Jacint Carrió i Vilaseca va néixer a Manresa el 16 de setembre del 1916. Va ser dependent de comerç, sindicalista i polític. Als 13 anys, va entrar a treballar a la Ferreteria Sol Germans. Es va iniciar a la política el 1933, a les Joventuts d’Estat Català, i després ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya. Va ser vicepresident de l’Associació de Dependents de Manresa i Comarca, la qual cosa li va permetre viure de prop l’efervescència dels anys 30 al nostre país. També va formar part de la Junta directiva de l’entitat Foment de la Sardana.

L’agost del 1937 s’incorporà al front de guerra. S’integrà a la 14a brigada mixta Internacional “La Marsellesa”, on hi havia un 40% de soldats franco-belgues. Va lluitar als fronts de Madrid, de Casp, de l’Ebre i de Catalunya.

El 9 de febrer de 1939, va passar la frontera cap a França pel Perthús, convertint-se en exiliat. Va romandre un temps al camp de refugiats de Sant Cebrià de Rosselló, on se les va enginyar per fugir-ne i arribar fins a Périgueux, on tenia família. Tanmateix, en esclatar la Segona Guerra Mundial, fou retornat al camp.

A partir del 22 de desembre del 1939 va prestar servei a la 115 Companyia de Treballadors amb comandament francès, situada a Grostenquin (La Moselle), fins que el 22 de juny de 1940 fou detingut pels alemanys –amb gairebé tota la companyia- a Saint Dié-des-Vosges. Es va fugar però va ser capturat a Épinal el dia 24. Estigué empresonat a Estrasburg fins el 12 de desembre de 1940, d’on partí amb un comboi de 846 presoners que el va dur fins a Mauthausen, on hi entrà l’endemà. El seu número de matrícula al camp de concentració era el 4.676. El 20 d’octubre del 1941 va ser traslladat a Gusen, camp satèl·lit de Mauthausen, on li van assignar el número de matrícula 43.243 i d’on no va sortir fins al seu alliberament, el 5 de maig de 1945. Als camps nazis havia coincidit amb un altre manresà amic seu, Joaquim Amat-Piniella.

El 17 de juny de 1945 fou repatriat a França. Instal·lat de nou a Périgueux, va participar en la reorganització d’Esquerra Republicana a l’exili. Va tornar el gener de 1949 a Manresa. Va recuperar la feina a la Ferreteria Sol Germans fins el 1964, l’any del seu tancament. Posteriorment, va ser contractat a la Ferreteria  Accessoris de Vilarmau i Freixa, on restà fins a la seva jubilació, el 1981.

El 5 de maig de 1950, cinquè aniversari de l’alliberament de Mauthausen i Gusen, es casà amb Maria Grau Sisquella.

El 1955 fou detingut i hagué de romandre a la presó un mes. Va col·laborar en la fundació de l’Amical de Mauthausen, creada el 1962, i va refundar ERC a Manresa. El 1978 fou elegit president de la delegació d’Esquerra Republicana de Catalunya a Manresa. Va ser candidat a les llistes municipals (els anys 1979 i 1987) i del Parlament de Catalunya (1980). Posteriorment ingressà a Esquerra Catalana i el 1991 va formar part de la candidatura del PSC com a independent a les eleccions municipals. Va ser regidor de la Gent Gran de l’Ajuntament de Manresa durant el període del 1995 al 1999. Sempre que va poder, va participar activament en la vida social, cultural i política de la seva ciutat.

Jacint Carrió va deixar escrit el testimoni de la seva experiència als camps nazis en el seu llibre de memòries Manresa-Mauthausen-Gusen. Deportació i retorn d’un home compromès amb la llibertat (text reelaborat i ampliat amb entrevistes personals per Àngels Fusté i Gamisans), que va aparèixer publicat poc després de la seva mort. Les seves vivències també queden àmpliament recollides en el llibre de Montserrat Roig Els catalans als camps nazis, en què Carrió col·laborà activament.

Jacint Carrió va dedicar bona part de la seva vida a explicar les atrocitats dels camps de concentració nazis a joves i a adults i a recordar-los la necessitat de combatre qualsevol mena d’intolerància i totalitarisme. Desitjava profundament que les generacions presents i futures n’aprenguessin la lliçó perquè aquella barbàrie no es tornés a repetir mai més.

Va morir el 31 d’octubre del 2000 d’una insuficiència coronària, poc després de deixar per escrit el seu llegat vital i, molt especialment, la seva experiència als camps d’extermini nazis.

El setembre del 2001 l’Ajuntament de Manresa va acordar posar el nom de Jacint Carrió al Centre de Formació d’Adults de la ciutat. El 2002 es va constituir l’Associació de Gent Gran Jacint Carrió, de Manresa, que el 2008 va convocar el Premi Jacint Carrió i Vilaseca per a treballs de recerca sobre la memòria històrica de Manresa i la comarca del Bages.