La ciutat vista des de la carretera de Can Massana, dita també del Bruc, a l'indret conegut amb el nom de Coll-Manresa. Datada entre els anys vuitanta i el tombant del segle XX. De manera preeminent sobresurten, a l'esquerra, l'església parroquial del Carme i, adossada a aquesta la caserna; i a la dreta, la basílica de la Seu. Al peu del riu Cardener, en la confluència amb la muralla de Sant Francesc, la fàbrica del pont de fusta. A la riba dreta del Cardener, el característic pont fumat, per sobre de la via del ferrocarril que comunica Lleida amb Manresa.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
La ciutat de Manresa vista des de la carretera de Can Massana, dita també del Bruc, a l'indret conegut amb el nom de Coll-Manresa. Datada entre els anys vuitanta i el tombant del segle XX. De manera preeminent sobresurten, a l'esquerra, l'església parroquial del Carme i, adossada a aquesta la caserna; i a la dreta, la basílica de la Seu i la Cova de Sant Ignasi. Al peu del riu Cardener, en la confluència amb la muralla de Sant Francesc, la fàbrica del pont de fusta. A la riba dreta del Cardener, el característic pont fumat, per sobre de la via del ferrocarril que comunica Lleida amb Manresa.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
La ciutat vista des de la carretera de Can Massana, dita també del Bruc, a l'indret conegut amb el nom de Coll-Manresa. Datada entre els anys vuitanta i el tombant del segle XX. De manera preeminent sobresurten la basílica de la Seu i la Cova de Sant Ignasi. A la dreta, la torre de Santa Caterina. Al peu del riu Cardener, en la confluència amb la muralla de sant Francesc, la fàbrica del pont de fusta. A la riba dreta del Cardener, el característic pont fumat, per sobre de la via del ferrocarril que comunica Lleida amb Manresa.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
Perspectiva de l'entrada a la ciutat per la Catalana obtinguda entre el final del s. XIX i els anys vint del segle passat. Al centre, les ruïnes del fortí de Santa Isabel, al turó de Puigterrà. A dalt, a la dreta, l'església del Carme.
Procedència: Col·lecció Ramon Cornet i Arboix. (Fotografia de Lluís Cornet i Vivar)
Perspectiva de l'entrada a la ciutat per la Catalana obtingudes entre el final del s. XIX i els anys vint del segle passat.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
La creu del Coll-Manresa o del pont fumat - perquè es troba just per sobre del pont fumat- a l'inici de la davallada de la carretera de Can Massana. Procedència: Arxiu Biblioteca de Catalunya (Fons Josep Salvany)
Perspectiva general de la ciutat de Manresa, obtinguda des de l'indret conegut amb el nom de Bellavista, els anys vint del segle passat. S'hi pot comprovar amb una resolució perfecta el perímetre urbà i l'extensió periurbana de la ciutat. Les inconfusibles xemeneies són testimoni del passat eminentment idustrial de la ciutat, xemeneies que alternen de manera genuïna amb els llocs de culte com la Cova, la Seu i el Carme, de dreta a esquerra respectivament. En el camí que menava a Joncadella, la torre de cal Viñas, ubicada expressament en un indret que fos localitzat des de qualsevol racó de la ciutat. A l'extrem esquerra i vorejant el riu, es poden observar les instal·lacions del gasòmetre, situades a l'inici de l'atual carrer de Frances Moragas, a l'oest del passeig del Riu. La fàbrica del gas va ser aixecada l'any 1859 al punt conegut pel molí d'en Travessa. Aquest sector de la ciutat s'havia començat a urbanitzar durant el darrer quart del segle XIX, gràcies a l'alineament de carrers perpendiculars a la carretera de Cardona, com el carrer del Bruc. Un cop entrats els anys vint del segle passat, tanmateix, l'alternança de fàbriques (la farinera "La Florinda" al mig de la perspectiva) i horts continuava encara caracteritzant l'evolució urbanística de la ciutat. Immediatament a continuació s'observa la històrica fàbrica del Panyos, dedicada en aquells moments a la fabricació de vetes de cotó, a càrrec de la societat Portabella i Cia. A tocar de la fàbrica del gas, la "Bonamossa" o fàbrica Carné. Al costat mateix, la farinera Albareda.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
