovar l'existència de la fàbrica del pont de fusta, on ara es troba l'edifici de l'antic Hotel Pere III.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
Vista parcial de la Seu, l'estació del Nord i la palanca de ferro, entre l'inici de segle XX i l'any 1923.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
El sector meridional de la ciutat vist en detall al tombant de segle XX. En aquest indret, al peu de la resclosa del gas, s'hi construïren, per odre cronològic, la fàbrica dels Panyos, la xemeneia de la qual fumeja en la fotografia, i la fàbrica del gas. La primera és considerat l'edifici fabril més antic de Catalunya (1820), alhora que destaca per una excel·lent ventilació (la façana està foradada per 365 finestres), fet poc usual a l'època. En aquesta perspectiva observem la fàbrica en ple rendiment: la família Portabella hi fabricava els coneguts fils de cosir anomentats "cotons manresans". A la dreta de la mateixa fotografia, hi treuen el cap part de les instal·lacions de la fàbrica de cal Carné, enderrocada l'any 1995; al fons, es veu el Pont Nou i, al marge esquerre, el Cementiri Municipal. Mentre els terrenys del Congost, destinats actualment a instal·lacions esportives, eren simplement camps de secà, entre el conjunt fabril que acabem de descriure i el raval Valldaura, l'extensa horta manresana encara no s'havia vist absorbida per l'intens procés urbanitzador posterior.
Procedència: Col·lecció Ramon Cornet i Arboix. (Fotografia de Lluís Cornet i Vivar)
Detall del carrer de Francesc Moragas i l'estació del passeig del Riu durant els anys deu del segle passat. En primer terme, les vies i els molls de l'estació; a l'esquerra, la Bonamossa; i a la dreta, la farinera Albareda, erigida l'any 1909.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló.
Vista de Manresa amb la Seu a la dreta.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
El Pont de Sant Francesc i el pont del tramvia en una fotografia de començaments del segle XX que il·lustra una important cruïlla de vies de comunicació per al trànsit rodat per carretera i pel carril de ferro.
Procedència: Col·lecció Jaume Galobart i Torras
Esplèndida vista del sector de la Reforma entre principis del segle XX i finals dels anys vint. Les obres de l'ambiciós projecte de la Reforma, havien de comportar la construcció d'un pont que substituís la passarel·la de ferro, la urbanització d'una àmplia plaça i l'obertura del carrer d'Alfons XII. Ja s'havien enderrocat algunes cases que envoltaven el portal de les Piques i s'havien plantat plàtans en el camí que duia de la passarel·la de l'estació a les Piques.
Procedència: Col·lecció Ramon Cornet i Arboix. (Fotografia de Lluís Cornet i Vivar)
El conjunt de la Cova de Sant Ignasi tal com era abans del 1894, any en què s'iniciaren les obres de construcció de l'actual Casa d'Exercicis. A l'esquerra podem veure l'antiga residència dels jesuïtes i, en primer terme, la façana meridional del complex religiós format per la Cova (segle XVII), l'avantcova (1735) i l'església (1750-1763).
Procedència: Arxiu Històric de la Companyia de Jesús de Catalunya
La Cova de Sant Ignasi, al tombant de segle XX, amb les obres completament acabades i gairebé com la coneixem ara.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló
El passeig del Riu vist des de sota la passarel·la de ferro, cap als anys vint del segle passat. Al fons, el Pont Vell i la fàbrica que duu el mateix nom. A l'horitzó més immediat, la Cova de Sant Ignasi i, enlairat, el convent de Santa Clara.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
nstantània del passeig del Riu i del Pont Vell en el segon decenni de segle XX.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
Vista general de la ciutat, presa entrats els anys vint del segle XX.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló
Perspectiva del pòrtic de l'església de la Cova de Sant Ignasi. L'església fou construïda entre els anys 1750 i 1763, però no fou beneïda fins el 1844. L'edifici pertany a l'estil de l'arquitectura anomenada jesuítica. La façana principal que apareix ena questes imatges és, però, d'inspiració plenament barroca.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló.
