Presentació
El poeta Joan Oliver, conegut com Pere Quart, es va exiliar a França el 1939 i no va tornar a Catalunya fins l’any 1948. D’ideologia republicana, el poeta va expressar en el poema Corrandes d’exili (1947) els seus sentiments en el moment d’abandonar el país. Anys més tard, el poema va ser musicat per Ovidi Montllor (1974) i Lluís Llach (1984).
(Font: Web Ruta de cançons a l’entorn d’una guerra: proposta didàctica, 2022. Associació Memòria i Història de Manresa).
1. Escolteu la coral InCORdis cantant la versió de Lluís Llach.
2. Quins sentiments expressa el poeta en el moment de marxar a l’exili?
A CAMINS DE L’EXILI farem una ruta pels diferents tipus d’exilis que van seguir milers de catalans el 1939 quan el general Francisco Franco va imposar una dictadura després de guanyar la Guerra Civil i derrotar el govern democràtic de la República.
Uns camins que molts van començar travessant la frontera cap a França i que van finalitzar de maneres diferents: algunes persones van decidir tornar a Catalunya, altres es van establir definitivament en un altre país, altres van morir en camps de concentració nazis…
D’històries d’exili n’hi ha moltes i molt diferents. Cada exiliat té la seva pròpia història. Aquí hi trobareu, només, una petita mostra. A més, ens aproparem a algunes d’aquestes històries a través de fonts d’informació diferents.
Durant aquesta ruta podrem trobar resposta a les qüestions següents:
- Per quins motius milers de catalans i espanyols van decidir marxar cap a l’exili el 1939?
- Per què la majoria van anar a parar, en primer lloc, als camps de refugiats francesos?
- Com eren les condicions de vida en aquests camps?
- Per què molts republicans van acabar deportats als camps de concentració nazis?
- Per què alguns exiliats van decidir tornar a Catalunya? Què els va passar en arribar a l’Estat espanyol?
- Per què altres exiliats van decidir romandre a l’exili? A quins països es van establir majoritàriament?
1. El context
Acabada la guerra, una part dels republicans que, per la seva vinculació amb la República, van pensar que podien ser detinguts, empresonats o executats, van decidir emprendre el camí de l’exili.
Des de Catalunya, entre el gener i l’abril de 1939, la majoria van marxar a França, on es van habilitar camps per instal·lar els refugiats espanyols que creuaven la frontera.
En la majoria d’aquests camps, els refugiats van patir unes condicions de vida molt dures: fred, males condicions higièniques, pèssima alimentació…
Quan va esclatar la II Guerra Mundial (1939-1945), molts republicans exiliats es van incorporar a la lluita de la Resistència francesa contra Alemanya, pensant que la victòria aliada a la guerra significaria la derrota del feixisme i, per tant, també, del franquisme.
Però, amb l’ocupació de bona part d’Europa per part de les tropes alemanyes, molts antifranquistes van passar a ser, aleshores, presoners dels alemanys i van ser deportats als camps nazis on molts van morir.
Més endavant, una part important dels exiliats va retornar a l’Estat espanyol, però altres es van quedar a l’exili definitivament. Aquests es van traslladar, majoritàriament, a Sud-Amèrica (Mèxic, Xile, República Dominicana…) o a altres països com la Unió Soviètica. Alguns d’ells van tardar molts anys a tornar i altres no van tornar mai més.
2. Els motius per marxar
Els motius per marxar, a través dels records d’infantesa de Francesc Torras Campo
Els manresans Victòria Campo Torres, que en aquell moment tenia 28 anys, i el seu fill Francesc Torras Campo, de 6 anys, van exiliar-se el 1939. Van romandre a França durant 9 mesos.
Els records que va explicar Francesc Torras
Llegiu aquest text que recull els records que va explicar Francesc Torras.
