Presentació
Segur que heu sentit a parlar de Pablo Ruiz Picasso (1881-1973) com d’un dels grans artistes del segle XX i segur també que coneixeu aquest quadre, considerat una de les seves obres més importants.
Mireu-vos-el bé:
1. Què hi veieu?
Potser no ho sabeu dir ben bé. Potser tampoc no acabeu d’entendre del tot el seu significat o què volia expressar l’artista.
Potser us pregunteu per què es considera una obra tan especial o per què tant aquest quadre com el mateix Picasso són tan valorats…
Us proposem buscar respostes a aquests dubtes.
Abans de seguir endavant, observeu-lo de nou i intenteu imaginar les seves dimensions reals. Impressionant, oi?
I una dada fonamental per començar a treballar: Picasso el va pintar l’any 1937. Què passava aleshores a l’Estat espanyol?
1. El context
Guernica, dilluns 26 d’abril de 1937
A la població basca de Guernica és dia de mercat. És un dilluns clar de primavera i els carrers estan plens de gent.
A les quatre de la tarda apareix al cel un avió alemany, immediatament n’arriben més. A quarts de cinc comencen a caure nombroses bombes, primer sobre l’estació de ferrocarril i el pont exterior, després sobre tot el centre urbà.
Com ja sabeu el 14 d’abril de 1931 es proclama la II República Espanyola. És una República democràtica, laica i descentralitzada, amb autonomia per Catalunya. El 18 de juliol de 1936 un grup de militars porta a terme un cop d’estat per acabar amb la República. El fracàs de l’aixecament militar comporta l’inici de la Guerra Civil, la qual finalitza l’any 1939 amb la victòria franquista. Els insurrectes tenen el suport militar d’Alemanya i Itàlia durant la guerra. A nivell europeu ens trobem en el període d’entreguerres. Europa pateix els efectes de la crisi del 1929 i l’ascens del feixisme i el nazisme.
1. Confeccioneu una cronologia situant les etapes i els períodes històrics, els esdeveniments, i els personatges històrics que s’esmenten a continuació. Cal que il·lustreu la cronologia amb imatges.
2. Els bombardeigs a Guernica, 1936-1939
Guernica, dimarts 27 d’abril de 1937
Ahir, des de quarts de cinc de la tarda fins les vuit del vespre, avions alemanys van bombardejar Guernica. Formaven part de la Legió Cóndor. L’acció tenia el suport d’Itàlia i el vistiplau del general Mola.
Crònica del periodista George L. Steer, publicada al diari britànic The Times el 27 d’abril de 1937
“Guernica, que és el centre de la tradició cultural i el poble més antic dels bascos, va quedar totalment destruïda ahir a la tarda durant un atac aeri dels insurrectes. El bombardeig d’aquesta ciutat, situada molt enrere de les línies de combat, va durar exactament tres hores i un quart, durant aquest temps una poderosa flota aèria formada per tres tipus d’avions alemanys, bombarders Junkers i Heinkel i caces Heinkel, van llançar de manera incessant bombes de 450 quilos i més de 3.000 projectils incendiaris d’alumini d’un quilo. Mentrestant els pilots sobrevolaven a baixa altura el centre de la ciutat per metrallar la població civil que fugia cap al camp. (…) Avui a les dues de la tarda quan he visitat la ciutat hi havia una visió horrible, tot cremava pels quatre costats (…) Durant tota la nit les cases s’han anat enfonsant fins que els carrers s’han convertit en llargues i impenetrables piles de runes vermelles. Per la manera com es va produir l’atac, pel grau de destrucció produït i per la selecció de l’objectiu, l’atac contra Guernica no té paral·lel en la història militar. Guernica no era un objectiu militar. Fora de la ciutat hi ha una fàbrica de material de guerra que va quedar intacte. El mateix va passar amb dos barracots de soldats que hi ha als afores de la ciutat. Guernica està situada molt lluny de les línies de combats. El bombardeig sembla que buscava desmoralitzar la població civil i destruir el bressol de la raça basca. Cadascun dels fets confirma aquesta valoració”.
