Vista del gasòmetre i de la fàbrica del Panyos a l'extrem sud-occidental de la ciutat.
Procedència: Col·lecció Ramon Estrada i Carbonell.
El sector meridional de la ciutat vist en detall al tombant de segle XX. En aquest indret, al peu de la resclosa del gas, s'hi construïren, per odre cronològic, la fàbrica dels Panyos, la xemeneia de la qual fumeja en la fotografia, i la fàbrica del gas. La primera és considerat l'edifici fabril més antic de Catalunya (1820), alhora que destaca per una excel·lent ventilació (la façana està foradada per 365 finestres), fet poc usual a l'època. En aquesta perspectiva observem la fàbrica en ple rendiment: la família Portabella hi fabricava els coneguts fils de cosir anomentats "cotons manresans". A la dreta de la mateixa fotografia, hi treuen el cap part de les instal·lacions de la fàbrica de cal Carné, enderrocada l'any 1995; al fons, es veu el Pont Nou i, al marge esquerre, el Cementiri Municipal. Mentre els terrenys del Congost, destinats actualment a instal·lacions esportives, eren simplement camps de secà, entre el conjunt fabril que acabem de descriure i el raval Valldaura, l'extensa horta manresana encara no s'havia vist absorbida per l'intens procés urbanitzador posterior.
Procedència: Col·lecció Ramon Cornet i Arboix. (Fotografia de Lluís Cornet i Vivar)
El sector meridional de la ciutat vist en detall al tombant de segle XX. En aquest indret, al peu de la resclosa del gas, s'hi contruïren, per odre cronològic, la fàbrica dels Panyos, i la fàbrica del gas. La primera és considerada l'edifici fabril més antic de Catalunya (1820), alhora que destaca per una excel·lent ventilació (la façana està foradada per 365 finestres), fet poc usual a l'època. En aquesta perspectiva observem la fàbrica en ple rendiment: la família Portabella hi fabricava els coneguts fils de cosir anomentats "cotons manresans". A la dreta de la mateixa fotografia, hi treuen el cap part de les instal·lacions de la fàbrica de cal Carné, enderrocada l'any 1995.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló
Detall del carrer de Francesc Moragas i l'estació del passeig del Riu durant els anys deu del segle passat. En primer terme, les vies i els molls de l'estació; a l'esquerra, la Bonamossa; i a la dreta, la farinera Albareda, erigida l'any 1909.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló.
Perspectiva de la ciutat presa des del turó de Santa Caterina. Un paisatge sec contrasta amb el casc urbà que es perfila a l'altra banda del riu, on es delimiten amb nitidesa un tram del passeig del Riu, els molls de l'estació del Nord, i la fàbrica de cal Cots. Més enllà, sobresurt l'edifici de les sederies Balcells - actual seu del Conservatori Municipal de Música- amb la seva característica torre quadrangular i els darreres de les cases dels carrers d'Arbonés i del Llop; al fons, el Collbaix, sorprenentment nu de vegetació al tombant de segle XX i l'antiga fàbrica dels Panyos.
Procedència: Col·lecció Ramon Cornet i Arboix. (Fotografia de Lluís Cornet i Vivar)
Vista parcial de Manresa.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
Detall dels sector del passeig del Riu que s'observa des de la torre de Santa Caterina, amb el convent de les monges de la Companyia de Maria i les sederies Balcells en segon terme, i la fàbrica Cots, al peu del passeig.
Procedència: Col·lecció Ramon Estrada i Carbonell
El Pont de Sant Francesc i el pont del tramvia en una fotografia de començaments del segle XX que il·lustra una important cruïlla de vies de comunicació per al trànsit rodat per carretera i pel carril de ferro.
Procedència: Col·lecció Jaume Galobart i Torras
El pont de Sant Francesc i el pont del tramvia en una fotografia de començaments del segle XX que il·lustra una important cruïlla de vies de comunicació per al trànsit rodat per carretera i pel carril de ferro.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
El pont del tramvia en una fotografia de començaments del segle XX que il·lustra una important cruïlla de vies de comunicació.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
Magnífica vista panoràmica de la Manresa del 1914, en què es pot apreciar el casc urbà des del pont de pedra fins al Pont Vell, seguint el curs del riu.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
Detall dels darreres de les cases d'un carrer de la Manresa manufacturera, el d'Arbonés, edificades damunt de les parts que havien servit de muralla en l'època medieval.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló.
Vista parcial de Manresa, obtinguda des de les restes dels polvorins que envoltaven la torre de Santa Caterina. La panoràmica des d'aquest indret és magnífica: hi despunten la basílica de la Seu i l'església del Carme, amb la caserna als seus peus, sobre el cim del Puigmercadal; al centre de la imatge, la desapareguda església parroquial de Sant Pere Màrtir. Vers l'any 1910, data probable d'aquesta il·lustració, les cases del carrer de Sant Pere encara obstaculitzaven l'ampli accés al centre de la ciutat pel portal de les Piques, sector conegut com la Reforma. Més enllà, els xipresos del claustre del convent de les Germanes Caputxines al carrer de Talamanca.
Procedència: Col·lecció Jaume Blanch i Carreras. (Fotografia de Francesc Blanch i Pons)
Detall de la passarel·la de ferro que travessava el riu Cardener, des de l'estació del Nord fins al carrer de les Piques.
Procedència: Arxiu Mas
Esplèndida vista del sector de la Reforma entre principis del segle XX i finals dels anys vint. Les obres de l'ambiciós projecte de la Reforma, havien de comportar la construcció d'un pont que substituís la passarel·la de ferro, la urbanització d'una àmplia plaça i l'obertura del carrer d'Alfons XII. Ja s'havien enderrocat algunes cases que envoltaven el portal de les Piques i s'havien plantat plàtans en el camí que duia de la passarel·la de l'estació a les Piques.
Procedència: Col·lecció Ramon Cornet i Arboix. (Fotografia de Lluís Cornet i Vivar)
Esplèndida vista del sector de la Reforma entre les dues primeres dècades del segle XX. Es pot percebre perfectament com ja s'han realitzat els treballs d'aplanament dels terrenys necessaris per acomplir l'anhelat projecte de la Reforma, que havia de dignificar l'entrada a Manresa per aquest vessant, si bé la passarel·la continuava essent l'única via d'accés al nucli urbà per als vianants.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
Fotografia aèria de la basílica de la Seu i rodalies a les acaballes dels anys vint del segle passat.
Procedència: Col·lecció Ramon Salisi i Bonastre
Aspecte del vessant meridional de la ciutat a principis del segle XX, entre l'estació del Nord i el Pont Vell. Des d'aquest indret es poden contemplar la renglera de fàbriques que aprofitaven les escorrialles del torrent de Sant Ignasi, un lloc d'incipient localització industrial. Prop de la capella de Sant Marc se situava la fàbrica de cintes Portabella; més amunt, la històrica fàbrica del Salt (construïda l'any 1862 per l'industrial Josep Pons i Enrich), accionada en un principi per l'energia hidràulica extreta del salt dels Gossos i a partir del 1882 per la força del vapor. Precisament en aquesta data se n'aixecà la xemeneia. Al mig de la fotografia, s'hi pot percebre la desapareguda església de Sant Ignasi.
Procedència: Col·lecció Ramon Cornet i Arboix. (Fotografia de Lluís Cornet i Vivar)
Aspecte del sector sud-est de la ciutat cap a la dècada dels anys vint del segle passat.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló.