“A principis de l’any 1939, milers d’espanyols van fugir en massa cap a França des de Catalunya. Formaven part de l’anomenada “retirada”, que es va iniciar amb la derrota de l’exèrcit republicà a la batalla de l’Ebre. Aquesta emigració va desbordar l’Administració francesa. En travessar la frontera no van trobar l’acollida que s’esperaven, sobretot els homes, ja que a França es tenia una imatge concreta d’un contingent de soldats espanyols revolucionaris, comunistes, anarquistes… i se’n malfiaven. El tracte que van rebre va ser infame. En canvi, dones i nens, en general, van tenir una acollida més solidària. En Francesc i la Victòria van ser uns d’aquests fugitius.
Durant el període de la II República, la Victòria es va significar com a socialista. Era una dona amb un caràcter molt fort i que mai no va amagar la seva ideologia política i que, fins i tot, va participar en diversos mítings. En canvi, el seu marit, en Joan, no es va significar mai.
En iniciar-se la Guerra Civil, en Joan, allistat a l’exèrcit de la República, va anar destinat a Mora de Rubielos, a Terol. (…)
Quan les tropes franquistes es van apropar a Manresa, la Victòria es va plantejar de fugir cap a França. Familiars i amics li van aconsellar que marxés ja que molta gent coneixia la seva afinitat amb el socialisme i la seva oposició frontal al franquisme i van pensar que, si es quedava, podria patir represàlies.
La incertesa sobre el seu futur la va fer decidir a marxar amb el seu fill, que en aquells moments estava vivint a Moià i hauria pogut quedar-s’hi sense perill. Ella, però, sabia que molts exiliats a França havien continuat el viatge cap a l’URSS o cap a Llatinoamèrica i dubtava del que els podria passar, per la qual cosa va decidir d’anar-lo a buscar i de marxar junts. No va ser una decisió presa de manera consensuada amb el seu marit ja que, en aquell moment, estaven incomunicats”.
(Font: Esquius, Jaume. Web L’exili de Victòria Campo Torres i el seu fill Francesc Torras Campo, 2024. Associació Memòria i Història de Manresa).
Fragment de l’entrevista a Francesc Torras
Visioneu aquest fragment de l’entrevista a Francesc Torras realitzada el febrer de 2023 per l’historiador Jaume Esquius.
(Font: Esquius, Jaume. Web L’exili de Victòria Campo Torres i el seu fill Francesc Torras Campo, 2024. Associació Memòria i Història de Manresa).
1. Sobre les fonts d’informació:
Aquí trobeu dues fonts diferents: un text que explica els motius que van portar Victòria Campo a marxar a l’exili; i una entrevista a Francesc Torras realitzada el febrer del 2023.
- Quina de les dues fonts la considerem una font primària? Per què?
- Quina, en canvi, la considerem una font secundària? Per què?
2. Sobre el contingut d’aquests records:
– Per què la mare de Francesc Torras va decidir marxar cap a França?
– Què recorda Francesc Torras del viatge?
– Tots els exiliats que van arribar a França van rebre el mateix tracte?
– Creieu que els records d’un nen de 6 anys poden estar distorsionats després de tants anys?
3. Els camps de refugiats francesos – 1
Les dures condicions de vida al camp d’Argelers a través de les memòries d’Andrés Laso
El surienc Andrés Laso Iglesias va escriure unes memòries on explicava la seva experiència al front durant la guerra i també la seva vida als camps de refugiats francesos.
Fragments de les memòries d’Andrés Laso
“El paso por la frontera lo hicimos por Le Perthus. Había muchos gendarmes, y según entrabas te [lo] quitaban todo y no te dejaban parar, tenías que andar continuamente. Si te parabas a descansar, venían y te decían “¡Ale Hop!”. […] Muchos ya no podían, sobre todo los ancianos y los niños, pero como cada 50 metros había los gendarmes, no había forma de parar”.