(Citat a: Llussà, Carles; Serra, Jaume. Entre el soroll i el silenci: els bombardeigs franquistes a Manresa (1938-1939): proposta didàctica. Manresa: Ajuntament de Manresa, 2008)
1. Situeu Guernica i Bilbao en el mapa.
2. Què passa a Guernica la tarda del 27 d’abril de 1937?
3. Quin tipus d’avions la bombardegen?
4. De quin país són?
5. Segons el cronista, quin és l’objectiu que es busca amb els bombardeigs?
6. Quins arguments reforcen aquesta idea?
7. Quina visió té de la ciutat l’endemà?
8. Quines van ser les conseqüències del bombardeig de la ciutat?
La notícia d’aquests fets es va publicar als diaris els dies següents. Des del bàndol franquista es va manipular la informació i es va voler fer creure que era una acció dels republicans que havien cremat la ciutat durant la seva retirada.
Però, la informació del que realment va succeir no es va poder amagar gràcies als periodistes, sobretot anglesos, que aquells dies eren a Bilbao (només a 36 km. de distància). Les seves informacions escrites i gràfiques van arribar a la premsa internacional i van tenir un gran impacte. Les cròniques del periodista britànic George L. Steer van donar pràcticament la volta al món.
Encara que durant la Guerra Civil ja s’havien produït altres bombardeigs aeris, el fet que es tractés d’un atac massiu i indiscriminat contra la població civil d’una ciutat amb un gran paper simbòlic, que no era un objectiu militar ni tenia importància estratégica, va provocar una gran commoció mundial.
Pablo Picasso, que vivia a París, va saber el que havia passat a través dels diaris francesos Ce Soir i L’Humanité.
1. Quina diferència hi ha entre els titulars d’aquests diaris?
2. Quina importància van tenir els periodistes estrangers per donar a conèixer aquests fets?
3. Els bombardeigs a Catalunya, 1936-1939
Manresa, dimecres 21 de desembre de 1938
És un dia clar i assolellat d’hivern. A les 11.50 h sonen les sirenes que, com en altres ocasions, alerten la població. És l’hora de sortida de l’escola. Al migdia, a les 12.20 h, diversos avions (dues esquadretes de cinc aparells) volen sobre Manresa i llancen un centenar de bombes sobre la ciutat.
Molts municipis catalans van ser bombardejats durant la Guerra Civil. El que devia passar a cadascun d’ells és molt semblant al que es descriu anteriorment sobre la ciutat de Manresa. A continuació teniu la relació de tots els pobles i ciutats de Catalunya que van patir bombardeigs.
Tingueu en compte, però, que algunes ciutats van ser bombardejades diverses vegades. Per exemple, Barcelona va patir 385 atacs entre el 1937 i el 1939. Cap al final de la guerra, el 1939, Figueres fou bombardejada 6 vegades. Les ciutats amb un major nombre de víctimes foren Barcelona, Lleida, Granollers, Figueres, Tarragona, Reus, Badalona.
1. Subratlleu, en el llistat dels municipis catalans bombardejats, totes les poblacions que són capital de comarca.
2. Situeu les capitals de comarca subratllades en el mapa de Catalunya.
3. Busqueu un signe convencional que representi “població bombardejada”, i situeu-lo en la comarca corresponent.
4. Compteu, en el llistat anterior, el nombre de poblacions de cada comarca que van ser bombardejades. Anoteu aquesta xifra a l’interior del signe convencional de la comarca corresponent.
5. Feu la llegenda del mapa (signes convencionals): capital de comarca, població bombardejada, nombre de poblacions bombardejades per comarca.
6. Poseu títol al mapa.
7. Observeu el mapa que heu confeccionat i traieu-ne conclusions.
8. Quin nombre total de víctimes hi va haver a Catalunya a causa dels bombardeigs? Consulteu aquest web.
3.1. Els bombardeigs al vostre municipi o comarca
Heu vist com els bombardeigs van afectar Catalunya, però la vostra població o la vostra comarca també va ser bombardejada? Què hi devia passar?
Us proposem que feu una petita recerca que us permeti respondre els següents interrogants:
1. En quines dates va ser bombardejada la vostra població o la capital de la vostra comarca? Quantes vegades va ser bombardejada?
