Magnífica vista del nucli antic de la ciutat, feta des del campanar de la Seu, entrats els anys vint del segle XX. A l'horitzó es percep la muntanya de Puigterrà, totalment pelada, la qual es tenia la intenció de transformar en parc públic en aquells moments. L'església del Carme, que fou enderrocada l'any 1936, i la caserna presideixen el nucli antic, juntament amb la Casa de la Ciutat i la Plaça Major. Més enllà, es pot observar com s'ha anat eixamplant el casc urbà, tot guanyant terreny de manera gradual al regadiu.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló.
Extraordinària vista aèria de la caserna del Carme, situada al cim del Puigmercadal i flanquejada per l'església gòtica, de final de la segona dècada de segle. La carretera de Vic s'aprecia perfectament: en el període considerat constituí un dels eixos d'eixamplament urbanístic de la ciutat. Els edificis remarcables que es poden apreciar són la Casa dels Infants Orfes, en la meitat del tram de la carretera de Vic que es veu en la fotografia, l'església dels Infants i l'edifici de la Companyia Anònima Manresana d'Electricitat; també, la Casa Caritat i el xalet, al fons i a l'extrem dret de la perspectiva.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló.
La Seu i rodalies tal i com es veien des de l'extrem oest de l'antiga caserna militar, on ara hi ha l'Alberg de Joventut, durant el primer decenni de segle XX. Al fons i a l'esquerra, s'observa la Seu amb el comunidor, des d'on es beneïa el terme municipal i es feien foragitar les tempestes. Al peu, les cases rònegues del vell carrer del Pedregar.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages.
La façana principal de l'església del Carme, enderrocada l'any 1936, i l'entrada de la caserna tal com eren l'any 1910.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló.
Detall de l'entrada de la casena del Carme l'any 1917. La caserna ocupava els terrenys on s'havia construït un convent de Carmelites al segle XIV. L'any 1835, arran de l'exclaustració monàstica, l'edifici fou cedit al municipi, que el destinà a escoles públiques, habilitades també com a col·legi electoral; més tard, esdevingué la seu d'allotjament de la tropa que des de la darrera carlinada va tenir una presència quasi constant a Manresa. Al tombant de segle, el recinte de la caserna va experimentar unes notables millores d'ampliació que hi van permetre la instal·lació de les oficines militars i de les quadres per a les cavalleries, les quals havien estat estatjades fins aleshores en cases particulars, amb les pertinents molèsties per als veïns. En la fotografia, els soldats pertanyents al batalló de caçadors de Reus fan guàrdia a l'entrada de la caserna.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló.
Façana principal de l'església del Carme, església que seria enderrocada el 1936.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
