En aquest apartat us oferim 2 cartes inèdites del doctor Josep Trueta adreçades a Jaume Creus i Ventura, que van ser escrites el gener i l’octubre de 1945, respectivament.
Amb el Consell Nacional de Catalunya “podem actuar com a ciutadans d’un poble”
Cal destacar que a les dues cartes hi té força protagonisme la figura del polític Carles Pi i Sunyer. Quan Trueta envia la primera carta, el gener del 1945, falten 4 mesos per la victòria de les potències aliades a la Segona Guerra Mundial. Carles Pi i Sunyer i el doctor Trueta formen part del Consell Nacional de Catalunya, el primer com a president i el segon com a vocal (Batista i Roca n’és el secretari).
Aquest Consell continuava la tasca de l’organisme que amb el mateix nom havia creat Lluís Companys a França, el 1939. Trueta en aquesta carta afirma que el Consell és “un bon element per mitjà del qual podem actuar com a ciutadans d’un poble” i elogia “el sentit de dignitat nacional i de clarividència” de Carles Pi i Sunyer, que “rebutjà allunyar-se de Londres quan tan fàcil l’hi era de fer-ho, en les hores tràgiques de 1940. Amb la seva actitud de fermesa i moderació ha conseguit que al volt seu es montés l’organització coneguda amb el nom de “Consell Nacional Català” on, apart de quatre companys que també ens quedarem ací, s’hi ha relligat totes les “Comunitats” de catalans d’Amèrica i els partits polítics que tenen la seu a Amèrica, com els socialistes, l’Esquerra, Acció Catalana, Estat Català i -fins ara- el moviment nacional català residenciat a Catalunya, el Front Nacional”.
“[La composició del govern] a mi, personalment, m’ha fet molt de mal”
Quan envia la segona carta, a l’octubre del mateix 1945, el Consell de Londres ja no existeix. Pi i Sunyer l’acabava de dissoldre en formar-se, el setembre anterior, el primer i únic govern de la Generalitat a l’exili, presidit per Josep Irla.
La composició d’aquest govern i la decisió de Pi i Sunyer de dissoldre el Consell van ser molt criticades per Josep Trueta (que havia proposat a Pi la creació d’un “Directori Nacional”), tot i que ambdós van mantenir una estreta amistat tota la vida. Trueta, en aquesta carta inèdita, expressa així la seva decepció: “la solució (?) de la crisi política catalana ens ha fet un mal tan gran que temo no puguem ja rescabalar-nos. Aquest govern no representa gairebé ningú, a part de qui ara no hauria de representar-nos. Els meus amics ací s’han mostrat estorats i a mi, personalment, m’ha fet molt de mal, tant més que vareix ésser jo el responsable de que es donguessin facilitats a Pi pel seu viatge”[1]. I encara afirma: “Quan la defensa de la vida Occidental és encarregada a tot arreu als socialistes democràtics nacionals, nosaltres els hi barrem el pas amb una maniobra de les que ens han llençat pel món sense prestigi”. Trueta, en les seves memòries, explica llargament les raons de la seva oposició a aquest govern.[2]
D’altra banda, les cartes evidencien la catalanitat de Trueta: “M’en vareix anar voluntàriament de casa a propagar pel món el que som nosaltres. Sóc independent i no estic lligat per cap passat, més que pels lligams de la fidelitat nacional”.
Les 2 cartes de Josep Trueta a Jaume Creus i la corresponent transcripció íntegra
1ª CARTA DE JOSEP TRUETA A JAUME CREUS (27/1/1945)
2a CARTA DE JOSEP TRUETA A JAUME CREUS (22/10/1945)
Les frases més significatives de les cartes de Josep Trueta
1ª Carta (27/1/1945)
“Durant aquests anys que heu passat sota l’ocupació alemanya, els compatricis -o la majoria- que hem pogut viure en països lliures ens hem anat articulant, no sense dificultats és ben cert, i a hores d’ara posseïm ja un bon element per mitjà del qual podem actuar com a ciutadans d’un poble. Carles Pi i Sunyer, amb un sentit de dignitat nacional i de clarividència, rebutjà allunyar-se de Londres quan tan fàcil l’hi era de fer-ho, en les hores tràgiques de 1940. Amb la seva actitud de fermesa i moderació ha conseguit que al volt seu es montés l’organització coneguda amb el nom de “Consell Nacional Català” on, apart de quatre companys que també ens quedarem ací, s’hi ha relligat totes les “Comunitats” de catalans d’Amèrica i els partits polítics que tenen la seu a Amèrica, com els socialistes, l’Esquerra, Acció Catalana, Estat Català i -fins ara- el moviment nacional català residenciat a Catalunya, el Front Nacional”.
