Portal de memòria
i història de Manresa

El castell de Chantereine

El complex on els van acollir durant 9 mesos l’anomenaven La Colònia i tenia unes dimensions considerables. Constava de tres grans edificis, formant una lletra U, amb un gran jardí al mig. A l’edifici central, amb la façana noble, hi havia la casa del director i la infermeria; mirant l’edifici central, a la banda dreta hi havia una nau amb els menjadors, les cuines i les dutxes. Davant per davant hi havia l’altre edifici on es trobaven els dormitoris.

A l’article de l’Arxiu Nacional de Catalunya, “L’exili republicà: camps i centres de refugiats a França” (https://anc.gencat.cat/ca/detall/article/Lexili-republica) hi consta aquest centre de refugiats amb les següents característiques:

En Francesc recorda que al complex hi havia un centenar de persones, encara que les dades oficials en comptabilitzen 658, repartides en tres àrees, i al Castell n’hi havia 545.

Anteriorment, aquests edificis, propietat de la cooperativa agrícola d’Amiens l’Union, s’havien utilitzat com a casa de colònies  per a escolars i famílies franceses i feia pocs mesos que els havien habilitat per atendre l’arribada de refugiats espanyols. Va fer aquesta funció des del febrer del 1939 fins a l’abril del 1940.

El dormitori era una sala molt gran amb dues fileres de lliteres de dos pisos, situades a banda i banda d’un passadís central. Al capdavall de la sala, hi havia una habitació amb dos llits (probablement habilitada per a les persones que havien de vigilar els escolars) i que la Victòria es va fer seva.

A la infermeria, ubicada a l’edifici noble, un cop a la setmana els atenia un metge, amb l’ajut d’una infermera.

Al tercer edifici hi havia la cuina, ben equipada, i el menjador, una sala molt gran amb taules a banda i banda i amb capacitat per atendre molta gent, que utilitzaven per torns. També hi havia un espai amb una desena de dutxes individuals.

L’entorn era bonic. Enmig dels edificis, hi havia una gran esplanada amb un jardí ben cuidat on jugava la canalla i on passejaven els interns. Darrera dels edificis hi havia un bosc bastant frondós. La seva ubicació dalt d’un turó quedava lluny del mar.

Tot era molt net i agradable.

 

Buscar a tot memoria.cat

L’exili de Victòria Campo Torres i el seu fill Francesc Torras Campo