La Seu i els jardins que l'envolten. A la dreta, l'edifici dels jutjats, que també des del 1882 encabí provisionalment la sala de l'Audiència del Criminal. La fotografia degué ser presa l'any 1917: el nou baptisteri ja hi és adossat, mentre que l'agulla piramidal del campanar és a punt de ser aixecada. Els jardins del parc foren condicionats l'any 1887.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló
Vista d'un edifici situat al costat del torrent. A l'esquerra, la casa Asols.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
Detall del torrent de Sant Ignasi, vist des de la plaça del mateix nom, un cop ensorrada la fàbrica de l'Areny l'any 1929, amb la Seu al fons, i els casalots llòbregs i rònecs de què ens parlava en les fotografies anteriors l'articulista del Diario de Avisos.
Procedència: Col·lecció Josep Guardiola i Noguera.
El salt dels Gossos i les Fontetes entre les acaballes del segle XIX i principi dels anys vint del segle XX. Al fons, el campanar de la desapareguda església de Sant Ignasi, i la fàbrica de l'Areny; a l'esquerra, el final del carrer de Codinella amb la casa Asols, i, a mà dreta, la fàbrica del Salt. Des de l'època medieval, el torrent de Sant Ignasi era creuat per set ponts petits i uns llocs de pas davant de la font de l'Obac. Les rodalies del torrent constituïen una zona densament poblada, sobretot per la classe obrera que treballava a les fàbriques. Abans del cobriment del torrent, la gent que habitava en aquests altíssims edificis respirava els aires que desprenien les aigües residuals, moltes vegades fètides, que s'escolaven cap al riu.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló.
La plaça de Sant Ignasi l'any 1914. Al fons, el campanar de l'església de Sant Ignasi i, just a l'esquerra, el portal de l'hospital de Santa Llúcia, ambdós edificis enderrocats l'any 1936. Aquesta fotografia ens mostra un aspecte molt curós i agençat de la plaça. L'any 1907, l'Ajuntament havia venut l'edifici de l'hospital a la Companyia de Jesús, la qual hi va dur a terme importants obres de restauració.
Procedència: Arxiu Mas
Aspecte de la façana principal de l'església de Sant Ignasi, construïda l'any 1820, i enderrocada durant la Guerra civil. La companyia de Jesús va decidir durant la post-guerra que l'indret que ocupava l'església fos destinat a la construcció de la Sala Loiola, posteriorment Sala Ciutat (enderrocada el 2015). Al costat de l'església, hi havia l'entrada principal de l'antic Col·legi de Sant Ignasi, aixecat per la Companyia de Jesús a mitjan segle XVIII. Al xamfrà del carrer de Viladordis amb la plaça de Sant Ignasi, tres representants de les forces vives locals, un senyor amb barret de copa i levita,un pare jesuïta i un guàrdia municipal, conversen davant l'esguard encuriosit de dos nens.
Procedència: "Recuerdos de San Ignacio de Loyola". (Arxiu Comarcal del Bages)
El convent i l'església dels Pares caputxins a l'era de l'Huguet. Aquest temple fou consagrat el 3 d'octubre de 1887. Formava part del convent d'aquest ordre religiós que vingué a Manresa a buscar la tranquil·litat de què a la veïna França se l'havia privat arran de l'expulsió del 1880. Procedents de Perpinyà, aquests caputxins s'instal·laren a la masia de la Culla. Més tard, es van traslladar a una casa del carrer de l'Hospital. Al juny del 1886 s'inicià la construcció del convent als terrenys cedits per l'aotecari Francesc Mirelles a l'era de l'Huguet, on ara hi ha el col·legi Oms i de Prat. Un any més tard s'hi inaugurava l'església amb l'assistència del propagandista integrista Fèlix Sardà i Salvany. Al juliol del 1936, l'església i el convent van ser incendiats i posteriorment enderrocats.
