L'inici del segon tram del passeig de Pere III, des de l'actual plaça de Crist Rei (al fons de la imatge) fins a l'actual plaça d'Espanya, al començament dels anys trenta del segle XX. Al darrere, la façana del Teatre Kursaal. Des de principi de segle, el torrent dels Predicadors ja havia estat cobert, però en aquests moments encara no estava enllestida la seva total urbanització.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló.
El castell i el turó de Puigterrà, vistos des del sector del Passeig. Aquest sector era conegut popularment com la muntanya del Castell, però en realitat a principi de segle XX solament restaven les ruïnes d'un fortí construït l'any 1822 i ampliat el 1834. Era el fortí de Santa Isabel. Anà caient en desús, fins que amb la tercera carlinada s'utilitzà novament aquesta fortificació. L'any 1880, l'exèrcit l'abandonà definitivament. Destaca la nuesa del turó de Puigterrà, nuesa que en el decurs del primer terç de segle s'intentaria convertir en verdor i, per tant, en parc públic. Però la iniciativa no reeixí. Des d'un punt de vista urbanístic, la continuació de la pujada del Castell i l'alineament del carrer de Circumval·lació daten del darrer decenni del segle passat. Gràcies a aquestes llargues i costoses obres fou possible la comunicació de l'antic camí de Cardona (avui carrer d'Àngel Guimerà) amb la carretera de Vic al voltant del turó. Al parer de Fidel Riu, l'aspecte que oferia aquest sector a l'agost del 1927 era aquest: «Avui, aquelles cases amuntegades sense ordre ni concert, com si s'empaitessin vessant amunt per fugir dels mals tractes manresans, ofereix un aspecte deplorable. Pensem que el turó de Puigterrà dóna davant mateix del Grup Escolar, damunt del Passeig.»
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló.
El castell i el turó de Puigterrà, vistos des del sector del Passeig. Aquest sector era conegut popularment com la muntanya del Castell, però en realitat a principi de segle XX solament restaven les ruïnes d'un fortí construït l'any 1822 i ampliat el 1834. Era el fortí de Santa Isabel. Anà caient en desús, fins que amb la tercera carlinada s'utilitzà novament aquesta fortificació. L'any 1880, l'exèrcit l'abandonà definitivament. Destaca la nuesa del turó de Puigterrà, nuesa que en el decurs del primer terç de segle s'intentaria convertir en verdor i, per tant, en parc públic. Però la iniciativa no reeixí. Des d'un punt de vista urbanístic, la continuació de la pujada del Castell i l'alineament del carrer de Circumval·lació daten del darrer decenni del segle passat. Gràcies a aquestes llargues i costoses obres fou possible la comunicació de l'antic camí de Cardona (avui carrer d'Àngel Guimerà) amb la carretera de Vic al voltant del turó. Al parer de Fidel Riu, l'aspecte que oferia aquest sector a l'agost del 1927 era aquest: «Avui, aquelles cases amuntegades sense ordre ni concert, com si s'empaitessin vessant amunt per fugir dels mals tractes manresans, ofereix un aspecte deplorable. Pensem que el turó de Puigterrà dóna davant mateix del Grup Escolar, damunt del Passeig.»
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages.
Fotografia de la façana posterior del Grup Escolar (l'actual Institut Lluís de Peguera).
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
Façana del Grup Escolar (actual Institut Lluís de Peguera).
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
Fotografia del Grup Escolar (l'actual l'Institut Lluís de Peguera).
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
Façana del Grup Escolar (l'actual Institut Lluís de Peguera).
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
El Grup Escolar (l'actual Institut Lluís de Peguera) vist des del turó de Puigterrà.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
El Grup Escolar (l'actual Institut Lluís de Peguera). Al fons, es pot observar el barri del Poble Nou, l'antic escorxador i l'església de Sant Josep. Aquest enorme edifici educatiu que donà cabuda a l'Institut de Segon Ensenyament havia estat projectat l'any 1908 per commemorar el centenari de les batalles del Bruc. Però la seva construcció es va eternitzar per fases fins l'any 1927, data en què finalment s'inaugurà. Fidel Riu indicava que aquell any la plaça de l'Institut només servia com a camp d'esports, i es preguntava «perquè l'Ajuntament no es preocupa de fer d'allò un jardí públic, amb bancs de pedra i arbres frondosos que servissin d'ombradiu als vells i a la mainada? Enllestides les obres del passeig fóra, aquella una millora indicadíssima» .
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló.
Fotografia del Grup Escolar (actual Institut Lluís de Peguera).
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
Moment de la construcció de l'església de Sant Josep. Aquest temple, projectat per l'arquitecte Alexandre Soler i March, es va començar a edificar l'any 1903, ben a prop del tossal dels Rajolers o d'en Pau Sabater, seguint la tendència neogòtica que tant s'estilava a l'època. El propietari, Manuel Ignasi Vallès i Pons, va cedir gratuïtament els terrenys per a l'aixecament de l'església, la qual fou sufragada amb els fons obtinguts amb la campanya popular que organitzà mossèn Josep Vidal. L'església va ser beneïda l'any 1913, i quaranta-dos anys més tard esdevingé parròquia.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
Moment de la construcció de l'església de Sant Josep. Aquest temple, projectat per l'arquitecte Alexandre Soler i March, es va començar a edificar l'any 1903, ben a prop del tossal dels Rajolers o d'en Pau Sabater, seguint la tendència neogòtica que tant s'estilava a l'època. El propietari, Manuel Ignasi Vallès i Pons, va cedir gratuïtament els terrenys per a l'aixecament de l'església, la qual fou sufragada amb els fons obtinguts amb la campanya popular que organitzà mossèn Josep Vidal. L'església va ser beneïda l'any 1913, i quaranta-dos anys més tard esdevingé parròquia.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
L'església de Sant Josep. Aquest temple, projectat per l'arquitecte Alexandre Soler i March, es va començar a edificar l'any 1903, ben a prop del tossal dels Rajolers o d'en Pau Sabater, seguint la tendència neogòtica que tant s'estilava a l'època. El propietari, Manuel Ignasi Vallès i Pons, va cedir gratuïtament els terrenys per a l'aixecament de l'església, la qual fou sufragada amb els fons obtinguts amb la campanya popular que organitzà mossèn Josep Vidal. L'església va ser beneïda l'any 1913, i quaranta-dos anys més tard esdevingé parròquia.Procedència: Arxiu Francesc Villegas i Martínez.