“Fuimos entrando en el campo [Argelers]. Al entrar nos daban un puñado de alubias pintas, un trozo de margarina y un poco de sal. Nos preguntábamos como lo íbamos a cocer en una playa, si no teníamos leña ni cacharros para cocerlas”.
“Los primeros días no había lavabos. El agua originó una descomposición en toda la gente del campo. (…) Los excrementos iban ganando playa, ya se acercaban a las tiendas de las gentes. Por suerte era invierno; si hubiera sido en verano allí hubiera habido una epidèmia”.
“En el campo se organizó (…) un mercado negro. Allí se vendía de todo: trajes, relojes, etc. (…) Había franceses que vendían a la gente del campo de concentración fruta y bocadillos. El que tenía dinero comía y, si no, miraban”.
“Todos los barracones eran de madera de unos 20 m de largo y con un pasillo central. A ambos lados había un entarimado de madera de dos pisos. Cogíamos un centenar en cada barracón, yo estaba en el A-X-2. El campo también estaba cercado de alambrada y estaba emplazado al lado de la vía férrea que va a Marsella. Al menos estábamos entretenidos viendo pasar el tren”.
“Se hizo un campo de futbol, se formó un coro que eran de la costa de Mataró, siempre cantaban la misma [canción], “La doncella de la costa”. Creo que no sabían ninguna más”. (…)
“De la noche a la mañana hay una orden que todos los que tienen oficio tienen que formar para ser incorporados en sus trabajos respectivos. A todos los que teníamos oficio nos llevaron en camiones al campo de Barcarés, a 5 km. del campo de Argelers. Allí había barracones, pero había que dormir en el suelo. La comida ya no era tan buena. (…) Allí estuvimos unos días, y de nuevo nos trasladaron a otro campo, al de Setfonts, más al interior, [con] lluvia, barro, sin calzado ni ropa y a pasar frío “(…).
(Font: Redó, Salvador. Web Memòries d’Andrés Laso Iglesias (1913-1987). La guerra sencera d’un surienc, 2023. Associació Memòria i Història de Manresa).
1.Sobre la font d’informació:
Consulteu aquest enllaç i identifiqueu aquests aspectes sobre la font utilitzada:
- Tipus de document:
- Tipus de font:
- Autor:
- Data:
- Llengua:
- Lloc d’on s’ha tret el document:
2. Sobre el contingut de les memòries:
– Qui era Andrés Laso?
– Com descriu els camps de refugiats?
– Explica com eren les condicions de vida al camp.
4. Els camps de refugiats francesos – 2
El patiment personal dels internats en els camps, a través de les cartes de Josep Maria Álvarez Miguel a la seva esposa Maria Baltiérrez Clotet
El manresà Josep Maria Álvarez va exiliar-se a França el febrer de 1939. Va estar internat en tres camps de concentració francesos des d’on va escriure cartes a la seva esposa, en què explicava la seva experiència i els seus patiments.
Fragments de les cartes de Josep Maria Álvarez a la seva esposa Maria Baltiérrez
(Font: Pons, Jordi. Web Josep Maria Álvarez Miguel (1905-1986). Regidor republicà empresonat pel franquisme. Les seves cartes d’exili, 2023. Associació Memòria i Història de Manresa).
Carta de Maria Baltiérrez a Josep Maria Álvarez
(Font: Pons, Jordi. Web Josep Maria Álvarez Miguel (1905-1986). Regidor republicà empresonat pel franquisme. Les seves cartes d’exili, 2023. Associació Memòria i Història de Manresa).
1. Sobre la font d’informació (concreteu-ho en la carta de Maria a Josep Maria Álvarez):
- Tipus de document:
- Tipus de font:
- Autor:
- Destinatari:
- Lloc i data:
- Lloc d’on s’ha tret el document:
2. Sobre el contingut de les cartes:
– Qui era Josep M. Álvarez?
– Qui era la seva esposa Maria?