2. Quants pobles de la vostra comarca van patir bombardeigs? Quantes vegades els van patir?
3. Quin nombre total de víctimes hi va haver?
4. Podeu conèixer el nom i l’edat de les víctimes? Eren militars o població civil?
5. Indiqueu les dates dels bombardeigs de la vostra població a la cronologia que heu fet al principi, en el context.
Si viviu a Manresa o a la comarca del Bages, podeu buscar informació a aquest web:
memoria.cat/bombardeigs. Els bombardeigs
memoria.cat/bombardeigs. Les 35 víctimes mortals
3.2. La reacció dels ajuntaments i de la població
El primer bombardeig que va patir Catalunya es va produir per mar contra la població de Roses el 30 d’octubre de 1936. Els bombardeigs per mar van continuar durant els últims mesos de 1936. A principis de 1937 l’aviació italiana inicià els bombardeigs sobre Catalunya. Arran d’aquest fet les ciutats catalanes es comencen a organitzar per prevenir-ne els efectes. Manresa fou una de les primeres a organitzar-se per defensar la ciutat i la tasca que es va portar a terme fou extraordinària. Per això, Manresa ens servirà de model per a la recerca que després podem fer extensiva a altres ciutats de Catalunya. Llegiu el següent document.
1. Quin organisme es constitueix a Manresa per prevenir els efectes dels bombardeigs? En quina data?
2. Quin és l’objectiu principal, segons el document, de la constitució d’aquest organisme?
3. Qui en forma part?
4. Quina serà la principal actuació que es portarà a terme per prevenir els efectes dels bombardeigs sobre la població civil?
5. Investigueu si al vostre municipi o a la capital de la vostra comarca va existir una Junta de Defensa? Qui en formava part? Quina tasca va portar a terme?
La Junta de Defensa donava instruccions molt concretes a la ciutadania sobre el que calia fer si es produïa un bombardeig.
Consulteu aquest web i llegiu els següents documents: la nota del Departament de Seguretat Interior de 15-12-1936 i l’Ordre de l’Alcaldia de 18-1-1937.
6. Quines altres recomanacions donen a la població per prevenir els efectes dels bombardeigs?
La Junta de Defensa de Manresa va fer una tasca divulgativa molt important per sensibilitzar la població, però va ser una feina difícil perquè la majoria de la gent no es creia que la seva ciutat seria bombardejada.
Consulteu aquest web, i llegiu els següents documents que són una mostra de les dificultats que va tenir la Junta: la nota de la Junta de Defensa de 31-5-1937, la mostra d’una multa de novembre de 1937 i el text explicatiu de tota la tasca que van fer.
7. Quines dificultats i obstacles es va trobar la Junta de Defensa?
8. Quina reacció hi va haver per part de la població? Indiferència, solidaritat, col·laboració…?
3.3. Els refugis
Una de les actuacions de prevenció més importants que es va fer a moltes poblacions va ser la construcció de refugis antiaeris.
1. Feu una recerca per saber si es van construir refugis a la vostra localitat. Quants se’n van construir? Quins edificis es feien servir com a refugi?
2. En un plànol actual de la vostra localitat, situeu on estaven els principals refugis.
3. Si vosaltres haguéssiu viscut els bombardeigs, a quin refugi hauríeu d’haver anat en sentir el senyal d’alarma, si teniu en compte el vostre domicili actual?
Si viviu a Manresa o a la comarca del Bages, podeu buscar informació a aquest web:
memoria.cat/bombardeigs. Els bombardeigs. Opuscle “Bombes franquistes sobre Manresa”
memoria.cat/bombardeigs. Imatges. Refugis
4. Com a resum de tot el que heu vist us proposem aquesta activitat: Imagineu-vos que sou la Junta de Defensa i heu de sensibilitzar la població. Confeccioneu un cartell publicitari amb totes les instruccions més importants que tothom ha de conèixer per defensar-se dels possibles bombardeigs. El cartell ha de causar impacte a la població. Per tant, feu servir dibuixos, fotos i eslògans. El podeu fer en grup i penjar-lo a l’aula.
3.4. Els objectius dels bombardeigs
Els bombardeigs sobre Catalunya tenien tres objectius principals. El primer, la destrucció d’infraestructures; el segon, servir de “conillets d’índies de l’aviació alemanya i italiana”; i el tercer, provocar impacte en la població civil.
Alguns documents relacionats amb el que va succeir a Manresa ens permetran confirmar aquestes afirmacions.
1. Quins eren, en general, els objectius materials dels bombardeigs? Consulteu aquest web i també aquest altre.
2. Què vol dir l’expressió “servir de conillets d’índies de l’aviació alemanya i italiana”? Consulteu aquest web.
3. Quin tipus d’impacte es pretenia causar sobre la població civil amb els bombardeigs? Consulteu aquest web i l’article del periodista George L. Steer.