Procedència: Arxiu Provincial dels Caputxins de Catalunya.
Esplèndida vista de la creu vella del Tort al carrer Nou de Santa Clara. Al fons, el monestir que dóna nom a la part alta de la ciutat. Una colla de dones pageses -la del mig de la fotografia duu al cap un cabàs ple de verdures- i la quitxalla es mostra complaguda de ser el centre d'atenció de la càmera. Mentrestant, un home, al seu darrere, agença la somera per dur a terme les tasques agrícoles, i un noi contempla l'esdeveniment bo i assegut al marge del camí.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages.
El convent de Santa Clara i l'edifici envoltat de xipresos amb el pou de Sant Domènec durant el primer decenni de segle XX. En mots de Joaquim Sarret i Arbós, el convent estava situat «al camí vell que va al Pont de Vilomara, a les forànies prop del casal de la Culla i camí de Viladordis». L'any 1326 el convent ja era construït, i ocupat per les monges franciscanes. A l'inici del segle XVI, el cenobi entrà en decadència i fou abandonat a causa de la inestabilitat política i del bandolerisme. Posteriorment, fou l'estatge de les Monges Carmelites primer, i després, de les Monges Dominiques dels Àngels.
En l'edifici dels xipresos hi havia un pou amb un altar i un relleu dedicats a Sant Domènec. En efecte, havia estat costum que en la festa patronímica d'aquest sant, el dia 4 d'agost, es pugés a beure aigua del pou i a menjar anissets.
Procedència: Arxiu Comarcal de Bages.
La basílica de la Seu, vista des de la baixada, abans de les reformes dutes a terme per Alexandre Soler i March entre el 1915 i el 1921, amb l'edifici de l'antic Jutjat a l'esquerra, i la casa del Paborde a la dreta. Fins l'any 1877, aquesta era l'única parròquia existent a la ciutat; la resta d'esglésies i capelles n'eren sufragànies. Amb la nova divisió parroquial d'aquest any, però, Manresa passà a tenir tres parròquies: Santa Maria, Sant Pere Màrtir i el Carme. A partir de l'any 1885 tornà a ser col·legiata.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages.
Plaça Major. El mercat diari omple i ha omplert des de sempre la plaça de l'Ajuntament. Actualment el mercat té lloc els dissabtes.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló.
Fotografia dels anys deu del segle XX. Extrem nord-est, amb el final del carrer de Sobrerroca en la confluència amb el carrer del Cap del Rec i la històrica adrogueria del "Ferrer de la Plaça" i l'antiga farmàcia Oliveras, en les cases de la famíla Oms i March.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló.
Magnífica vista del nucli antic de la ciutat, feta des del campanar de la Seu, entrats els anys vint del segle XX. A l'horitzó es percep la muntanya de Puigterrà, totalment pelada, la qual es tenia la intenció de transformar en parc públic en aquells moments. L'església del Carme, que fou enderrocada l'any 1936, i la caserna presideixen el nucli antic, juntament amb la Casa de la Ciutat i la plaça Gran. Més enllà, es pot observar com s'ha anat eixamplant el casc urbà, tot guanyant terreny de manera gradual al regadiu.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló.
Extraordinària vista aèria de la caserna del Carme, situada al cim del Puigmercadal i flanquejada per l'església gòtica, de final de la segona dècada de segle. La carretera de Vic s'aprecia perfectament: en el període considerat constituí un dels eixos d'eixamplament urbanístic de la ciutat. Els edificis remarcables que es poden apreciar són la Casa dels Infants Orfes, en la meitat del tram de la carretera de Vic que es veu en la fotografia, l'església dels Infants i l'edifici de la Companyia Anònima Manresana d'Electricitat; també, la Casa Caritat i el xalet, al fons i a l'extrem dret de la perspectiva.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló.