“S’ha fet un honest esforç per tal de donar a conèixer ací i als E.U., la nostra tragèdia. Estem en íntim contacte amb els bascs i gallecs i en bones relacions amb tots els sectors constructius de l’emigració espanyola. Pi,[1] i amb ell tota la organització catalana, propugna per la Federació Ibèrica, sistema que sembla cridat a imperar a tots els estats pluri-nacionals, com ja impera al British Commonwealth, Estats Units, URSS i ara a Iugoslàvia. Si de cor ens ho proposem, crec que ho conseguirem. Ens cal, -solament!- que estiguem units en el mateix propòsit tots els catalans. Els que tingueren responsabilitat política en el passat, haurien de comprendre que la millor garantia per llur perdó, si és que el necessiten, és ajudar aquest moviment de redreç. Els que veieren el franquisme com una garantia contra la brutalitat i el desordre, ara ja veuen el pa que s’hi dóna i sembla que no seran obstacle a un sistema que els hi garanteixi la llibertat i la seguretat”
“Sabeu res de l’estat d’ànim a Catalunya?. Nosaltres en tenim dades, però sempre és interessant apropar nous angles. La vostra posició social i l’ambient en què heu viscut, fan molt interesant el que em digueu”.
2ª Carta (22/10/1945)
“El que en demaneu sobre Pi[2], preferiria no tenir que escriure-vos-ho. Sis anys de convivència estreta, perills i angoixes passats junts m’han fet aprendre a apreciar-lo. Però, com vós dieu, té una tara de caràcter que és prou coneguda dels seus antics companys i que suara han explotat, no pas en benefici de Catalunya sinó d’ells mateixos. Si bé Pi pot tenir un cert complexe davant d’aquells senyors, jo no el sento pas. M’en vareix anar voluntàriament de casa a propagar pel món el que som nosaltres. Sóc independent i no estic lligat per cap passat, més que pels lligams de la fidelitat nacional. Per això –vivint com visc ben [il·legible] de com pensen ací- us dic que la solució (?) de la crisi política catalana ens ha fet un mal tan gran que temo no puguem ja rescabalar-nos. Aquest govern no representa gairebé ningú, a part de qui ara no hauria de representar-nos. Els meus amics ací s’han mostrat estorats i a mi, personalment, m’ha fet molt de mal, tant més que vareix ésser jo el responsable de que es donguessin facilitats a Pi pel seu viatge.
Els dirigents de l’Esquerra, que ja [il·legible] es veu que encara han empitjorat. Quan la defensa de la vida Occidental és encarregada a tot arreu als socialistes democràtics nacionals, nosaltres els hi barrem el pas amb una maniobra de les que ens han llençat pel món sense prestigi”.
[1] Carles Pi i Sunyer
[2] Carles Pi i Sunyer
D’on han sorgit aquests documents?
Arran de la notícia de l’aparició de les cinc cartes inèdites de Lluís Companys i altra documentació rellevant que havia conservat Jaume Creus i Ventura -que va publicar el nostre web el passat 13 d’octubre-, el Sr. Lluís Willaert, de Barcelona, es va posar en contacte amb nosaltres i ens va manifestar que havia estat dentista de Jaume Creus, que hi havia mantingut una estreta amistat i que conservava documentació seva. Immediatament ens vam veure i ens va lliurar diversos documents de Jaume Creus perquè els incorporéssim al web que li hem dedicat i els ingresséssim a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
La documentació aportada per Lluís Willaert té un gran valor històric. Comprèn diverses cartes de Pau Casals, Ventura Gassol, Joan Casanovas, Josep M. Batista i Roca, Joan Alavedra, Emili Granier Barrera i Josep Trueta. També n’hi ha de Josep Irla, Carme Ballester, Rovira i Virgili, Carles Cardó i Heribert Barrera.
També hi ha una dotzena de fotografies de l’enterrament de Joan Casanovas, president del Parlament de Catalunya entre els anys 1933 i 1936, i dues fotografies de l’homenatge que es va tributar a Pompeu Fabra, a Prada de Conflent, el 1948.
