Refugi antiaeri de la Renaixença de Manresa. Guia de treball per després de la visita

1. Introducció

El refugi antiaeri del Grup Escolar Renaixença de Manresa, ubicat al carrer Canonge Montanyà, està situat al bell mig de l’eixample de la ciutat. Al seu entorn hi ha molts edificis històrics, com la Casa Lluvià, la Casa Torra o El Casino, tots ells obres modernistes de l’arquitecte manresà Ignasi Oms i Pons.

El refugi està situat just sota el pati de l’escola pública La Renaixença, un altre edifici històric, en aquest cas d’estil racionalista.  El seu autor va ser l’arquitecte municipal Pere Armengou i Torra i va ser inaugurat l’any 1934 pel president de la Generalitat Lluís Companys.

La construcció del refugi es va iniciar a principis de la Guerra Civil espanyola dins del programa de protecció que va impulsar la Junta de Defensa Passiva de Manresa.

1.1. En el plànol de Manresa que teniu a continuació ubiqueu els següents indrets  posant-hi el número corresponent:

1. 1. 1. El Casino
      2. La plaça de Sant Domènec
      3. La plaça d’Espanya
      4. El parc de Puigterrà
      5. La plaça de la Bonavista
      6. La Seu
      7. L’estació de la RENFE
      8. El Refugi de la Renaixença

 

Plànol del centre de Manresa (pdf).

 

 

1.2. El refugi està situat sota el pati de l’Escola Renaixença. Quina política educativa va dur a terme el govern de la Generalitat durant la II República a Catalunya? Trobareu informació en aquest enllaç.

---

2. El context històric

2.1. La II República va tenir lloc en un context general molt difícil. Quina gran crisi econòmica va afectar el món durant la dècada dels anys trenta? Quins grans corrents ideològics s’estaven expandint per Europa? Qui eren els seus líders?

2.2. La II República també va tenir enemics dins l’Estat espanyol. Qui es va oposar a la II República? Com van actuar els contraris a la República el juliol de 1936?

2.3. En iniciar-se la Guerra Civil aviat es va veure que seria molt diferent a totes les guerres anteriors des del punt de vista militar. En primer lloc, a causa de l’evolució tecnològica de l’armament i, en segon lloc, per la utilització d’una nova estratègia per part dels militars. Expliqueu com la utilització dels nous mitjans aeris va tenir una influència decisiva en el desenvolupament del conflicte.

2.4. Per quins motius la rereguarda va passar a ser un objectiu militar de primer ordre?

2.5. L’exèrcit del bàndol franquista va rebre el suport, principalment, de dues grans potències europees que van ajudar-lo aportant armament i també soldats. Quines van ser aquestes potències? Quin pacte internacional relacionat amb la participació a la Guerra Civil espanyola no van respectar?

2.6. Com és que a aquestes potències els va interessar utilitzar el seu armament en aquest conflicte?

2.7. Quina potència va ajudar el bàndol republicà?

---

3. La Junta de Defensa Passiva

En començar la guerra, les poblacions de la rereguarda van ser bombardejades ben aviat. Per aquest motiu es van crear les anomenades Juntes de Defensa Passiva encarregades de prendre mesures per protegir la població.

Consulteu aquest plafó.

3.1. Expliqueu quina era la composició de la Junta de Defensa Passiva de Manresa.

3.2. Completeu aquesta taula amb les mesures de protecció que va dictar la Junta per fer front a les diferents situacions que es podien produir.

3.3. Observeu el mapa dels refugis que hi havia a Manresa durant la guerra. A quin hauries d’haver anat per proximitat a casa teva? Consulteu aquest plafó.

3.4. Com van respondre els manresans davant les indicacions de la Junta de Defensa? Van ser molt col·laboradors? Per què?

---

4. Les característiques del refugi

A continuació podeu observar un plànol actual del refugi de la Renaixença. La imatge superior ens mostra la secció vertical i a la inferior hi podeu veure la planta. El refugi ocupa un espai de 230 metres quadrats.

Plànol del refugi de la Renaixença de Manresa (pdf). 

4.1. Identifiqueu en el plànol els següents elements:

1. 1. 1. Carrer del Canonge Montanyà
      2. Entrada principal
      3. Murs interiors
      4. Entrada frontal tapiada
      5. Entrada amb accés al pati superior de l’escola
      6. Lavabos
      7. Passos de connexió entre els murs interiors (alguns tapiats)

4.2. Amb l’ajut del plànol, feu una breu descripció del refugi: nombre d’entrades, nombre i distribució dels espais, gruix de les parets, alçada, il·luminació, forma del sostre, forats respiradors…

4.3. Quantes persones es calcula que hi cabien?

4.4. Quin mobiliari contenia?

4.5. El refugi tenia dues entrades frontals que donaven al carrer del Canonge Montanyà i, al final de la segona nau, una altra de superior que donava al pati de l’Escola Renaixença. Quina característica tenien les entrades frontals que afavoria la protecció dels seus usuaris?

