De le Perthus a Criel-Sur-Mer

El grup format pels tres soldats, la Victòria i en Francesc va passar la frontera per La Jonquera i només entrar a França, a Le Perthus, els francesos  van separar els homes, a qui prenien les armes, de les dones i els nens. Una imatge que en Francesc recorda de manera colpidora és la gran quantitat d’objectes abandonats que hi havia als camps davant de la ciutat: cotxes, carros, matalassos, animals de tir i estris de tot tipus.

Les dones i els nens, els van posar en fila i els van fer pujar en un tren que els va portar cap al Nord. Gairebé no hi havia homes. El viatge va ser molt dur i va durar tres o quatre dies. La situació dins del tren era penosa a causa, sobretot, del fred i al fet de no poder-ne sortir. Finalment, van arribar a la ciutat de Dieppe, a l’estació d’un llogarret anomenat EU, al nord de París, molt a prop del Pas de Calais.

Els van fer baixar del tren i els van portar cap a uns magatzems, les condicions dels quals eren deplorables. Hi havia gent amuntegada i el terra estava cobert de palla molt bruta. Les autoritats havien previst aquell espai per distribuir els nouvinguts cap als destins definitius. A la plaça de l’estació hi havia autocars que els havien de traslladar. Quan els ho van dir van pujar a l’autocar en direcció a Criel-sur- Mer. Al cap de pocs quilòmetres l’autocar es va aturar davant del Castell de Chantereine.

 

La ruta a través de França.

 

Relació de camps, centres de refugi o hospitals amb refugiats espanyols existents a França, entre els mesos d’abril i juliol de 1939, on consta Criel-sur-Mer. (Font: Arxiu Nacional de Catalunya)

 

 

Buscar a tot memoria.cat

L’exili de Victòria Campo Torres i el seu fill Francesc Torras Campo