2. Els bombardeigs: a Catalunya, 1936-1939

Manresa, dimecres 21 de desembre de 1938

És un dia clar i assolellat d’hivern. A les 11.50 h sonen les sirenes que, com en altres ocasions, alerten la població. És l’hora de sortida de l’escola. Al migdia, a les 12.20 h, diversos avions (dues esquadretes de cinc aparells) volen sobre Manresa i llancen un centenar de bombes sobre la ciutat.


Molts municipis catalans van ser bombardejats durant la Guerra Civil. El que devia passar a cadascun d’ells és molt semblant al que es descriu anteriorment sobre la ciutat de Manresa. A continuació teniu la relació de tots els pobles i ciutats de Catalunya que van patir bombardeigs.

Tingueu en compte, però,  que algunes ciutats van ser bombardejades diverses vegades. Per exemple,  Barcelona  va patir 385 atacs entre el 1937 i el 1939. Cap al final de la guerra, el 1939, Figueres fou bombardejada 6 vegades. Les ciutats amb un major nombre de víctimes foren Barcelona, Lleida, Granollers, Figueres, Tarragona, Reus, Badalona.

Bombardeig de Barcelona, 17 de març de 1938 (Font: web ara.cat,14/07/2016, Fons Maluquer UB).

1. Subratlleu, en el llistat dels municipis catalans bombardejats, totes les poblacions que són capital de comarca.

2. Situeu les capitals de comarca subratllades en el mapa de Catalunya.

3. Busqueu un signe convencional que representi “població bombardejada”, i situeu-lo en la comarca corresponent.

4. Compteu, en el llistat anterior, el nombre de poblacions de cada comarca que van ser bombardejades. Anoteu aquesta xifra a l’interior del signe convencional de la comarca corresponent.

5. Feu la llegenda del mapa (signes convencionals): capital de comarca,  població bombardejada, nombre de  poblacions bombardejades per comarca.

6. Poseu títol al mapa.

7. Observeu el mapa que heu confeccionat i traieu-ne conclusions.

8. Quin nombre total de víctimes hi va haver a Catalunya a causa dels bombardeigs?  Consulteu aquest web.


Els bombardeigs al vostre municipi o comarca

Heu vist com els bombardeigs van afectar Catalunya, però la vostra població o la vostra comarca també va ser bombardejada? Què hi devia passar?

Us proposem que feu una petita recerca que us permeti respondre els següents interrogants:

1. En quines dates va ser bombardejada la vostra població o la capital de la vostra comarca? Quantes vegades va ser bombardejada?

2. Quants pobles de la vostra comarca van patir bombardeigs? Quantes vegades els van patir?

3. Quin nombre total de víctimes hi va haver?

4. Podeu conèixer el nom i l’edat de les víctimes? Eren militars o població civil?

5. Indiqueu les dates dels bombardeigs de la vostra població a la cronologia que heu fet al principi, en el context.

Si viviu a Manresa o a la comarca del Bages, podeu buscar informació a aquest web:

memoria.cat/bombardeigs

memoria.cat/bombardeigs. Els bombardeigs

memoria.cat/bombardeigs. Les 35 víctimes mortals


La reacció dels ajuntaments i de la població

El primer bombardeig que va patir Catalunya es va produir per mar contra la població de Roses el 30 d’octubre de 1936. Els bombardeigs per mar van continuar durant els últims mesos de 1936. A principis de 1937 l’aviació italiana inicià els bombardeigs sobre Catalunya. Arran d’aquest fet les ciutats catalanes es comencen a organitzar per prevenir-ne els efectes. Manresa fou una de les primeres a organitzar-se per defensar la ciutat i la tasca que es va portar a terme fou extraordinària. Per això, Manresa ens servirà de model per a la recerca que després podem fer extensiva a altres ciutats de Catalunya. Llegiu el següent document.

(Font: web memòria.cat/bombardeigs).

