Guernica, dimarts 27 d’abril de 1937

Ahir, des de quarts de cinc de la tarda fins les vuit del vespre, avions alemanys van bombardejar Guernica. Formaven part de la Legió Cóndor. L’acció tenia el suport d’Itàlia i el vistiplau del general Mola.

Crònica del periodista George L. Steer, publicada al diari britànic The Times el 27 d’abril de 1937

“Guernica, que és el centre de la tradició cultural i el poble més antic dels bascos, va quedar totalment destruïda ahir a la tarda durant un atac aeri dels insurrectes. El bombardeig d’aquesta ciutat, situada molt enrere de les línies de combat, va durar exactament tres hores i un quart, durant aquest temps una poderosa flota aèria formada per tres tipus d’avions alemanys, bombarders Junkers i Heinkel i caces Heinkel, van llançar de manera incessant bombes de 450 quilos i més de 3.000 projectils incendiaris d’alumini d’un quilo. Mentrestant els pilots sobrevolaven a baixa altura el centre de la ciutat per metrallar la població civil que fugia cap al camp. (…) Avui a les dues de la tarda quan he visitat la ciutat hi havia una visió horrible, tot cremava pels quatre costats (…) Durant tota la nit les cases s’han anat enfonsant fins que els carrers s’han convertit en llargues i impenetrables piles de runes vermelles. Per la manera com es va produir  l’atac, pel grau de destrucció produït i per la selecció de l’objectiu, l’atac contra Guernica no té paral·lel en la història militar. Guernica no era un objectiu militar. Fora de la ciutat hi ha una fàbrica de material de guerra que va quedar intacte. El mateix va passar amb dos barracots de soldats que hi ha als afores de la ciutat. Guernica està situada molt lluny de les línies de combats. El bombardeig sembla que buscava desmoralitzar la població civil i destruir el bressol de la raça basca. Cadascun dels fets confirma aquesta valoració”.

(Citat a: Llussà, Carles; Serra, Jaume. Entre el soroll i el silenci: els bombardeigs franquistes a Manresa (1938-1939): proposta didàctica. Manresa: Ajuntament de Manresa, 2008)

1. Situeu Guernica i Bilbao en el mapa.

2. Què passa a Guernica la tarda del 27 d’abril de 1937?

3. Quin tipus d’avions la bombardegen?

4. De quin país són?

5. Segons el cronista, quin és l’objectiu que es busca amb els bombardeigs?

6. Quins arguments reforcen aquesta idea?

7. Quina visió té de la ciutat l’endemà?

8. Quines van ser les conseqüències del bombardeig de la ciutat?

La notícia d’aquests fets es va publicar als diaris els dies següents. Des del bàndol franquista es va manipular la informació i es va voler fer creure que era una acció dels republicans que havien cremat la ciutat durant la seva retirada.

Però, la informació del que realment va succeir  no es va poder amagar gràcies als periodistes, sobretot anglesos, que aquells dies eren a Bilbao (només a 36 km. de distància). Les seves informacions escrites i gràfiques van arribar a la premsa internacional i van tenir un gran impacte. Les cròniques del periodista britànic George L. Steer van donar pràcticament la volta al món.

Encara que durant la Guerra Civil ja s’havien produït altres bombardeigs aeris, el fet que es tractés d’un atac massiu i indiscriminat contra la població civil d’una ciutat amb un gran paper simbòlic, que no era un objectiu militar ni tenia importància estratégica, va provocar una gran commoció mundial.

Pablo Picasso, que vivia a París, va saber el que havia passat a través dels diaris francesos Ce Soir i L’Humanité.

1. Quina diferència hi ha entre els titulars d’aquests diaris?

2. Quina importància van tenir els periodistes estrangers per donar a conèixer aquests fets?

segueix >>>