El sector del Pont Vell tal com es podia admirar des del campanar de la Seu, als anys vint del segle XX. En aquesta àmplia panoràmica s'observen, a mà dreta, la carretera d'Esparreguera; a l'altra banda del riu, la fàbrica del Pont Vell, dedicada als filats i teixits de cotó i regentada en aquests moments per la companyia Argemí, Gallifa i Vila. Aquesta fàbrica, adossada al Pont Vell, fou bastida entre el 1859 i el 1862 sobre l'antic emplaçament d'un molí fariner, el Molí Nou. A l'esquerra, l'edifici de la Cova i la Casa d'Exercicis. Al peu, les cases del carrer i de la capella de Sant Marc, i al darrere, l'inici del camí de la Cova. L'últim edifici perceptible és el convent de Santa Clara. Seguint a l'horitzó, l'ampla balconada de Sant Pau, seu en l'actualitat d'un conjunt residencial i, més enllà, sobre la carena de cal Gravat, d'un polígon industrial. I pel dessota, es perceben les obres del desmunt de la via dels Ferrocarrils Catalans, que a partir del 1926 comunicarien la ciutat amb Barcelona.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló
Vistosa panoràmica obtinguda des del campanar de la Seu: el Pont Vell, un paisatge agro-industrial i les vies de comunicació constituïen un tercet inconfusible a l'hora de descriure l'entrada de Manresa, venint de Barcelona. La balconada i el fèrtil regadiu de Sant Pau emparen cal Fabrés o la fàbrica tèxtil coneguda també com les Roques de Sant Pau.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló
Vista del Pont Vell amb la capella de la Guia al fons en l'antic emplaçament.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
Vista del Pont Vell amb la capella de la Guia al fons en el nou emplaçament.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló
La capella de la Mare de Déu de la Guia, en el seu nou emplaçament.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages.
Perspectiva de l'estació de Manresa-Nord, en els primers decennis del segle XX, quan se'n reclamava de manera insistent l'ampliació o bé la substitució per unes instal·lacions més modernes.
Procedència: Jaume Pons i Agulló
Perspectiva de l'estació de Manresa-Nord, en els primers decennis del segle XX, quan se'n reclamava de manera insistent l'ampliació o bé la substitució per unes instal·lacions més modernes.
Procedència: Margot Vila i Roca