1. Quin organisme es constitueix a Manresa per prevenir els efectes dels bombardeigs? En quina data?

2. Quin és l’objectiu principal, segons el document, de la constitució d’aquest organisme?

3. Qui en forma part?

4. Quina serà la principal actuació que es portarà a terme per prevenir els efectes dels bombardeigs sobre la població civil?

5. Investigueu si al vostre municipi o a la capital de la vostra comarca va existir una Junta de Defensa? Qui en formava part? Quina tasca va portar a terme?

La Junta de Defensa donava instruccions molt concretes a la ciutadania sobre el que calia fer si es produïa un bombardeig.

Consulteu aquest web i llegiu els següents documents: la nota del Departament de Seguretat Interior de 15-12-1936 i l’Ordre de l’Alcaldia de 18-1-1937.

6. Quines altres recomanacions donen a la població per prevenir els efectes dels bombardeigs?

Església romànica de Santa Maria d’Agramunt (Urgell) el 1938: la població protegeix el seu patrimoni per salvar-lo dels bombardeigs (Font: tríptic Refugi Antiaeri de l’església de Santa Maria d’Agramunt. Espais de memòria. Memorial democràtic).

La Junta de Defensa de Manresa va fer una tasca divulgativa molt important per sensibilitzar la població, però va ser una feina difícil perquè la majoria de la gent no es creia que la seva ciutat seria bombardejada.

Crida de la Junta de Defensa de Manresa (Font: web memoria.cat).

Consulteu aquest web, i llegiu els següents documents que són una mostra de les dificultats que va tenir la Junta: la nota de la Junta de Defensa de 31-5-1937, la mostra d’una multa de novembre de 1937 i el text explicatiu de tota la tasca que van fer.

7. Quines dificultats i obstacles es va trobar la Junta de Defensa?

8. Quina reacció hi va haver per part de la població? Indiferència, solidaritat, col·laboració…?


Els refugis

Una de les actuacions de prevenció més importants que es va fer a moltes poblacions va ser la construcció de refugis antiaeris.

 

1. Feu una recerca per saber si es van construir refugis a la vostra localitat. Quants se’n van construir? Quins edificis es feien servir com a refugi?

2. En un plànol actual de la vostra localitat, situeu on estaven els principals refugis.

3. Si vosaltres haguéssiu viscut els bombardeigs, a quin refugi hauríeu d’haver anat en sentir el senyal d’alarma, si teniu en compte el vostre domicili actual?

Si viviu a Manresa o a la comarca del Bages, podeu buscar informació a aquest web:

memoria.cat/bombardeigs. Els bombardeigs. Opuscle “Bombes franquistes sobre Manresa”

memoria.cat/bombardeigs. Imatges. Refugis

4. Com a resum de tot el que heu vist us proposem aquesta activitat:  Imagineu-vos que sou la Junta de Defensa i heu de sensibilitzar la població. Confeccioneu un cartell publicitari amb  totes les instruccions més importants que tothom ha de conèixer per defensar-se dels possibles bombardeigs. El cartell ha de causar impacte a la població. Per tant, feu servir dibuixos, fotos i eslògans. El podeu fer  en grup i penjar-lo a l’aula.


Els objectius dels bombardeigs

Els bombardeigs sobre Catalunya tenien tres objectius principals. El primer, la destrucció d’infraestructures; el segon, servir de “conillets d’índies de l’aviació alemanya i italiana”; i el tercer, provocar impacte en la població civil.

Alguns documents relacionats amb el que va succeir a Manresa ens permetran confirmar aquestes afirmacions.

1. Quins eren, en general, els objectius materials dels bombardeigs? Consulteu aquest web i també aquest altre.

2. Què vol dir l’expressió “servir de conillets d’índies de l’aviació alemanya i italiana”? Consulteu aquest web.

3. Quin tipus d’impacte es pretenia causar sobre la població civil amb els bombardeigs? Consulteu aquest web i l’article del periodista George L. Steer.

 

segueix >>>