Les cases del carrer del Canonge Montanyà amb la fàbrica Perera i el transformador elèctric en una perspetiva de la segona dècada del segle XX. La fotografia va ser presa des de més amunt del pas de vianants que travessava la via del carrilet al carrer del Bruc, al darrere d'on actualment hi ha l'Escola Renaixença. Des d'aquest sector s'observen al fons i a mà esquerra l'església del Carme i la caserna, la cúpula de la Casa de cultura de la Caixa de Pensions, l'església de Sant Pere Màrtir al mig i, a la dreta, la basílica de la Seu.
Procedència: Col·lecció Josep Huerta i Muntalà
Detall de la casa, propietat de la família Galí, emplaçada a la cantonada del carrer del Bruc amb el carrer de l'era de l'Esquerra. Diversos membres de la família posen davant de casa seva el 15 de setembre de 1923.
Procedència: Col·lecció Salvador Palau
La via del carrilet a l'alçada del carrer del Bruc, cantonada amb el carrer de Saclosa, en una fotografia dels anys trenta del segle passat. Al centre, una de les poques cases de pagès (cal Xeco) que el creixement urbà no ha engolit i que encara romanen en peu. Més enllà, les cases del carrer de Carrió. Aquesta perspectiva és contemplada des de l'angle corresponent al xamfrà entre el carrer de Saclosa i el carrer del Bruc, en l'edifici on actualment hi ha les oficines del Reial Automòbil Club de Catalunya. Aquest sector va ser urbanitzat en el decurs dels anys vuitanta del segle XIX, quan l'antic camí del Pujolet es convertí en carrer i se'l batejà amb el nom del frare carmelità Romeu Saclosa.
Procedència: Col·lecció Agnès Majó (Casa Xeco)
Àmplia perspectiva de la foneria de ferro Ubach l'any 1925. Havia estat inaugurada feia poc en uns terrenys industrials camí de l'Escorxador, entre l'actual carrer de Barcelona i el carrer de Sarret i Arbós. Al darrere de la fàbrica, s'endevina el pati inferior de l'Institut Lluís de Peguera. Actualment la seva seu es troba al polígon de Bufalvent.
Procedència: Col·lecció família Ubach
Fotografia de la foneria de ferro Ubach.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
Panoràmica de l'Escorxador Municipal que fou traslladat de la seva primitiva ubicació, al final del carrer de les Piques, a uns terrenys situats al camí de Joncadella, on reuniria unes millors condicions de salubritat. Aquest monumental edifici públic va ser dissenyat per l'arquitecte Ignasi Oms i Ponsa, i aixecat entre el 1906 i el 1908, sota l'alcaldia de Pere Armengou i Manso. La fotografia va ser feta probablement durant el primer decenni del segle XX. Al fons la casa Viñas, construïda durant el primer quart de segle XX sobre el tossal de la Talaia.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
Panoràmica de l'Escorxador Municipal que fou traslladat de la seva primitiva ubicació, al final del carrer de les Piques, a uns terrenys situats al camí de Joncadella, on reuniria unes millors condicions de salubritat. Aquest monumental edifici públic va ser dissenyat per l'arquitecte Ignasi Oms i Ponsa, i aixecat entre el 1906 i el 1908, sota l'alcaldia de Pere Armengou i Manso. La fotografia va ser feta probablement durant el primer decenni del segle XX. Al fons la casa Viñas, construïda durant el primer quart de segle XX sobre el tossal de la Talaia.
Procedència: Arxiu Josep Miravitlles
L'Escorxador vist des del camí de cal Viñas, molt a prop de l'actual plaça de Bages, en una fotografia de final dels anys vint del segle passat.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