Detall de l'absis de la desapareguda església gòtica de Sant Miquel, amb la capella de Santa Magdalena, al carrer de Sant Miquel. Al principi del segle XVI es construí la placeta de Santa Magdalena sobre els terrenys de l'antic cementiri. A mitjan segle XVIII es va engrandir l'absis de l'edifici per donar-li una major cabuda. En record de l'antiga capella de Santa Magdalena, que es va haver d'enderrocar, es col·locà a l'exterior de la sagristia, en una fornícula, un quadre de la santa. Les obres foren costejades per la famíla Gallart, la qual deixà la seva empremta en forma de gall pintat en el retaule. L'església fou enderrocada el 1936.
Procedència: Col·leció Margot Vila Roca
La Plana de l'Om en ple tràfec quotidià. L'Abella d'Or del 1928 parlava així d'aquesta plaça: «La plaça de l'Om és plaça escollida per la seva silueta elegant, per la seva discreció, pel seu aire distingit, pel seu nom que evoca un paisatge temperat i pacífic. La plaça de l'Om de Manresa, és un nom en certa manera representatiu; perquè àdhuc fora d'aquesta ciutat és conegut, per ésser d'aquest lloc d'on sortiren mantes vegades iniciatives que interessaven al món de la cultura.». Al fons a la dreta, l'església de Sant Miquel, enderrocada l 1936.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages.
La muralla de Sant Domènec en la confluència amb la plaça de Valldaura. A l'esquerra, el carrer del Cos; a la dreta, el final de carrer d'Urgell. Atès que la casa Fornells (Morros), que s'edificaria en el xamfrà del carrer d'Urgell i la Muralla, encara no estava construïda, deduïm que la fotografia fou obtinguda abans de l'any 1910.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
Plaça de Valldaura. Fins l'any 1872, la placeta de Valldaura conservà part de la muralla de la ciutat, la qual va ser enderrocada en aquell període, juntament amb l'antiga església construïda l'any 1.500. A primers de segle XX s'inicià la construcció d'un altre temple en l'actual ubicació.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló.
El carrer del Born, amb la Casa Jorba i "la Buresa" en una fotografia dels anys deu del segle XX. «Carrer de luxe, el nostre Born, atreu la joventut i convida a passejar-hi. Els seus dies grassos són a l'hivern, quan la seva estretor convida a la gent a fer-hi una estona de conversa amb l'amic o amb l'amiga, tant se val. En l'hora aturadora del treballador, hora del vespre en son inici, les colles de colomes que són, de fet, les damisel·les manresanes, hi fan cap que dóna gust. I aconsegueix a voltes que l'afició esportiva de la ciutat, en frisaments del campionat, posa un tap al carrer del Born, per on els transeünts hi passen amb una pluja de gols formidable en les oïdes.» (Aleix Villaplana, 1926).
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
Perspectiva de la muralla del Carme obtinguda l'any 1912. Al fons, l'església parroquial de Sant Pere Màrtir. L'enderrocament definitiu de les muralles -que circumdaven el nucli medieval- que es va dur a terme a la fi de la darrera carlinada donà pas durant la Restauració a la urbanització d'un ample vial dividit en tres trams: muralla del Carme, muralla de Sant Domènec i muralla de Sant Francesc.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
La plaça de Sant Domènec vista des de la muralla del Carme durant el primer decenni del segle XX. Fins a la construcció de l'estació d'autobusos, aquest fou un indret de comunicacions per excel·lència, perquè aquí hi havia la parada d'algunes línies regulars de tartanes i d'òmnibus. Amb el temps, aquesta plaça patí un greu problema de congestionament. Per això, l'any 1929 es va pensar d'enderrocar les barraques situades al peu de l'església, i substituir-les per uns parterres i jardinets que embellissin aquest edifici polivalent que aplegava l'església, el Teatre Conservatori i l'Orfeó Manresà. L'església fou enderrocada el 1936.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló.