Vista parcial de la ciutat feta a principi de segle XX des de la riba esquerra del riu Cardener, baixant pel camí del Congost. En primer terme, observem les diverses vies del ferrocarril econòmic de Manresa-Berga. Al centre, els tallers de cal Canyís, ubicats a la confluència entre el passeig del Riu i el passatge d'en Coma. En aquest mateix indret, anys més tard, el fabricant Fermí Roca i Coma hi construiria la fàbrica de filats i teixits amb les seves dependències, la torre de l'amo, habitatges unifamiliars per a obrers, etc. Al fons, el castell de Puigterrà. Al peu del turó del castell, es veu l'església parroquial de Sant Pere Màrtir i, al fons, a la dreta, l'església del Carme i la caserna, ampliada al tombant de segle XX.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
Vista de l'estació del passeig del Riu a l'inici dels anys vint, realitzada pel fotògraf Jaume Guixà amb ocasió del Xè congrés d'Esperanto celebrat a Manresa l'any 1923. Flanquejant l'estació, hi observem la farinera Albareda, projectada el 1909 per l'arquitecte Alexandre Soler i March, actualment encara en peu a la plaça del Mil·lenari de Catalunya i a continuació les dependències de la fàbrica de filats i teixits Roca. Al peu del riu, situats paral·lelament, el pont de pedra i la palanca de ferro, rere els quals es pot comprovar l'existència de la fàbrica del pont de fusta, on ara es troba l'edifici de l'antic Hotel Pere III.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
Esplèndida fotografia de principi de segle XX, obtinguda des del final de carretera de can Massana o del Coll-Manresa. El tram que enllaçava les carreteres del Bruc i d'Esparreguera es troba en fase d'agençament. Al mig de la il·lustració, la fàbrica del pont de fusta, un indret d'incipient localització industrial, que a partir del 1909 seria arrendada i explotada pels germans Sitges i Riera. Immediatament al darrere, el convent de Sant Francesc, devorat per les flames durant la Setmana Tràgica del juliol del 1909, i el col·legi regentat per les monges de la Companyia de Maria. A la mateixa alçada de la Seu, es veu la fàbrica de les sederies Balcells, actualment seu del Conservatori Municipal de Música.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló.
Panoràmica del sector de la Reforma pels volts del 1910. El passeig del Riu, flanquejat pels plàtans inconfusibles. Totes les cases existents al redós del portal de les Piques ja no hi són. Al gener del 1879 s'aprovà el projecte d'ampliació de la plaça d'en Creus, i un mes més tard es començaven a enderrocar les cases del portal de les Piques. En efecte, la zona que coneixem com la Reforma començà a ser condicionada per fases, i de manera molt lenta, el darrer quart del segle XIX, i culminà amb la finalització de l'obertura del carrer d'Alfons XII, inaugurat l'any 1970. La basílica de la Seu encara no ha sofert les reformes a la façana de ponent, i tampoc no s'hi ha construït l'escalinata, ni remodelat el campanar.
Procedència: Jaume Pons i Agulló.
Panoràmica parcial de Manresa des del peu de la riba dreta del riu, just a sota del pont de Sant Francesc, al principi dels anys vint del segle XX, amb la façana de ponent de la Seu a mig reformar i l'agulla piramidal, l'imposant edifici de la Cova de Sant Ignasi i el convent de Santa Clara.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló
Vista parcial de la Seu i la palanca de ferro cap a inicis del segle XX. Els famosos magatzems El Sigle aprofitaven la paret del mur de contenció que envoltava el conjunt de la Seu per anunciar-se als viatgers que arribaven a l'estació.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
Vista parcial de la Seu, l'estació del Nord i la palanca de ferro, entre l'inici de segle XX i l'any 1923.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
La Cova de Sant Ignasi i la residència del Pares Jesuïtes en una fotografia artística datada aproximadament del primer decenni de segle XX.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló.