– Josep Maria Álvarez escriu des de diferents camps de refugiats francesos. A partir del desplegament del menú de l’apartat “L’Epistolari Josep Maria Álvarez i Maria Baltiérrez”, anomeneu els camps de refugiats des dels quals va escriure les cartes.
– Què ens expliquen les cartes sobre les condicions de vida dels camps?
– Què ens mostren sobre el patiment personal d’ell i de la seva família? Quins són els sentiments d’uns i altres?
– L´última carta és de la Maria. Quins tràmits fa a Barcelona perquè pugui tornar el seu marit? Amb quines dificultats es troba?
5. Els camps de concentració nazis
Els deportats als camps nazis a través de la novel·la K.L. Reich de Joaquim Amat-Piniella, escrita entre 1945 i 1946
Milers d’exiliats republicans catalans i espanyols, que es trobaven a la França ocupada, van ser deportats als camps de concentració nazis, ja fos per ser, simplement, exiliats de l’Espanya franquista o perquè havien donat suport a la resistència francesa a l’inici de la II Guerra Mundial. El gener de 1941, el manresà Joaquim Amat-Piniella va ser deportat al camp de Mauthausen (Àustria).
La novel·la K.L. Reich
Fragments de la introducció a la novel·la K.L. Reich
Joaquim Amat-Piniella va escriure una primera introducció a la novel·la que no ha estat mai publicada en cap de les edicions que se n’han fet i que ha estat publicada al web de memoria.cat dedicat a l’escriptor. Aquests en són alguns fragments:
“L’únic delicte dels milers de malaurats que foren executats amb la més terrible de les morts, no era altra que llur lleialtat a la República espanyola durant la nostra guerra civil.
(Franco, Petain i Hitler)Tríade de criminals, responsables tots tres de la mort espantosa de 5.500 germans nostres a través de totes les tortures imaginables! Responsables també d’un esclavatge de quatre anys i mig suportat pels supervivents en condicions inhumanes! Ni Franco, ni Pétain, ni Hitler, no oblidaven que eren els espanyols els qui, primer que ningú, havien plantat cara al feixisme internacional. A “la nova Europa” forjada amb sang innocent, devastacions i misèria, els espanyols anti-franquistes no tenien altra plaça que la d’un pot de cendres (fa referència als forns crematoris)”.
(Font: Aloy, Joaquim. Web Joaquim Amat-Piniella. Escriptor i intel·lectual manresà (1913-1974), 2022. Associació Memòria i Història de Manresa).
1. Sobre la font d’informació:
- Tipus de document:
- Tipus de font:
- Autor:
- Data:
2. Sobre el contingut de la novel·la. Consulteu aquest enllaç:
– Qui era Joaquim Amat-Piniella?
– Quan va escriure K.L. Reich?
– De què tracta la novel.la?
– Quins són els personatges principals?
– A qui la va dedicar?
– Pot una obra de ficció explicar-nos, de manera fidedigna, les experiències que es van viure als camps de concentració nazi? Per què?
– Segons explica Amat- Piniella en la introducció, per què milers de republicans catalans i espanyols van anar a parar als camps nazis?
6. El retorn a Catalunya
El retorn a Catalunya de Francesc Torras a través de documents primaris
Victòria Campo Torres i el seu fill finalment van poder tornar a Catalunya el novembre de 1939, després de 9 mesos d’exili a França. La Victòria no va patir represàlies polítiques a la tornada.
Document 1
Carta adreçada al cònsol general de França de Barcelona amb data de 3 d’octubre de 1939 en la qual Joan Torras Manubens, pare del Francesc Torras Campo, sol·licita que el seu fill li sigui retornat a Manresa. L’adreça de Joan Torras a Manresa coincideix amb l’adreça d’un dels seus avaladors, l’amo del forn Massana del carrer del Carme.
Document 2
Ordre de repatriació del govern francès d’un seguit d’infants, entre els quals el Francesc, registrada el 7 de desembre.
Document 3
Llista de refugiats espanyols que viatjarien de Dieppe a Perpinyà, amb data de 31 d’octubre del 1939. Hi podem veure els noms de Victoria Campos Torres i Francisco Torres Campo.
1. Sobre la font d’informació (concreteu en el document 1):
- Tipus de document:
- Tipus de font:
- Autor:
- Destinatari:
- Data:
- Llengua:
- Lloc d’on s’ha tret el document:
2. Sobre el contingut dels documents:
Aquests documents ens permeten conèixer tots els tràmits burocràtics que es van haver de fer perquè mare i fill poguessin tornar a Catalunya. Indiqueu-los cronològicament. Us pot servir d’ajut el text que trobareu en aquest enllaç.
7. El retorn a Catalunya i l’entrada a la presó
L’entrada a la presó després de retornar de l’exili de Josep Maria Álvarez, a través d’un treball d’investigació històrica
Josep Maria Álvarez Miguel va tornar a Catalunya, l’agost de 1940, després de l’exili a França. Però a l’arribada va patir la repressió franquista.
La recerca sobre Josep Maria Álvarez
Consulteu la fitxa personal de Josep Maria Álvarez que trobareu en el web Cens de manresans privats de llibertat , que van confeccionar els historiadors manresans Josep Alert i Conxita Parcerisas, a partir de la documentació del Fons de la Presó Model (Arxiu Nacional de Catalunya), dels Sumaris judicials (Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer) i d’uns Informes (Arxiu Comarcal del Bages).
1. Sobre la font d’informació:
- Tipus de document:
- Tipus de font:
- Autors:
- Lloc d’on s’ha tret el document:
2. Sobre el contingut de la fitxa:
– En quina data va ser detingut Josep Maria Álvarez?
– Quants mesos havien passat des de la seva tornada de l’exili?
– De què va ser acusat?
– Quina condemna se li va imposar?
– Quants anys de condemna li van imposar després de la commutació de la pena?
– En quina data va obtenir la llibertat condicional?
– Quant temps va estar privat de llibertat?
– En quina data va obtenir la llibertat definitiva?
– Valoreu els avantatges i els inconvenients que va tenir per a Josep Maria Álvarez la decisió de tornar a Catalunya.
8. L’exili permanent
L’exili permanent a França a través de l’entrevista a Conxita Aliet Vilalta
La manresana Conxita Aliet Vilalta i vuit persones més de la seva família van marxar cap a l’exili a França el gener de 1939 i no van tornar mai més a viure a Catalunya.
Fragment de l’entrevista a Conxita Aliet
Visioneu aquest fragment de l’entrevista que la historiadora Conxita Parcerisas va fer a Conxita Aliet el desembre de 2018.
(Font: Parcerisas, Conxita. Web L’exili de Conxita Aliet Vilalta i la seva família, 2024. Associació Memòria i Història de Manresa).
1. Sobre la font d’informació:
- Tipus de document:
- Tipus de font:
- Autor:
- Lloc d’on s’ha tret el document:
2. Sobre el contingut de l’entrevista:
– Quin és el motiu principal pel qual explica Conxita Aliet que no va tornar a viure mai més a Catalunya?
– De què tenien por?
9. Activitat final
1. Les fonts iconogràfiques ens proporcionen, també, molta informació històrica. Analitzeu aquesta fotografia seguint les pautes de com analitzar una fotografia històrica.
2. Observeu aquesta fotografia, fixeu-vos bé en tots els detalls. El fotògraf Robert Capa la va captar el gener de 1939 en un centre d’acollida de refugiats de Barcelona. Elaboreu un breu relat entorn d’aquesta nena: imagineu qui devia ser, com devia ser abans la seva vida, què li espera a partir d’aquest moment, quin pot ser el seu camí de l‘exili…
Crèdits
Autors: Carme Botifoll Benasat, Jaume Esquius Jofré i Rosa M. Lóbez Rosell
Agraïments: Neus Montserrat Golsa
Manresa, maig de 2025