4. L’impacte dels bombardeigs
París, 1 de maig de 1938
El matí ha tingut lloc una gran manifestació als carrers de París. Encara que, en principi, la convocatòria era per celebrar el Dia Internacional del Treball, en realitat s’ha convertit en un acte de denúncia i de rebuig de l’atac que ha patit Guernica. Hi han participat nombrosos intel.lectuals i artistes, entre ells Pablo Picasso.
Gràcies a la premsa estrangera, el bombardeig de Guernica també es va conèixer fora de l’Estat espanyol i va causar una gran commoció internacional, com ho demostra la manifestació que va tenir lloc a París pocs dies després.
Però, òbviament, les conseqüències més importants dels bombardeigs les viu la població que els pateix.
4.1. A Catalunya, 1936-1939
Els bombardeigs van tenir un gran impacte entre la població. A més de les conseqüències materials (cases i edificis enderrocats, pèrdues econòmiques…), van provocar, sobretot, un important nombre de persones mortes i ferides. Més enllà de les xifres, van suposar un alt cost personal en les persones que els van patir i en els familiars de les víctimes.
A través de la informació que podem obtenir d’entrevistes fetes a familiars de les víctimes mortals, en aquest cas de Manresa, i de testimonis dels fets intentarem comprendre el patiment que els va suposar i com els van afectar.
1. Escolteu les vivències de dos testimonis dels fets (Maria Farré Riera i Montserrat Camprubí Rovira) i de dos familiars de víctimes (Genís García Cano i Joan Falcó Gras).
2. Quins sentiments van provocar en les persones que els van patir?
3. De quina manera va canviar la vida d’aquestes persones després dels bombardeigs?
4.2. Al món, segle XXI
Alep (Síria), dissabte 28 d’octubre de 2017
Gabriel Garroum acaba d’arribar a Alep. Després de sis anys, ha tornat a Síria i a la ciutat d’Alep on encara viuen els seus familiars que, malgrat la guerra, no han marxat de la ciutat.
El Gabriel va néixer a Barcelona l’any 1991. El seu pare és sirià (Alep) i la seva mare catalana (Barcelona). És politòleg expert en el Pròxim Orient.
Crònica d’un retorn: Síria després de l’Estat Islàmic
Un sirianocatalà viatja a Alep i relata les sensacions en una ciutat que va conèixer abans de la guerra
Gabriel Garroum, Alep (Síria)
Més de sis hores de viatge per carretera vorejant fronts de guerra i 18 checkpoints del govern és el que separa físicament Damasc d’Alep, a pesar que les seves experiències de la guerra ben bé podrien estar separades per una eternitat. Amb aquest trajecte vaig començar el meu viatge per una Síria molt diferent de la que recordo per últim cop, pels volts del desembre del 2010. Una Síria on tinc part de les meves arrels i que actualment projecta una superposició de realitats que, com a mínim, és difícil de processar: barris d’Alep destruïts gairebé totalment, famílies esquinçades i edificis buits, però també joves decidits a tirar endavant, encoratjadors exemples de resistència a la més cruenta de les violències i molts brins d’esperança. Si els sabem buscar.
Alep, la ciutat on va néixer el meu pare i on tenim la casa familiar, s’assembla poc a aquella ciutat vibrant, cosmopolita i profunda que recordo d’abans de la guerra. “Aquest és un país de viudes, no hi queden famílies. Al nostre edifici, de 49 apartaments, només 5 segueixen habitats”, comentava el meu oncle avi, Joseph, als seus 95 anys, després d’haver-ne vist de tots colors. Allà on no trobes la més brutal de les destruccions, la ciutat és directament inconcebible. Allà on encara pots veure estructura, costa veure-hi contingut.
El plat fort va ser la visita a casa, un pati àrab tradicional situat al barri de Jdeideh, de la ciutat antiga d’Alep, que va ser saquejada durant la guerra, ocupada per milícies i malmesa per l’impacte de dos morters. Segons dades de les Nacions Unides del 2016, més de 33.000 cases han sigut totalment destruïdes com a conseqüència de la brutal guerra patida a Alep. Jdeideh i la ciutat antiga són, sens dubte, escenaris on aquesta realitat es pot copsar directament. La destrucció és tan gran que és processada primer somàticament (pell de gallina, llàgrimes, mareig…) abans que el cap sigui capaç d’entendre-la i interpretar-la. Retornar a casa teva després de més de sis anys de guerra i poder calibrar el que hi ha passat és sens dubte un experiment en què les emocions, l’ull analític i les memòries es fonen en un sol pla.