La plaça de Sant Domènec i la muralla del Carme, amb els edificis de Cal Jorba, en una fotografia de principi dels anys trenta del segle XX, realitzada des del començament del carrer d'Àngel Guimerà. A la dreta, la Buresa.
Fidel Riu descrivia així la modernització del transport que acusava la plaça de Sant Domènec: «La nostra placeta de Sant Domènec, un temps plena de carruatges de tota mena, avui ha cedit el lloc als autos i camions, i té una parada de taxis permanent. Les llargues corrues de matxos i de cavalls queden reservades ja gairebé exclusivament al transport de les bigues de fusta. La resta de transports - llevat de alguns particulars que encara tenen carro- l'exerceixen els vehicles amb motor.»
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
Fotografia de la muralla del Carme.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
El carrer d'Àngel Guimerà en una imatge del 1923, realitzada per donar a conèixer la ciutat amb motiu de la celebració del Xè Congrés Català d'Esperanto a l'abril d'aquell mateix any. Aquest carrer era antigament el pas de Cardona, i fou agençat paral·lelament a la urbanització del Passeig l'any 1891, per bé que no s'inaugurà fins el 20 de juny de 1909. Per a l'ocasió, es comptà amb la presència del dramaturg que donà nom al carrer.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
La carretera de Cardona en una fotografia de començaments de segle XX. Juntament amb la carretera de Vic, aquesta fou un dels eixos de creixement urbanístic de la ciutat. Aquest vial experimentà en el decurs del darrer quart de segle un intens procés d'edificació que donà com a resultat la instal·lació de comerços a l'engròs, d'activitats tèxtils i de tallers de diversa índole que treballaven per a les fàbriques de teixits. En aquesta imatge apareix, a tall d'exemple, la fàbrica de Pere Perera, a la dreta
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
L'entrada a la ciutat de Manresa pel vessant sud-oest l'any 1904. En primer terme, la font de Neptú i, a la dreta, l'inici del Pont Nou que mena al cementiri municipal. Durant els anys vint del segle XX, de forma reiterada, la premsa diària denunciava la inexistència de voreres que permetessin als ciutadans manresans arribar còmodament al cementiri. De fet, la Junta del Cementiri cobrava un impost per aquest efecte.
Procedència: Arxiu Mas
El passeig de Pere III, l'àgora de Manresa en una il·lustració dels anys deu del segle XX. Des de la seva inauguració, el procés d'edificació en ambdós costats fou gradual, i consistí fonamentalment en immobles senyorials de bon gust artístic. L'any 1925 el primer tram del Passeig, des del Teatre Conservatori fins a la fàbrica Lluvià, ja estava completament edificat, llevat d'un petit tram al costat esquerre.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
El Casino de Manresa. Aquest egregi edifici modernista fou aixecat a iniciativa de la recent creada societat Casino de Manresa (1906), en un solar de superfície extensa entre el Passeig, l'actual carrer de l'arquitecte Oms i el carrer de Carrió. El projecte de l'obra s'encomanà al prestigiós arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa. Aquest esdevingué el lloc d'esbarjo de les bones famílies manresanes. L'escriptor Joaquim Amat-Piniella li dedicà una novel·la, "El casino dels senyors", el nom amb què popularment era conegut. Amb tot, els fundadors d'aquesta societat volien a l'agost del 1906 que «fos la casa de tots els manresans desde l'obrer manual al ciutadà potentat».