4.6. Què tenia el refugi en lloc de finestres per permetre l’entrada d’aire? De quina manera estaven construïts aquests elements? Per què?

4.7. Quants lavabos hi havia? Creieu que eren suficients per la capacitat que tenia el refugi?

4.8. Quines persones van col·laborar en la construcció de refugis com aquests?

---

5. Manresa, objectiu militar

Durant la visita heu pogut observar aquest Mapa Comarcal de Catalunya, que ens mostra amb diferents colors les comarques segons la quantitat de bombardeigs que van patir. També hi consta la llista de totes les poblacions de Catalunya que van ser bombardejades.

5.1. Quina zona del territori català va patir més bombardeigs? Quina va ser la comarca més bombardejada? Per què?

5.2. De quin territori venien majoritàriament els avions que van bombardejar Catalunya?

5.3. Quantes persones es calcula que van morir en els bombardeigs a Catalunya? Quantes van morir a Barcelona?

5.4. Tenint en compte que Manresa era una ciutat en guerra i que la majoria dels homes entre 17 i 45 anys eren al front, quines característiques tenia la població que vivia a la ciutat durant la guerra? Podem considerar que Manresa era un objectiu militar important? Per què?

5.5. Quants bombardeigs va patir Manresa? En quines dates es van produir? Quantes persones es calcula que hi van morir?

5.6. Consulteu aquest plafó. Quin era el perfil de les persones que van morir en els bombardeigs a Manresa (edat i sexe)?

5.7. Per quin motiu van bombardejar una ciutat sense objectius militars importants i en unes dates en les quals l’exèrcit republicà estava fugint en retirada?

5.8. Com sabien els aviadors els llocs on havien de deixar anar les bombes?

5.9. Llegiu el text següent i consulteu el mapa d’aquest enllaç.

Els avions arribaven a la ciutat o des de la zona del barri de Sant Pau i es dirigien cap a l’estació del Nord (RENFE) continuant cap al Congost, o per la Pujada Roja des d’on es dividien en dos grups, uns anaven per l’Avinguda de les Bases de Manresa cap a les vies de tren que es dirigien a Súria, i l’altre grup es dirigia cap al centre de la ciutat, buscant la fàbrica d’electricitat coneguda com l’Anònima i acabant també a l’estació del Nord. (Elaboració pròpia).

En el mapa de Manresa que teniu a continuació:

•  Indiqueu els següents indrets:

1. 1. 1. La carretera de Cardona
      2. La carretera de Vic
      3. L’avinguda de les Bases de Manresa
      4. La plaça de sant Ignasi
      5. L’estació de la RENFE
      6. El riu Cardener
      7. Barri de Sant Pau

• Assenyaleu també les línies aproximades del trajecte que van seguir els bombarders.

Plànol de Manresa (pdf).

---

6. Una experiència real

Visioneu aquests dos vídeos de testimonis dels bombardeigs.

Testimoni de Maria Farré i Riera.

Testimoni de Jaume Cots Soldevila.

6.1. Quines mesures de protecció, recomanades per la Junta de Defensa Passiva, s’esmenten en el primer vídeo?

6.2. Quines sensacions creieu que van tenir les persones que estaven utilitzant el refugi durant un bombardeig?

6.3. Expliqueu els motius pels quals un bon nombre de manresans van utilitzar el refugi el dia de l’entrada de les tropes franquistes a Manresa. Resumiu breument com es va produir l’entrada dels soldats franquistes al refugi.

---

7. I després?

La fi de la guerra no va acabar amb el patiment de la població catalana. Al contrari, els anys de postguerra van ser de misèria i molta gent va patir exili i repressió. Començava, per tant, a l’Estat espanyol la dictadura franquista que es va mantenir fins la mort del dictador, Francisco Franco, l’any 1975.

El mateix any 1939, quan s’iniciava la dictadura a Espanya, a Europa començava la Segona Guerra Mundial. Aquesta va enfrontar les potències feixistes -que volien expandir-se per Europa- amb els països aliats (Gran Bretanya, França, URSS i EUA) que volien derrotar el Feixisme. La Segona Guerra Mundial va acabar el 1945 amb la victòria aliada  i la derrota de les potències feixistes.

7.1. Comenteu la frase: “El feixisme va perdre al camp de batalla, però dècades després i amb una aparença diferent, la seva amenaça continua ben present”.

---

Més informació

– Web Els bombardeigs franquistes a Manresa (1938-39).

– Web de l’exposició “I la mort va caure del cel . 80 anys dels bombardeigs franquistes a Manresa”.

– Web Viure un bombardeig.

---

Crèdits

Autors: Carme Botifoll i Benasat, Jaume Esquius i Jofré i Rosa M. Lóbez i Rosell.

Agraïments: Neus Montserrat Golsa.

Manresa,  setembre de 2023

---