1. Busqueu fotos de la ciutat d’Alep durant la guerra.
2. Busqueu fotos que mostrin com era la ciutat d’Alep abans de la guerra. Podeu consultar aquest web.
3. Feu una o més fotos que expressin el que és més essencial per vosaltres de la vostra ciutat i que estaria en perill en el cas de patir un bombardeig.
4. Creieu que els bombardeigs que ha patit la població de Síria són gaire diferents dels que va patir la de Catalunya? Reflexioneu sobre el fet i el perquè, al segle XXI, encara hi ha llocs on es bombardeja la població civil.
5. El Guernica de Picasso
Museu Reina Sofia (Madrid), 10 de setembre de 1992
El Guernica s’ha instal.lat de manera definitiva en aquest Museu. A partir d’avui s’exposa al públic i podrà ser admirat per tothom.
Acabada l’Exposició Internacional de París l’any 1937, el quadre s’exposa en diverses ciutats europees i arriba a Nova York. Per desig del pintor, que no volia que es portés a Espanya mentre hi hagués una dictadura, queda en dipòsit al Museu d’Art Modern de Nova York. Amb la democràcia reestablerta s’iniciaran les negociacions pel seu retorn.
El Guernica arriba a Espanya per primera vegada l’any 1981 coincidint amb el centenari del naixement de Picasso i s’exposarà de manera provisional al Casón del Buen Retiro de Madrid.
En plena Guerra Civil, el Govern de la República decideix participar a l’Exposició Internacional de París que es celebrarà a l’estiu de l’any 1937.
Malgrat estar en una situació de guerra, es creu convenient participar-hi com un acte de propaganda i per atreure l’atenció internacional. Es vol donar la imatge d’una República que ha modernitzat el país i posar de manifest que la seva tasca està en perill.
A principis del mateix any, el Govern de la República encarrega a Picasso la realització d’una gran pintura mural per al pavelló que ha de representar l’Estat espanyol en aquesta exposició.
L’artista, que viu una crisi personal i creativa, és incapaç de començar l’obra que li han encarregat. Però les notícies que coneix per la premsa dels bombardeigs de Guernica del 26 d’abril, li provoquen un gran impacte i el mouen a començar a pintar.
En poc més d’un mes, Picasso pinta el Guernica i el juliol ja s’exposa a París.
Pablo Picasso (1881-1973)
Guernica, 1937
Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia, Madrid
Oli sobre tela, 3,51 m. X 7,82 m.
Traslladeu-vos durant una estona a la sala del Museu Reina Sofia on hi ha el Guernica.
Observeu bé el quadre, resseguiu-lo amb la mirada en totes les direccions, imagineu-lo a més en les seves dimensions reals.
1. Observeu la seva composició: Hi ha alguna figura central que organitzi l’obra? Quines parts hi identifiqueu? Quines figures s’observen a la part central? I a la dreta? I a l’esquerra? Què els passa a les figures, estan senceres, són realistes…?
Quin tipus de línies predominen, rectes o corbes? En quines figures s’observen? Hi ha profunditat i perspectiva?
2. Fixeu-vos en el dinamisme o ritme de l’obra: És una obra estàtica o dona sensació de moviment? De quina manera ho aconsegueix? En quina direcció es mouen les figures?
3. Analitzeu l’ús que fa del color: Quina gamma de colors utilitza? Quin efecte produeix? Amb quina intenció ho fa?
4. Expliqueu amb paraules l’expressió que transmet: Què expressa? Quines emocions transmet? Quins elements o aspectes contribueixen a què l’obra sigui tan expressiva?
5. Fixeu-vos en el tractament que fa de la llum: És realista? Com aconsegueix donar llum a l’obra? Quines parts estan il.luminades? Quines resten a la foscor?
Després d’analitzar els aspectes formals de l’obra, ens podem preguntar quin és el seu significat, què ens explica l’obra, de què ens parla… i fer-ne una breu interpretació.
Com en tota obra artística, Picasso expressa els seus sentiments davant uns fets a través del Guernica. Però, aquesta obra va més enllà i té clarament una voluntat de denúncia i de posicionament polític. D’altra banda, també s’ha convertit, i encara ho és avui, en un símbol universal de defensa de determinats valors i de rebuig d’uns altres.