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
L'actual plaça de Crist Rei, habilitada amb una font lluminosa per festejar la inauguració dels serveis de la cooperativa Manresana d'Electricitat, en la Festa Major de 1912. Al fons, la fàbrica Lluvià. Aquest conjunt fabril va ser bastit a iniciativa dels fabricants vetaires Lluvià i Vidal al costat del torrent dels Predicadors al final dels anys vuitanta del segle XIX. Després de ser ocupat per diferents empreses i ativitats industrials, l'edifici deixà de funcionar l'any 1975. Posteriorment, en el solar que ocupava la fàbrica s'aixecà l'edifici Manresa Centre.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
El castell i el turó de Puigterrà, vistos des del sector del Passeig. Aquest sector era conegut popularment com la muntanya del Castell, però en realitat a principi de segle XX solament restaven les ruïnes d'un fortí construït l'any 1822 i ampliat el 1834. Era el fortí de Santa Isabel. Anà caient en desús, fins que amb la tercera carlinada s'utilitzà novament aquesta fortificació. L'any 1880, l'exèrcit l'abandonà definitivament. Destaca la nuesa del turó de Puigterrà, nuesa que en el decurs del primer terç de segle s'intentaria convertir en verdor i, per tant, en parc públic. Però la iniciativa no reeixí. Des d'un punt de vista urbanístic, la continuació de la pujada del Castell i l'alineament del carrer de Circumval·lació daten del darrer decenni del segle passat. Gràcies a aquestes llargues i costoses obres fou possible la comunicació de l'antic camí de Cardona (avui carrer d'Àngel Guimerà) amb la carretera de Vic al voltant del turó. Al parer de Fidel Riu, l'aspecte que oferia aquest sector a l'agost del 1927 era aquest: «Avui, aquelles cases amuntegades sense ordre ni concert, com si s'empaitessin vessant amunt per fugir dels mals tractes manresans, ofereix un aspecte deplorable. Pensem que el turó de Puigterrà dóna davant mateix del Grup Escolar, damunt del Passeig.»
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló.
El Grup Escolar (l'actual Institut Lluís de Peguera) vist des del turó de Puigterrà.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
Façana principal de l'antiga ferreteria Armengou a principi de segle XX. Aquest edifici modernista va ser projectat per Ignasi Oms i Ponsa, i construït l'any 1899 en dues fases. Primer es va bastir el magatzem de ferreteria, i després s'aixecaren les plantes destinades al nou domicili familiar, després que els Armengou es mudessin del carrer de Sobrerroca.
Procedència: Col·lecció Ramon Cornet i Arboix (Fotografia de Lluís Cornet i Vivar)
Perspectiva de la carretera de Vic a l'alçada del Col·legi dels Infants, abans de ser pavimentada. El fang era fins els anys trenta del segle XX una de les principals preocupacions dels vianants, fastiguejats perquè els dies de pluja se'ls embrutaven les botes i s'esquitxaven els vestits. Aureli Comas, en un article periodístic del 1925, sentenciava: «Els carros que entren a la ciutat en dies de pluja, duen les rodes cobertes de fang, el qual escampen pels carrers, i així els automòbils avui tan nombrosos, els camions feixucs...Els tranzitants, trepitjant-lo, duen el fang per tot arreu allò on us pogueu pensar, empastifant totes les lloses dels carrers en poca estona, cobrint els adoquinats amb mantell llefiscós, esborrant llur fesomia.»
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
La Casa Caritat i el xalet contigu en una estampa de principi de segle XX. Al jardí de l'establiment benèfic, les monges de la Caritat feren construir un xalet destinat a parvulari de nens, el qual va ser posat sota l'advocació del Sagrat Cor de Jesús. Aquest parvulari modernista fou obra de l'arquitecte Alexandre Soler i March.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
En aquesta fotografia de principis del segle XX es pot contemplar la sortida de les obreres de la fàbrica del Remei, propietat dels coneguts fabricants Manuel Bertrand i Eusebi Serra, els quals el 1926 inaugurarien la famosa Fàbrica Nova, fruit de l'ampliació d'aquestes instal·lacions construïdes l'any 1894. El cens obrer de 1919 comptabilitzava un total de 424 dones més grans de 19 anys, sobre un total de 512, és a dir, gairebé un 83% del total de treballadors d'aquesta fàbrica.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló
