L’epistolari entre Jaume Creus i el psiquiatre Emili Mira inclou dues cartes, escrites el juliol de 1939, cinc mesos després de l’acabament de la Guerra Civil Espanyola i dos mesos abans de l’esclat de la Segona Guerra Mundial. La primera, enviada per Mira des de Londres, fa referència a la custòdia d’efectes personals, a les incerteses davant el futur (“En aquest mes decidirem si ens quedem ací [a Londres] o si ens embarquem cap a Cuba…”) i al retrobament d’exiliats catalans a la capital britànica (“Ací hi ha una colla de catalans: Carles Pi Suñer, Bosch Gimpera, Perera, Trueta, Duran Jordà, Batista i Roca, R. Gerhard, etc., però cada u ha tirat fins ara pel seu cantó i costa molt reunir-los, en part pel problema de les distàncies. N’obstant, crec que aviat farem un petit cercle que treballarà amb tot l’entussiasme per la reconquesta de la nostra terra, mai com ara vexada.”)
En la seva resposta –tramesa des de Marsella- Jaume Creus li envia records a diferents coneguts establerts a Londres. Emili Mira, finalment, aniria als Estats Units, Argentina i al Brasil, on s’hi instal·laria definitivament.
Carta d’Emili Mira a Jaume Creus
Carta de Jaume Creus a Emili Mira
D’on han sorgit aquests documents?
Arran de la notícia de l’aparició de les cinc cartes inèdites de Lluís Companys i altra documentació rellevant que havia conservat Jaume Creus i Ventura -que va publicar el nostre web el passat 13 d’octubre-, el Sr. Lluís Willaert, de Barcelona, es va posar en contacte amb nosaltres i ens va manifestar que havia estat dentista de Jaume Creus, que hi havia mantingut una estreta amistat i que conservava documentació seva. Immediatament ens vam veure i ens va lliurar diversos documents de Jaume Creus perquè els incorporéssim al web que li hem dedicat i els ingresséssim a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
La documentació aportada per Lluís Willaert té un gran valor històric. Comprèn diverses cartes de Pau Casals, Ventura Gassol, Joan Casanovas, Josep M. Batista i Roca, Joan Alavedra, Emili Granier Barrera i Josep Trueta. També n’hi ha de Josep Irla, Carme Ballester, Rovira i Virgili, Carles Cardó i Heribert Barrera.
També hi ha una dotzena de fotografies de l’enterrament de Joan Casanovas, president del Parlament de Catalunya entre els anys 1933 i 1936, i dues fotografies de l’homenatge que es va tributar a Pompeu Fabra, a Prada de Conflent, el 1948.