El significat o simbolisme d’algunes de les imatges segurament és clar per a tothom, altres són més obertes i, com deia el mateix Picasso, cadascú les pot interpretar com vulgui. En qualsevol cas, el seu significat avui encara és vigent.
“No es pinta per decorar les cases; la pintura és un instrument de guerra per lluitar contra la brutalitat i la foscor”. (Pablo Picasso)
1. Quins sentiments personals vol expressar Picasso amb aquesta obra?
2. Quins valors rebutja a través d’aquesta obra? Quins valors defensa?
3. Quines figures creus que simbolitzen les víctimes i l’horror de la guerra?
4. Quines creus que mostren una mica d’esperança?
5. Què signifiquen per tu el brau i el cavall?
6. Què creus que va significar l’obra durant tota l’etapa del franquisme per molts ciutadans? Per què?
7. Creus que avui el seu significat encara és vigent? Per què?
8. Veus aquest quadre de la mateixa manera ara que al principi d’aquest treball? Què creus què ha canviat?
6. Activitat final
Institut de Secundària (Catalunya), avui
Després de treballar durant dies i de parlar de Guernica, dels bombardeigs, d’analitzar-ne els motius i les conseqüències, d’escoltar testimonis… és moment d’ordenar idees i expressar d’alguna manera tot el que heu après.
6.1. El vocabulari
Durant el treball heu llegit, escrit o escoltat aquestes paraules. A més d’utilitzar-les correctament, heu de conèixer bé el seu significat.
1. Relacioneu aquestes paraules amb les definicions que els corresponen:
guerra civil bombardejar refugis antiaeris rereguarda població civil infraestructures front desmoralitzar resistència ciutadana testimonis exili víctima
6.2. Les fonts de la història
Per realitzar aquest treball heu consultat moltes de les principals fonts que s’utilitzen per fer un treball històric.
1. Indiqueu un exemple de cadascun d’aquests tipus de fonts que hagueu utilitzat o consultat en aquest treball. Feu la cita correctament: nom del document, data, d’on l’hem tret, sempre que sigui possible. En els exemples de font escrita, oral, iconogràfica i material indiqueu també si són primàries o secundàries.
6.3. L’exposició oral
Imagineu que esteu amb un grup d’amics o de familiars, que esteu fent turisme i que heu anat a visitar el Museo de Arte Reina Sofia de Madrid. I ara us trobeu davant el Guernica de Picasso.
Què els explicaríeu sobre el quadre o sobre els fets que l’inspiren?
Us proposem que prepareu una petita exposició oral que expressi el que heu treballat i après.
1. Prepareu una petita exposició oral, amb una presentació com a suport, sobre un d’aquests dos temes:
– Els bombardeigs.
– El Guernica de Picasso.
Orientacions didàctiques
1. Introducció
Viure un bombardeig és una proposta adreçada a l’alumnat de 4t d’ESO, atès que el contingut que es treballa té relació fonamentalment amb el currículum de les Ciències Socials d’aquest nivell educatiu. Es pot portar a terme com una ampliació del contingut d’aquesta matèria, però també es pot realitzar en el marc d’un treball per projectes més general.
“Viure un bombardeig” vol contribuir a la tasca de recuperació del passat i de la memòria històrica més recent. Amb aquesta vinculació entre passat i present es pretén que l’alumnat interpreti el present com a producte del passat, i comprengui que el futur és fruit de les accions actuals. També es pretén que l’alumnat desenvolupi la seva capacitat crítica envers el món que l’envolta i que d’aquesta manera pugui entendre més bé el món d’avui.
L’activitat també vol apropar l’alumnat a la recerca històrica i a la interpretació, l’anàlisi, la comparació i la crítica de les fonts de la història. A través del web memòria.cat, l’alumnat té fàcil accés a documents de fonts primàries i secundàries.
Encara que es parteix d’una documentació molt lligada a Manresa, totes les propostes tenen un contingut més ampli i poden ser utilitzades a qualsevol centre de Catalunya. La utilització de documentació sobre Manresa ens serveix d’exemple del que va passar a la majoria de pobles i ciutats de Catalunya. Això no és incompatible amb el fet que el professorat pugui utilitzar o afegir altres fonts o documents històrics relacionats amb altres poblacions més properes a l’alumnat.
Es pot treballar en la seva totalitat o només parcialment. Es pot optar perquè l’alumnat realitzi totes les activitats o perquè només treballi uns apartats determinats -per exemple, la part dels bombardeigs de Catalunya o la part del Guernica-, ja que cada bloc té entitat pròpia.
2. Objectius
El conjunt d’activitats proposades pretenen proporcionar eines que contribueixin a l’assoliment de les Competències Bàsiques de l’Educació Secundària, especialment de l’àmbit social. També, permeten treballar de manera sistemàtica i rigorosa els procediments relatius als diferents tipus de fonts històriques. A més, volen incentivar el gust per la recerca històrica i proporcionar eines als estudiants en aquest sentit.
A nivell més concret els objectius bàsics són els següents:
– Situar els esdeveniments històrics (bombardeigs de la Guerra Civil) en el seu context històric.
– Identificar els bombardeigs que es van produir a Catalunya durant la Guerra Civil i conèixer com es van organitzar els ajuntaments i la població per reduir el seu impacte.
– Analitzar quins eren els objectius dels bombardeigs i les conseqüències que van tenir.
– Observar i analitzar una obra artística (Guernica de Picasso) i relacionar-la amb el context de l’època i de l’artista.
– Definir i emprar correctament el vocabulari històric i identificar les fonts de la història que s’han utilitzat.
A més, es treballen especialment alguns procediments com la confecció d’una cronologia, l’elaboració d’un mapa, l’anàlisi d’una obra d’art i la realització d’una exposició oral.
3. Competències bàsiques de l’àmbit social
Competències bàsiques que es treballen en cada apartat.
4. Metodologia i orientacions didàctiques
Tal i com el títol indica, es pretén que l’alumnat es pugui situar com a protagonista dels esdeveniments i es pugui fer càrrec, en la mesura que és possible, del que pot suposar viure un bombardeig.
El treball es pot realitzar en petits grups, tot i que algunes activitats és millor treballar-les amb tot el grup-classe i algunes altres s’hauran de fer individualment.
Presentació
Es recomana realitzar l’activitat amb tot el grup-classe.
El context
La barra cronològica es pot fer a mà, o es poden utilitzar aplicacions com Dipity o Timeline.
Els bombardeigs
Algunes d’aquestes activitats també es poden realitzar o complementar amb documentació que es pot trobar en altres webs sobre els bombardeigs d’altres poblacions o comarques de Catalunya.
L’impacte dels bombardeigs
Com en l’apartat anterior, l’activitat sobre Catalunya es pot realitzar igualment amb testimonis propers a la pròpia població o comarca.
A l’activitat 3 de “Al món, segle XXI”, es pot fer un mural amb totes les fotos del grup. També poden fer un petit vídeo.
Al final d’aquesta part seria un bon moment per reflexionar amb l’alumnat sobre la relació entre els fets del passat i l’actualitat. És interessant que, quan es pugui, es treballi la relació entre passat, present i futur.
El Guernica de Picasso
Les activitats sobre el Guernica estaria bé fer-les amb tot el grup-classe. El professor haurà de dinamitzar el comentari de l’obra.
Activitat final
Caldrà treballar el procediment de l’exposició oral i donar unes pautes molt clares sobre la mateixa. També cal recordar quina funció té i com ha de ser una presentació.
5. Avaluació
Es proposa fer una avaluació global de l’activitat valorant si l’alumnat ha assolit o no les competències que es treballen. Les propostes de l’activitat final van en aquesta direcció. Són activitats d’avaluació que permeten comprovar el diferent grau d’assoliment dels objectius i de les competències, així com la reflexió sobre el treball fet.
L’activitat sobre “el vocabulari utilitzat” i sobre “les fonts de la història” permet avaluar individualment si l’alumnat ha entès el vocabulari que s’ha utilitzat i si sap identificar correctament les fonts de la història.
També es poden avaluar alguns procediments en concret com són: la confecció d’una cronologia, l’elaboració d’un mapa, l’anàlisi d’una obra d’art o la realització d’una exposició oral.
6. Altres recursos
– Documental “Entre el soroll i el silenci” (DVD) 55′. Generalitat de Catalunya. Programa per al Memorial Democràtic, 2005.
– Guia didàctica del DVD “Entre el soroll i el silenci” (format pdf).
– Web memoria.cat/bombardeigs
– Web memòria, Generalitat de Catalunya.
– Web Museu d’Història de Girona
– Web revista Sàpiens
Crèdits
Autores: Carme Botifoll Benasat i Rosa M. Lóbez Rosell
Agraïments: Neus Montserrat Golsa
Manresa, maig de 2018
